Emma Vilarasau: "No tenia gens clar que 'Ventdelplà' funcionaria"

-¿Haurem de preparar els mocadors per a aquesta nit?

-Encara que tots s'ho esperen, des-apareix una persona molt emblemàtica. Però hi ha molta tendresa. És un bon final, perquè és molt representatiu del que ha sigut la sèrie: la vida està formada per coses molt dures i altres que no ho són. I malgrat tot, has de tirar endavant.

-¿I la Teresa? ¿Què li passa?

-Durant aquest viatge de cinc anys ha après coses, està molt més segura d'ella mateixa i no dubta tant. Però acabarà bé. ¡I aparellada!

-¿Com va ser l'última gravació?

-Molt emotiva. La sèrie la va iniciar Lluís Maria Güell i després la va agafar Jesús Segura, però desgraciadament va emmalaltir quan ja portàvem tres temporades. Va morir després d'acabarVentdelplà.Va cantar per telèfon, des de casa seva, el final de la sèrie. Ens va dir: 'Gràcies a tots. ¡Sou collonuts!' Dit des de la seva perspectiva, significava molt.

-Han sigut com una gran família...

-Hem viscuts moltes coses junts. Hi ha gent que ha tingut fills, altres s'han separat i altres s'han casat. Hem rodat amb pocs mitjans per al que era la sèrie i el temps s'optimitzava molt.

-No els va agradar gaire que l'emissió es tallés al juliol, ¿oi?

-El final estava pensat per anar seguit, i així es va rodar, fins al punt que hi havia una festa major i la vam gravar al març, pelats de fred. Per qüestions de graella, va anar saltant, però deixar cinc capítols per al setembre amb l'estiu pel mig no era el millor. Els que programen deuen saber per què ho fan, però va ser una sorpresa per a tots.

-¿Hi ha alguna cosa que hagi fet diferent a Ventdelplà?

-Quan em van dir que era una sèrie en un poble, vaig pensar: '¡Ui, no ho sé pas… !', perquè en aquells moments no hi havia sèries molt rurals. No ho tenia gens clar. Però hi havia el guió; els equips de realització, que intentaven fer una cosa diferent; l'aposta de dos dies a la setmana va ser brillant; el càsting era molt potent, i els exteriors del poble eren molt relaxants. Veure tant de verd era com tornar a la terra. Per això, crec que el personatge del Jaume és el més emblemàtic i si la sèrie s'acaba, està bé que ell desaparegui.

-¿No pensa que les trames ja s'havien estirat massa?

-Ha anat per temporades. És difícil fer una sèrie tants anys si no s'aconsegueixen canviar coses perquè no hi ha diners. Ha tingut pujades i baixades, com altres sèries, comMujeres desesperadasoPerdidos. Hi havia moments que a la trama es passaven i després tornaven a enganxar.

-¿Sincerament, creu que hi ha moltes Tereses a Catalunya?

-Sí. No és tan excepcional. És una dona que intenta, com pot, tirar endavant, moltes vegades superada per les circumstàncies. Però no sé si hi ha moltes dones que hagin tingut tantes parelles com ella.

-L'actor Pep Cruz fa broma amb el fet que la Teresa s'hagi convertit en la puteta de Catalunya...

--¡Però està bé! Es va cansar d'estar sola, i en la vida hi ha èpoques per a tot. Tampoc són tants homes: ha tingut quatre nòvios.

-¿Vostè pateix tant com ella?

--No. També com ella he après a anar seleccionant.

-¿Què li ha ensenyat el personatge?

--La capacitat de renéixer. Quan va explotar el cotxe on hi havia el seu marit i després aquest va reaparèixer vaig pensar: 'No em puc creure que hagi de ressuscitar el David'. Em va agradar quan la Teresa va dir que no podia tornar amb ell. Hi ha coses que s'acaben per sempre.

Notícies relacionades

Ancoratges

El programa que va canviar la TV

-¿Com Ventdelplà?

--Sí. La Teresa s'acaba aquí.