«Ni jo ni ningú podria posar-los pegues als Roca»

-Han dit en la presentació que en aquesta segona temporada veurem un Chicote més humà...

-Alberto és el mateix d'abans perquè segueixo sent jo. El que passa és que alguns casos han requerit una certa motivació una mica més calmada. Però no sóc un paio calmat.

-¿Aquesta humanitat té a veure amb el cas del seu amic Cristóbal?

-Sí. Es tracta d'un cas molt especial: anar a reflotar el restaurant val·lisoletà [El yugo de Castilla] d'un amic amb qui has après a cuinar li toca la fibra sensible a qualsevol. I jo no sóc de pedra.

-¿Ha progressat com a psicòleg?

-Jo no sóc psicòleg. Segueixo dient les coses a la gent de la mateixa manera. No li puc dir a ningú que té la cuina plena d'escarabats passant-li la mà per l'esquena.

-Deu haver despertat el zel de més d'un inspector de Sanitat, ¿no?

-Sí. Han sortit a la premsa bastants inspectors ratificant que en alguns llocs les coses són com les expliquem. Recordo un restaurant que, quan es van assabentar en la inspecció que hi aniríem a gravar, es van presentar tres dies abans i li van dir a l'amo: «O neteges això o et fotrem una sanció, perquè ens deixaràs amb el cul a l'aire».

-¿Nota ara que el miren de forma estranya quan entra en un restaurant?

-Es produeixen situacions divertides. Els cambrers et solen dir: «Fica't aquí a la cuina amb aquests cuiners i ja veuràs». A vegades s'aixeca algú d'una taula per dir-te el que has de demanar i el que no.

-¿Quin és el seu restaurant favorit?

-M'ho ha posat fàcil: sens dubte, El Celler de Can Roca.

-¿Seria capaç de treure-li alguna deficiència als germans Roca?

-Ni jo ni ningú. És un autèntic vol estratosfèric. Tinc unes ganes boges de tornar-hi: vaig estar-hi fa sis mesos i vaig flipar. Ara ho tindré complicat, perquè hi haurà reserves per a un any. No hi ha manera de posar-los cap pega: són massa bons.

-¿Què opinen els seus col·legues del programa?

-Dins de l'ofici la percepció és molt bona. Que et truqui gent com Joan Roca i et digui que li encanta el teu programa és molt gratificant. ¿Què més puc demanar?

-¿N'hi ha algun que l'hagi criticat?

-Que jo sàpiga, no. Almenys a mi no m'ho han dit. I això que he estat al Madrid Fusión envoltat de cuiners molt importants. Era divertit veure com algun d'ells et deia: «Fes-te una foto amb mi, que el meu fill no es creu que et conec».

-¿Té por que el mirin amb lupa si algun dia munta un restaurant?

-Doncs el penso muntar. Sé que la gent serà molt exigent i tindrà carregades les escopetes. Però ja hi estic acostumat, perquè sempre m'he mogut en un nivell alt de cuina, amb grans expectatives. És com si després de sentir que als Roca no els agafes cap errada ni de conya, et conviden a dinar a Can Roca. Penses que això serà l'hòstia i esperes que se t'aparegui la Mare de Déu.

-Li tocarà competir amb Gran hermano, un programa que no sembla que li agradi gaire...

-Jo no ho he dit mai, això. Vaig dir que no entenia el fenomen deGran hermano. No és que no m'agradi, sinó que el veig i no l' entenc.

-O sigui, que no li veu la gràcia...

-No l'hi trobo.

Notícies relacionades

Primer de Maig

Reflexions a les fosques

-¿Què va sentir al saber que dos locals renovats van acabar tancant?

-Molta ràbia.