Protecció de la infància
"No donem res per descomptat"
Els hospitals anglesos són referència en la detecció d’abusos a la infància. A partir d’errors del passat, el Servei Nacional de Salut va incentivar un model basat en equips especialitzats, la ràpida coordinació amb les administracions i guies que prioritzen la seguretat del menor.
El cas del nadó presumptament maltractat pels seus pares a Barcelona, que va passar per tres hospitals i un CAP abans que saltessin les alarmes i s’activés el protocol de violència infantil, porta a girar la vista cap a països que són referència en la detecció d’abusos a la infància. Un dels més destacats és Anglaterra, en què els protocols hospitalaris són model a Europa des de fa uns quants anys. Uns protocols que es basen en la mirada crítica dels professionals, lliure de prejudicis, la formació intensiva i la feina conjunta amb serveis socials, policials i judicials.
El Servei Nacional de Salut (NHS, per les sigles en anglès) ha incentivat un model basat en la creació d’equips especialitzats, la ràpida coordinació amb les administracions locals, la policia i la justícia, i també en una sèrie de guies que incentiven els professionals sanitaris a mantenir una mirada crítica davant qualsevol cas sospitós, amb l’objectiu de prioritzar en tot moment la seguretat del menor.
Un dels documents de referència a escala nacional és el Working together to safeguard children, una guia publicada originalment el 1999 i que s’ha anat actualitzant de manera periòdica des d’aleshores. El document estableix que els professionals sanitaris han de mantenir un enfocament centrat en el nadó a l’hora de prendre decisions, cosa que inclou interpretar els "senyals no verbals i preverbals", així com "observar les interaccions entre el nadó i els seus pares o cuidadors". A més, han de mostrar una "curiositat professional" en relació amb els relats dels familiars.
Resposta coordinada
La immensa majoria dels hospitals britànics compten amb un equip especialitzat en la protecció dels menors, format per almenys un metge, una infermera i una matrona. El propòsit d’aquest equip és donar suport a la resta de professionals a l’hora d’identificar, valorar i coordinar una resposta davant possibles casos de maltractament infantil, i prioritzar la sospita davant signes de violència per damunt del discurs dels pares. Hospitals infantils com el Great Ormond Street de Londres o el Royal London Hospital són alguns dels centres de referència que segueixen aquests criteris.
Si hi ha una sospita de maltractament, aquests equips de protecció de menors són els encarregats d’alertar els serveis socials i la policia si consideren que cal, encara que no hi hagi evidències clares. També poden accedir al Child Protection-Information Sharing (CP-IS), un sistema digital que permet als professionals sanitaris saber si el nadó està al radar dels serveis de protecció infantil, a més de portar a terme proves clíniques com radiografies i TAC sense haver de comptar amb el consentiment dels pares i fins i tot la possibilitat d’ingressar el menor com a mesura de seguretat.
Fallades detectades
Les autoritats competents han anat reforçant els protocols de protecció arran de les fallades detectades en casos concrets i de la publicació d’informes específics en els últims anys. Un d’aquests informes, publicat el 2023 pel Health Services Safety Investigations Body –un òrgan independent encarregat d’avaluar la seguretat i la protecció als hospitals de l’NHS– va alertar de les dificultats dels professionals dels serveis d’urgències a l’hora de detectar possibles casos de maltractament degut, en part, a la "pressió extrema" a què estan sotmesos aquests serveis.
En un dels casos que esmenta l’informe, un metge va restar importància a les preocupacions d’una infermera sobre les lesions d’un nen perquè els pares anaven "ben vestits" i no figuraven en els registres dels serveis socials. En un altre cas, el sistema d’intercanvi d’informació CP-IS no va proporcionar dades importants sobre antecedents de violència domèstica perquè aquests episodis no havien assolit els criteris mínims per ser-hi inclosos.
La publicació d’aquest informe va fer que el Reial Col·legi de Medicina d’Urgències (RCEM, per les sigles en anglès) redactés una nova guia l’any següent amb recomanacions addicionals per reforçar la seguretat dels menors, entre les quals s’incloïen la disponibilitat dels equips especialitzats en protecció infantil durant les 24 hores del dia i els set dies de la setmana, l’establiment de línies de comunicació directes amb els centres d’atenció primària per obtenir informació addicional de forma ràpida i l’aplicació d’una política basada a "no donar res per descomptat", a validar de manera adequada la informació rebuda i a establir alhora un "enfocament empàtic" amb els cuidadors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sanció a Sant Pau per "errors" en la detecció del nadó maltractat
- Salut reforçarà la formació sanitària en violència infantil
- Protecció de la infància "No donem res per descomptat"
- Lletres que cuiden (i III) Llegir SanaMent per Sant Jordi: comunitat, espiritualitat, salut mental i gestió de l'estrès
- Ciclisme Una gran Paula Blasi acaba tercera a la Fletxa Valona
