Sanció a Sant Pau per "errors" en la detecció del nadó maltractat

La investigació sanitària sospita que "el protocol de violència infantil s’hauria d’haver activat a Sant Joan de Déu", reconeix Clara Pareja, directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària de la conselleria. Salut encara està provant de confirmar si les lesions de llarga evolució detectades el 16 de març, quan van saltar les alarmes i el cas es va derivar a la Vall d’Hebron, ja eren presents en la visita del dia 7 al gran hospital pediàtric de Catalunya.

"El sistema ha fallat en diferents aspectes. D’entrada, hi va haver una discriminació positiva perquè la mare era sanitària", admet Pareja, en al·lusió al fet que la mare del nadó és infermera de Traumatologia de la Vall d’Hebron. El departament encara no ha decidit la quantia econòmica de la sanció, que en tot cas serà als centres i no als professionals.

La conselleria considera que els sanitaris van pecar d’excessiva confiança al saber que la mare és infermera, motiu pel qual no van activar l’alerta. En el marc de la investigació, Salut també revisarà el protocol d’actuació i hi introduirà "elements correctors" per reforçar la formació en violència infantil que reben metges i infermeres.

Salut reconeix que, una vegada es va activar el protocol i es va examinar a fons el nadó, es va detectar que el lactant presentava lesions de "llarga evolució", això és, es remuntaven a abans de la segona visita a Sant Pau. "Que tenia costelles trencades es va evidenciar el 16 de març a la Vall d’Hebron. Allí es van fer radiografies i es van veure les fractures", assenyala Pareja.

Lesions evidents

Però abans –segons fonts d’aquest diari–, el 7 de març, aquest nen va anar a Sant Joan de Déu amb febrícula, hematomes als genitals, costelles trencades que van passar inadvertides i taquicàrdia. No se li va fer cap radiografia: els metges li van donar un biberó, el van calmar i el van enviar a casa. La "falta de desconfiança" cap a la mare va ser el que va fer que els sanitaris no anessin "a fons" i "de manera més acurada" en l’"exploració" del nadó.

Així, les alertes no van saltar fins al 16 de març, en la segona visita que els pares van fer a Sant Pau, i quan ja hi havia signes evidents de lesions compatibles amb violència física i sexual. Això va passar després d’un periple de dues setmanes en què els progenitors van arribar a acudir fins a tres hospitals i un CAP. Cap va veure res estrany.

El 18 de març, la Vall d’Hebron, després de dos dies d’ingrés, va activar el protocol de violència infantil. Aquell mateix dia els Mossos van detenir els pares i dos dies després un jutge va decretar la seva entrada a la presó. Va ser aleshores que Salut va obrir una investigació interna i la inspecció sanitària del departament va interrogar tots els sanitaris que van tractar el nen.

El nen va néixer el 3 de febrer a l’Hospital Vall d’Hebron, on treballava la mare. L’1 de març, els progenitors el van portar a l’Hospital del Mar per un episodi de tos, reflux i vòmits. Els metges li van col·locar una sonda d’orina per recollir-li una mostra i practicar-li un estudi bacteriològic. El 7 de març, van anar a Sant Joan de Déu, on ja presentava hematomes a la cama i a la zona genital que no van generar sospites.

Tant els pediatres i les infermeres d’aquest hospital com els que el van visitar posteriorment, el 10 de març, al CAP Roger de Flor i a l’Hospital de Sant Pau, van creure l’explicació de la mare, que va esgrimir que els hematomes es devien a la sonda d’orina que li van col·locar al Mar. La mare, que utilitzava un "llenguatge" i un "discurs" propis d’una sanitària, no va despertar la desconfiança dels sanitaris que van examinar el nen, com explica Pareja.

En algun moment d’aquest recorregut assistencial, ella va explicar que els hematomes es devien al fet que li havien tret la sonda "de males maneres", explica Pareja. Els sanitaris van confiar en les seves paraules. Un d’ells fins i tot va deixar per escrit en l’historial del nadó que els pares presentaven un "discurs coherent". "Et poso un altre exemple: en un d’aquests centres, el nen va ser visitat per una resident de primer any i va ser la mare del petit la que va dirigir aquesta exploració", il·lustra Pareja.

Elements distractors

Qualsevol hematoma en qualsevol part del cos d’un nounat és prou motiu per activar el protocol, cosa que no es va fer. "La clínica és la clínica i la clínica mana. Però hi va haver prejudicis, una discriminació positiva perquè la mare era sanitària i aparentment semblaven una família estructurada", admet Pareja.

Notícies relacionades

"No donem res per descomptat"

Salut reforçarà la formació sanitària en violència infantil

Els pares també van utilitzar una sèrie d’"elements distractors que van impedir que els sanitaris veiessin clarament el cas com a violència infantil", prossegueix. Per exemple, portaven el nen a totes les visites obligatòries del seu centre d’atenció primària, que era el CAP Roger de Flor. No donaven una imatge de negligència.

A més, entre l’1 i el 16 de març, els pares van visitar fins a tres hospitals i un CAP. Mai van acudir al mateix centre. Tampoc van anar a la Vall d’Hebron, on la mare treballava i que, per tant, és de suposar que era el seu hospital de confiança. A més, el 10 de març va anar a Sant Pau en el canvi de torn, a les 14.30 hores, mitja hora abans que se n’anessin uns professionals i n’entressin uns altres.