El Periódico de Tarragona

Tarragona

ZBE

Tarragona i Reus uneixen forces per aplicar les ZBE i coordinar les seves ordenances municipals

Els equips tècnics de tots dos consistoris realitzen reunions per a coordinar certes mesures de les ZBE amb la intenció de "facilitar la vida a la ciutadania"

REPORTATGE | Tarragona projecta una ZBE sense vetar vehicles amb etiqueta groga tot i que ho exigeix un decret de l'anterior Govern

TARRAGONA | Tarragona presenta la seva Zona de Baixes Emissions per aprovar-la a finals d'aquest 2024

Coches en Tarragona.

Coches en Tarragona. / Joan Revillas

6
Es llegeix en minuts
Jan Magarolas

Des de les passades eleccions municipals que la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona va prenent forma tímidament. Primer, a nivell de compromís polític dels alcaldes de les dues grans ciutats, Tarragona i Reus, que mostren una sintonia política poc habitual entre totes dues capitals. I segon, a nivell de relacions i de projectes conjunts. Amb la posada en marxa de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) a les ciutats de més de 50.000 habitants, tant Reus com Tarragona estan treballant amb les respectives normatives i ordenances, i ho fan amb un horitzó compartit: tots dos consistoris volen mesures unificades, horaris i dies molt similars i un calendari d'aplicació més o menys paral·lel.

De moment, totes dues ciutats es troben en ple procés de redacció de les ordenances municipals, que han de guiar els respectius projectes de les ZBE. En això, Tarragona està més avançada, ja que fa un mes va posar en exposició pública el text inicial i la previsió és que el ple de l'Ajuntament l'aprovi inicialment a finals d'aquest 2024. Reus l'està redactant, després del procés participatiu que va realitzar, i també el posarà a exposició pública durant aquest tercer trimestre de l'any, per aprovar-lo a principis de 2025.

Pel que fa a l'aplicació de les ZBE, és Reus la que pren la davantera, amb l'inici de les obres del projecte tecnològic, que ha d'instal·lar les càmeres, els sensors i els cartells per tota la ciutat. Les obres es van iniciar al juliol i està previst que estigui tot instal·lat al novembre. En canvi, Tarragona manté els carrers intactes i realitzarà aquest procés al llarg del 2025. Per això, els calendaris d'aplicació són semblants, sense avantatges i amb la intenció d'anar de manera paral·lela. 

El decret de la Generalitat

La Generalitat va aprovar el passat mes de juliol, encara amb ERC al capdavant, el nou decret que ha de regular les ZBE en vigor i les que estan en redacció. El decret català és més restrictiu que el del Ministeri i, entre altres mesures, vol afegir els cotxes amb etiqueta groga a la prohibició dels cotxes sense etiqueta i fer-ho de manera gradual entre 2026 i 2028. No obstant això, tal com va explicar aquest diari, la intenció de l'ajuntament de Tarragona, de moment, és el d'incloure només els cotxes sense etiqueta. “Quan s'activi la ZBE, al gener de 2026, la nostra nova ordenança afectarà els vehicles que no tenen etiqueta”, afirmava la consellera de Mobilitat de l'Ajuntament de Tarragona, Sonia Orts (PSC).

Reus no ho té tan clar. La seva regidora de Seguretat i Convivència, responsable també de la ZBE, Dolors Vázquez (Ara Reus), es limita a assenyalar la redacció en curs de l'ordenança i la normativa i no vol, de moment, posar les etiquetes ni els horaris en el punt de mira. “No podem avançar punts concrets perquè estem en plena redacció, amb les aportacions dels partits polítics i els tècnics municipals i encara ens trobem en fase de negociació”, afirma Vázquez. No obstant això, confirma que tots els textos “compliran les normes estatals i catalanes”. “El requisit mínim és complir el que diuen el decret de l'estat i la normativa de la Generalitat que estigui en vigor, els serveis jurídic i tècnic ho tindran en compte”, sosté la regidora reusenca. 

Les dues capitals, de la mà

Si una cosa destaca de les relacions entre tots dos consistoris és la intenció de col·laborar amb les ZBE. Així ho expliquen les dues regidores, per separat, a EL PERIÓDICO. “Tarragona i Reus són els dos grans municipis del Camp de Tarragona i de l'àrea metropolitana, la voluntat és que les normatives de les ZBE siguin el més semblants possible, per sentit comú i per a facilitar les coses a la ciutadania”, afirma Vázquez. Per part seva, Orts confirma que les dues ciutats estan “treballant conjuntament” temes com els horaris o les sancions per a aconseguir una “coordinació” que afavoreixi la implantació de la normativa entre els usuaris de dues ciutats que tenen “un elevat flux de moviment”.

Aquesta és la clara voluntat dels dos ajuntaments, amb independència de la resta de mesures concretes o del calendari d'aplicació de cada ZBE. De moment, aquesta voluntat política s'està materialitzant a través de reunions i converses entre els serveis tècnics de tots dos municipis per redactar uns textos que, més endavant, hauran de passar pels respectius plens municipals.

Cap a una ZBE supramunicipal?

Una altra de les novetats que inclou el decret de la Generalitat aprovat al juliol és la creació del concepte de la ZBE supramunicipal, que pren de referència la zona de baixes emissions de Rondes Barcelona. El decret permet instal·lar una ZBE sobre diversos municipis i estableix que la zona lliure d'emissions haurà de cobrir almenys el 25% de sòl urbà residencial de tota la superfície integrada. Aquestes ZBE hauran de ser regulades per un ens supramunicipal. En el cas de Barcelona, l'exerceix l'Àrea Metropolitana.

La voluntat de col·laborar sobre les ZBE entre els ajuntaments de Tarragona i Reus obre la porta a la coordinació total i és un pas més prop de la ZBE supramunicipal que permet el decret català. I més enllà de les dues capitals virtuals de l'àrea metropolitana del Camp, altres municipis es podrien sumar a l'òrgan. Cambrils (Baix Camp), Salou i Vila-seca (Tarragonès), per exemple, superen els 20.000 habitants i també estaran obligats pel decret català a tenir una ZBE en vigor el 2028.

“El decret català és molt recent i encara no hem tingut l'ocasió de treballar-ho, ho analitzarem i veurem”, apunta Dolors Vázquez, regidora de Reus. Des de Tarragona no ho descarten i apunten a la coordinació per a les ordenances com un pas important. No obstant això, de constituir-se finalment aquesta ZBE supramunicipal, a nivell polític i social podria significar el primer pas ferm cap a l'articulació d'una àrea metropolitana real.

Calendaris paral·lels

Notícies relacionades

Mentre que Tarragona, després d'una pròrroga d'un any, vol tenir en marxa la seva ZBE l'1 de gener de 2026, Reus s'ho pren amb més calma, però amb un calendari semblant. La intenció del consistori reusenc és poder posar en marxa la ZBE el 2027, encara que reconeixen que és una “declaració d'intencions que s'ha de consensuar” amb tècnics i partits polítics. A Reus ja s'estan instal·lant les càmeres i l'operatiu tecnològic -una cosa que Tarragona realitzarà l'any que ve- i totes dues ciutats hauran d'afrontar els canvis de senyalització viària. Es vol tenir les ordenances aprovades en els pròxims mesos.

Una altra cosa amb la qual coincideixen és en el període d'adaptació. Tant Reus com Tarragona, més enllà de complir més o menys amb el calendari previst, saben que les seves ZBE no seran aplicables de manera immediada. “En tot el primer any no hi haurà sancions perquè la intenció no és recaptatòria, farem una campanya d'informació”, explica Orts. Per part seva, Vázquez confirma que “hi haurà un procés d'informació i d'adaptació de la ciutadania”. Almenys en les formes, el contingut i els tempos de la ZBE, Tarragona i Reus uneixen esforços.