El pecat original

Per fi TV-3 s'ha decidit a emetreMonarquia o República?Homeee, fa dos anys que sento a parlar d'aquest treball. Aturat, parat, analitzat repetidament en algun lloc de Sant Joan Despí, s'havia convertit, més que en un documental, en un mite. I pel que sembla durant tot aquest temps ha estat tan modificat, tunejat, liposuccionat, muntat i tornat a muntar que no m'estranya que hagi sortit el que ha sortit. Hem de tenir un respecte per als estimablesRicard BelisiMontserrat Armengou, professionals responsables, fiables, que han acceptat disciplinadament mantenir la seva firma com a directors del producte. Probablement del que inicialment ells van preparar, al que finalment hem vist, hi ha un abisme. D'entrada sobre el concepteRepúblicaens han il·luminat, o reflexionat, poquíssim. Una pintoresca i virtuosa manifestació per Sevilla, cantant aquella saborosacopla«Qué bonita está Triana cuando le ponen al puente bandera republicana», i poca cosa més. O sigui, que el que ha estat aquest treball, bà­sicament, és una diacronia, bastant superficial, i amb molts caps per lligar, sobre laMonarquia. S'ha notat una gran preocupació equilibrista. Després del plantejament del políticJoan Tardà, retratant l'arrencada de la monarquia de forma totalment irrefutable, o sigui,«El pecat original de l'actual institució monàrquica és que la posa i la ­imposa el dictador Franco i la beneeixen les Corts franquistes», després d'aquesta verídica premissa, els deia, el documental abraça l'equilibrisme, i col·loca immediatament indestructibles adhesions al borbonismeen boca de criatures comSabino Fernández-Campo oSantiago Carrillo, però també amb extravagants incrustacions, comSimeó de Bulgària oJaime Peñafiel. Més discutible, en un documental que pretén serietat, ha estat llançar, sense explicar, afirmacions del tipus:«Un dels grans responsables del 23-F

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

va ser Joan Carles de Borbó» (Iñaki Anasagasti), o que la fortuna privada del Monarca la gestionavaMario Conde(Jesús Cacho). O sigui, hem trobat a faltar llum i taquígrafs sobre aquests greus assumptes.

Si hagués de quedar-me amb una reflexió, elegiria la lucidesa del filòsofJosep Maria Terricabrasquan va advertir que la gran jugada -o estratègia, o subterfugi- de la transició va ser ficar en un mateix lot democràcia i monarquia. Unió que van presentar com a inqüestionable i indissoluble. Mereix ser discutida.