L'impuls a l'oferta de cursos de català per a adults a Tarragona arriba a nous públics: "Em feia vergonya no entendre l'idioma"

El seu cas no és aïllat. A Tarragona, els cursos gratuïts de català per a adults —com Sanaa Dob— viuen un auge sense precedents, impulsats per la demanda de persones nouvingudes que busquen fer aquest mateix pas. Programes com els del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) o l’Oficat TGN, en què ha estat imprescindible el pla de xoc de la Generalitat l’any passat, s’han hagut d’ampliar per absorbir l’interès creixent, fins al punt de teixir una xarxa de col·laboracions amb entitats locals. Aprendre català ja no és només una opció formativa: s’ha convertit en una porta d’accés a la vida social, laboral i comunitària de la ciutat.

El cas de Sanaa

Sanaa Dob viu amb el seu fill d’11 anys a la Part Baixa de Tarragona, i estudia català des del mes d’octubre passat. Com a alumna, ha passat dos trimestres a l’Oficat TGN i al CPNL i ara assegura amb orgull tenir el nivell A2 de l’idioma. La conversa amb EL PERIÓDICO es desenvolupa pràcticament sencera en català, cosa amb què fa uns mesos no podia ni somiar: "Vaig començar a aprendre català per curiositat personal, m’agrada com sona però sobretot perquè em vull comunicar amb els meus amics en el seu idioma i ajudar el meu fill a fer els deures". Dob creu que aprendre la llengua del país on es resideix és important a escala laboral i familiar, però que "forma part de la integració a Catalunya": "Soc marroquina, però a Tarragona em sento com a casa gràcies a l’idioma, per a mi això és clau".

A Catalunya ha treballat de cuinera i, fins fa poc, de conserge al Conservatori de Tarragona. Té una llicenciatura en Dret feta al Marroc que ara vol homologar a Catalunya per arribar a ser advocada, una cosa que, assegura, serà més fàcil si domina el català: "Si aprenc l’idioma és per millorar a escala laboral, això m’obrirà portes i podré aconseguir millors ofertes", mentre reconeix que, en la seva etapa de cara al públic, "em feia vergonya que la gent es dirigís a mi en un idioma que jo no podia entendre". Pel que fa al seu fill, de qui reconeix que parla millor l’idioma perquè ha estat escolaritzat en català, Sanaa Dob vol poder fer les reunions amb la tutora en la mateixa llengua i agraeix la predisposició de la gent: "Jo em pensava que se’n riurien de mi, però en realitat m’ajuden i em conviden a practicar".

Ella, que parla àrab, francès i castellà, assegura que per aprendre un idioma nou "cal posar-hi de la teva part" i que ella ho fa amb la televisió i les xarxes socials, en què troba molt contingut en català. Segueix perfils i escolta pòdcasts de la llengua, i assenyala que el millor lloc per practicar-lo és al carrer, "a les parades del mercat o amb les etiquetes del supermercat".

Una xarxa creixent

De fet, Dob comença a dominar el català gràcies als cursos gratuïts per a adults, que recomana "a tothom que vulgui començar". Organismes oficials com el CPNL o l’Oficat vertebren una xarxa d’espais, aules i mestres amb què l’administració vol arribar als neòfits del català, especialment, a aquells ciutadans nouvinguts.

El Consorci de Tarragona integra 11 serveis, entre comarcals i municipals, i l’any passat es va atendre gairebé 6.000 persones, en part gràcies a l’impuls del Departament de Política Lingüística de la Generalitat, que va permetre ampliar un 27% les places. Laura Giné, directora del CPNL a Tarragona, explica que "allà on no arriben els cursos, ens hem posat les piles per treballar en xarxa amb altres entitats, a les quals assessorem, acompanyem i certifiquem" per estendre el radi d’influència dels cursos.

L’Oficat, l’oficina municipal del català, va néixer l’octubre de 2024 per un pacte entre el Govern local, del PSC, i Junts, i ha comptat cada any amb una partida econòmica cada vegada més gran als pressupostos tarragonins. El coordinador de l’organisme, Bartomeu Navarro, assenyala que l’objectiu principal és "reforçar el sistema d’acollida" per omplir un buit que existia a la ciutat, on molts immigrants que volien aprendre català no podien fer-ho per manca de places. Per això, l’Oficat actua especialment en centres cívics i escoles dels barris de Ponent de Tarragona, en horaris adaptats a les realitats laborals i familiars.

Notícies relacionades

Tarragona exigirà el català a la retolació de nous comerços i estudia ajudes econòmiques

Tarragona impulsarà al juny una Taula pel Català inspirada en el model de Terrassa

Les xifres són clares en aquest sentit: segons l’última Enquesta d’usos lingüístics publicada el 2025, al Camp de Tarragona, s’ha passat d’un 54,4% de persones que feien servir el català com a llengua habitual el 2003, a un 37,9% el 2023. En aquest sentit, l’aparició recent de l’Oficat i l’increment de cursos i horaris del CPNL són accions en la línia de revertir la situació regressiva del català als carrers.

Navarro i Giné coincideixen a remarcar els objectius bàsics de l’administració en matèria de política lingüística: ampliar els cursos per fer front a la demanda creixent, evitar que els alumnes deixin els cursos a mitges i allargar el procés d’integració fent que el català sigui necessari en el dia a dia. La valoració que en fan és positiva: "El que fem és molt necessari perquè volem ampliar la xifra de parlants actius del català i facilitar l’ús de l’idioma, que la llengua no es quedi a l’aula", resumeix Giné. Navarro, per la seva banda, lamenta que "la societat no ho posa fàcil" perquè el més habitual és "veure una persona que ve de fora i adreçar-s’hi en castellà". "Hem de canviar la percepció", assegura.