Ana García Lozano: "He tornat a TVE per oferir una opció diferent de 'Sálvame'"

La tele estatal ha escollit Ana García Lozano (València, 1964) per frenar la pèrdua d'audiència a les tardes de TVE-1. La veterana presentadora recupera amb 'Tenemos que hablar' la fórmula del programa d'entrevistes després d'haver triomfat amb ella als anys 90 a Telemadrid i a Tele 5. Ara haurà de lidiar amb 'Sálvame' i 'El secreto de Puente Viejo'.

-¿De què 'Tenemos que hablar'?

-De tot. Aquest programa pretén ser molt viu, estar pendent de l'actualitat. A partir d'una notícia, armar un programa amb testimonis diferents.

-¿Hi haurà política?

-Poca, encara que la política ho va tenyint tot. Tractarem cada dia un tema amb quatre testimonis. I comptarem amb un col·laborador més psicòleg i un altre de més tècnic.

-¿A quin programa s'assembla?

-A tot i a res. És un 'talk show', i en aquest sentit no innovarem. Volem que ens truqui la gent i que el públic opini.

-El '+ Gente' d'Anne Igartiburu no ha anat bé. ¿TVE l'ha enviat a rescatar aquesta franja?

-No, no. Això del rescat ho deixem per a altres assumptes. És cert que és una franja molt complicada, perquè Antena 3 i Tele 5 tenen ofertes molt potents i no hi ha un hàbit de veure TVE. Competirem amb 'Sálvame', que és com el cuirassat Potemkin. Nosaltres volem donar una opció diferent de les que es veuen en altres cadenes.

-Vostè va estar a ABC Punto Radio. ¿Per què creu que està a punt de desaparèixer?

-Fa dos anys que me'n vaig anar per desavinences que no vénen al cas. No sé què ha passat.

-Ara col·labora amb Pepa Fernández, única estrella de RNE que ha sobreviscut als canvis...

-Em sembla meravellós perquè és una professional estupenda.

-¿Què li sembla que s'hagi prescindit de Juan Ramón Lucas i Toni Garrido quan els seus resultats d'audiència els avalaven?

-Jo no sóc la que fa les graelles. El pitjor que et pot passar és que arribin nous directius i no siguis l'aposta d'ells. M'ha passat i és molt incòmode. Em sembla una pena, com a bons professionals que són. Però no és la primera vegada que passa ni serà l'última.

-¿I no hi pot haver raons polítiques darrere d'aquests relleus?

-Els ho hauria de preguntar als que han pres aquesta decisió. Jo no ho sé. Com a ciutadana em fa pena. A Garrido no l'escoltava, però això de Lucas em va entristir, perquè el seu espai m'agradava molt.

-¿La va sorprendre que no seguís?

-¿Què vol que li contesti? També sorprèn que una estigui quatre anys a Punto Radio fent un programa fantàstic i respectat, i de sobte posin a una altra persona encarregada de la programació i em faci la vida impossible.

-¿Què opina del fet que el president de RTVE ja no hagi de ser elegit per consens?

-Sembla una entrevista política...

-No. En tot cas, de la política televisiva d'un mitjà públic.

-És que són temes molt interns. Jo acabo d'arribar i no tinc interès a posicionar-me en cap costat. Ja m'he posicionat moltes vegades i després ningú t'agraeix nada. Prefereixo no entrar en qüestions polítiques que tenen a veure amb si ara mana el PP o el PSOE. Jo he estat en Telemadrid i en TVE amb els dos partits governant i no he tingut problemes. On més m'han tocat els nassos políticament ha estat en l'empresa privada. En una d'elles m'han tocat el tema ideològic i m'han dit que aquest o aquell col·laborador no les agradava.

-¿Quina empresa era?

-Deixem-ho que era una empresa de ràdio.

-¿Quina sensació li produeix l'angoixant situació que viu Telemadrid?

-És tristíssim. Jo vaig estar-hi tres anys i crec que hi ha hagut molt mala gestió. La plantilla està sobredimensionada i hi ha moltíssima gent. A Tele 5 hi havia la meitat de la meitat de personal, i sent una cadena amb moltíssims programes. Quan es contractava a Telemadrid una productora, portava la seva gent i es duplicaven els càrrecs amb els de la casa. La veritat és que hi ha hagut molt mala administració i se'ls ha escapa de les mans.

Notícies relacionades

Els 50 anys de Ràdio 4

La Kiss Cam i el judici final

-Si la truquessin de 'Tu carame suena', com al seu paisà Arturo Valls, ¿seria capaç d'imitar el seu oncle, Manolo Escobar?

-El meu oncle és inimitable. Arturo és valencià com jo i és fantàstic. Em fa molta gràcia perquè no té sentit del ridícul. Jo sí que en tinc i no ho faria igual de bé.