Un messies il·lumina TV-3

Acaba d'oferir-nos TV-3

Notícies relacionades

L'Editorial de Cristina Villanueva: Forçats a somriure

La vida és un pla seqüència

un interessantíssim i meditable30 minutstitulatLa independència, pas a pas. ¡Ah! És un títol que no porta a engany, precisament. El treball que hem vist fon de manera habilíssima, i en to didàctic, dos conceptes. Primer, l'inqüestionable dret que té Catalunya -com el té qualsevol poble que viu en democràcia- a votar el seu futur polític en una consulta o referèndum. I com a segon concepte, entrellaçat amb el primer, una anàlisi entusiàstica sobre la independència, inclosa la sensacional opinió d'una estimable catedràtica especialista en Hisenda Pública que ens advertia:«Si es produís un trencament, Catalunya no hauria d'assumir cap deute. El deute seria del Regne d'Espanya, i ningú vindria a Catalunya a reclamar cap pagament», cosa que és meravellosa i que ens indueix a desitjar això, un trencament, a ser possible molt estrepitós.

Sobre el primer concepte, el de la consulta o referèndum, es pot aplaudir que TV-3 es posicioni a favor de l'exercici de la democràcia, i denunciï els moviments del Govern central enarborant la Constitució com una cosa intocable, i picant-nos amb ella contínuament al cap com si els catalans fóssim alumnes díscols a qui no se'ns permet parlar ni a classe ni al pati, ni tenir dret a vot. O sigui, que en aquest primer concepte estem d'acord: el paper d'una tele pública és el d'estar al servei de la societat que la paga i la sustenta, recolzant l'exercici democràtic del vot i denunciant els que pretenen prohibir-lo. El segon concepte que el30 minutsentrellaça i incrusta amb l'anterior és el de la independència; i el paper que ha assumit TV-3 és el de persuadir-nos de la seva bondat i excel·lència. ¡Ah! Aquest és un tema que excedeix la funció de la televisió. Fent aquesta espècie de colossalagit propa favor -el mateix diria si fesagit propen contra- el concepte de televisió pública es transforma en una altra cosa: a tots els catalans ens assimila a un ramat, i ella, TV-3, s'atorga a si mateixa el paper de guia i conductora. No sabem qui ha donat l'ordre a TV-3 de transmutar-se en el pastor il·luminat que condueix el poble, abans fins i tot que el poble - o sigui, nosaltres, els catalans- expressem lliurement la direcció que ens vingui de gust a través de la consulta o referèndum. Francament, això no és ni periodisme, ni informació: això és pur messianisme, que és una altra cosa.