¡'Habemus' Papa català!

Aquesta sèrie que emet amb tant d'èxit TV-3 tituladaEls Borjaens està donant moltes alegries. Al capítol d'aquesta setmanaRoderic Borja aconsegueix per fi ser nomenat Papa, sota el nom d'Alexandre VI.¡Ah! Aquesta investidura reconforta:Roderic Borjaés català, i aquest triomf, en els temps que corren, anima molt. La veritat és que li costa una barbaritat aconseguir ser el vicari de Crist a la terra. Ha d'ordir mil estratègies per aconseguir que les famílies cardenalícies d'aquella Roma del 1492 acceptin la seva candidatura. El seu gran enemic, el cardenalGiuliano della Rovere,les hi fa passar de tots colors. Li diu, malcarat i amenaçador:«Ets un marrà i un porc, Roderic Borja. Ets fill de jueus espanyols, falsos conversos a la fe catòlica», i acaba la seva envestida cridant-li:«¡Tu, català, te'n pots anar a l'infern!».O sigui, molt mal rotllo. PeròRodericés molt llest, i amb un art pragmàtic, savi i sibil·lí, dibuixa un pla d'atac que deixaDella Rovereabatut. Durant tot aquest capítol hem disfrutat amb les frases que va encadenantRoderic. Reflexions sobre la marxa, mentre avança cap a la utopia -no pas la quimera- d'aconseguir ser Papa. Li diu en un moment donat a un altre cardenal,Ascanio Sforza,que també li disputa la tiara papal:«Vés amb compte: una veritat incendiària és més poderosa que una veritat avorrida. I recorda que el poble tendeix a creure's el pitjor de nosaltres. Les nostres transgressions els proporcionen una agradable sensació d'igualtat còsmica».¡Ah! Quin recargolament més savi i magnífic. Li diu tot això aSforzaper acollonir-lo amb l'amenaça de divulgar informació sobre els seus orígens sarraïns; cosa encara pitjor que ser català en aquella Roma vaticana, tan canalla i fosca. ¡Ah! Disfrutable capítol. Veure que elegeixen un Papa català, encara que sigui de finals del segle XV, en aquests moments anima i enforteix molt.

ARTUR MAS A TV-3.- Als 15 dies justos de l'entrevista que li va ferXavier BoschaÀgora, el presidentMasva tornar ahir a TV-3 per ser objecte d'una nova entrevista (Els matins). Ressaltem aquell instant en quèAriadna Oltra,preocupada, va preguntar:«¿Com pagarem les estructures d'Estat si no tenim ingressos?». IMasva respondre:«Amb Hisenda pròpia».Efectivament. Això és el que Euskadi ja va aconseguir fa 35 anys, blindant-se d'aquell disbarat anomenatcafè per a tothom.