Juanra Bonet: "A 'Lletra petita' tinc plena llibertat"

Juanra Bonet(Barcelona, 1974) va ser un dels'homes de negre' de les millors etapes del trencador programa'Caiga quien caiga' (Tele 5) i , durant un any, el substitut delGran Wyoming, els divendres, a 'El intermedio' (La Sexta). Però la seva formació d'actor fa que s'estimi més treballar al carrer, espai que ell acaba convertint en el seu propi escenari. Els dos últims papers que ha fet en aquesta gran obra televisiva són: el de l'exitóspresentador del concurs 'Lo sabe, no lo sabe' (Cuatro) i el dereporter a l'espai sobre consum de TV-3, 'Lletra petita'. No està nominat per a un Goya, però sí per a un premi Zapping de la tele. També fa humor amb'El Mundo Today' a la cadena SER.

-Patirà un desdoblament de cadena, de programa, d'idioma...

-I de to. Perquè el que adopto a 'Lletra petita' és molt més periodístic. No oblidem que és una sèrie documental.

-Encara que sigui desenfadat.

-Sí, és clar, no serà un '30 minuts', però és un to molt diferent del del concurs 'Lo sabe, no lo sabe'. És com quan estires molt el múscul anterior i després el posterior. Són dos registres antagònics. I a mi em va molt bé, perquè no estaré cada dia fent el pallasso extrem ni tot el temps parlant de temes seriosos sobre consum.

-¿Tot això no li produeix una certa esquizofrènia?

-Quan toca fer rodatge al carrer, és més estrany, perquè la gent no acaba d'entendre per què no estàs regalant diners. Deuen pensar: però, ¿què li passa a aquest ara, que em pregunta sobre medicaments? Ens hem trobat a vegades amb moments molt curiosos. Però n'estic encantat.

-¿I com porta això del consum?

-Després de fer el programa, t'adones que ara no pots consumir sense parar-te a pensar. Que, comprant roba tan barata, han tancat els d'aquí perquè són cars. Però, si jo vull que a mi em paguin bé, hauré de ser coherent i comprar coses a qui vol ser ben remunerat. M'he adonat, també, de la importància del consum local i que ens hem de formar, perquè cada vegada que escollim adquirir una cosa o pagar a algú i rebutgem altres coses posem en marxa una maquinària que implica molta gent.

-I d'això tracta el programa.

-Sí, encara que no pretén adoctrinar, només posar la lupa en la lletra menuda, perquè tot té conseqüències. Qui no ho vulgui veure, endavant; però qui vulgui pensar...

-Els que se sorprenen al sentir-lo parlar català no saben que va començar a TV-3 amb 'El cor de la ciutat'.

-Vaig fer una petita trama, de quatre o cinc capítols. Era un taxista. I, després, de professor Manel, al Club Super3, ara farà 18 anys. Una cosa que no surt ni als meus currículums... Sí, vaig començar aquí. I vaig estar un any a La Cubana.

-Perquè vostè és actor.

-Sí, però com que es veu que clavo el personatge de periodista, molta gent s'ha cregut que ho sóc.

-A TV-3 va fer també 'Qui corre vola', on ajudava el concursant a arribar a l'aeroport.

-I amb 'Lo sabe, no lo sabe' he tornat als concursos de carrer.

-¿Com va sorgir 'Lletra petita'?

-Vam començar al març. Jo estic acostumat a la comercialitat, a produir, produir i produir, mentre que aquest és un programa molt artesà, que es fa amb un equip molt reduït i molt a poc a poquet. Un reportatge aquí, un altre allà... S'elabora amb molt de tacte, amb molt d'afecte. Al principi, com que encara no estava a 'Lo sabe o no lo sabe', no hi havia problemes de compaginació. Ara, ens hem adaptat tots.

Notícies relacionades

Sang

L’elegant comiat de Marta Carazo

-¿I quina és la clau de l'èxit? A veure: ¿ho sap o no ho sap?

-La sorpresa inicial i, després, que la base és el carrer. Que el concursant escollit és el teu veí, que passem davant del teu pàrquing, que formulem una pregunta al súper on tu vas... Que concursa tant qui no necessita la pasta com qui ho està passant molt malament. Que hi ha gent que no la necessita i guanya, i la que més la necessita perd...