JFV, l’assassí en sèrie de Castelló, ja en llibertat: «Allà no hi tornaré mai per respecte a les víctimes»

Joaquín Ferrándiz Ventura o JFV, l’assassí en sèrie de Castelló que va acabar amb la vida de cinc dones, ha abandonat aquest dissabte al voltant de les 9 hores la presó d’Herrera de la Mancha a Ciudad Real després de complir 25 anys de condemna, el màxim fixat per la llei, per l’assassinat  de cinc dones.

Ferrándiz ha sortit del centre penitenciari cobert amb mascareta, gorra i ulleres de sol per mirar d’ocultar al màxim la seva aparença actual, tot i que hagi sortit a la llum en els últims dies.

A preguntes dels mitjans de comunicació, que esperaven a les portes, com ara Mediterráneo, del grup Prensa Ibérica, JFV ha manifestat la seva intenció de marxar a l’estranger per refer la seva vida i ha dit que «n’està penedit», segons ha afegit, com ja havia sostingut anteriorment.

«A Castelló no hi tornaré mai per respecte a les víctimes», ha afirmat. De fet, la condemna li impedeix tornar fins al 2028 a les localitats de la província on es van cometre els crims.

JFV ha pujat en un taxi que ha sortit en direcció a Manzanares, la localitat més pròxima al centre penitenciari. Portava una motxilla amb els estris personals, incloent-hi aquells que li van ser requisats al seu dia i que se li han tornat.

Diversos agents de la Guàrdia Civil, més de l’habitual, custodiaven l’accés al centre penitenciari davant l’interès mediàtic del cas que va commocionar al seu dia la societat castellonenca.

Un quart de segle a la presó

La seva casa l’últim quart de segle han sigut dues presons. Després de la condemna va ingressar a Alcalá Meco (Madrid). El van ubicar al mòdul de protegits, on destinen els reclusos que han comès delictes d’especial gravetat i que, d’acord amb l’experiència penitenciària, poden ser amenaçats o agredits per altres reus.

Allà va compartir cel·la amb Arlindo Luis Carvalho, més conegut com el violador de Pirámides, condemnat com a autor de 33 agressions sexuals. Aquest agressor el 2017 va sortir en llibertat i va demanar perdó a les víctimes. JFV encara no ho ha fet, almenys que se sàpiga.

Durant els primers anys de condemna va voler estar actiu des d’un punt de vista intel·lectual. Va accedir a un curs de psicologia i va demanar un ordinador portàtil per continuar escrivint un llibre que va començar a redactar quan va estar empresonat a Castelló. 

Cada diumenge, rebia la visita de la seva mare, Asunción Ventura, que fins i tot va buscar una vivenda a la capital d’Espanya  per ser més a prop d’ell, cosa que li va suposar un enorme esforç econòmic. ¡Què no faria una mare pel seu fill! Carmen Balfagón, degana de l’escola de Criminòlegs de Madrid –en el seu moment va tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo a la presó–, diu que «és un home molt ben educat» i que en gran manera és gràcies a ella, la seva mare, per la seva dedicació, ja que «es va molestar a educar-lo» pràcticament en soledat, en absència del seu pare, marí mercant.

Notícies relacionades

L’home que va matar la treballadora d’ajuda a domicili que atenia la seva dona a Pontevedra: "Una bruixa m’ho va manar"

Dues germanes detingudes a Barcelona per estafar 524.000 euros a l’àvia que cuidaven i gastar-s’ho en operacions estètiques

El dia de Cap d’Any del 2005 es va mudar –més aviat el van mudar– fins a la presó d’Herrera de la Mancha, a Ciudad Real, de la qual aquest dissabte sortirà en completa llibertat. En aquestes instal·lacions va poder conèixer l’assassí de Rocío Wanninkhof i Sonia Carabantes, el britànic Tony King i Miguel Carcaño, l’assassí confés de Marta del Castillo, amb qui, segons diuen, es va avenir molt. Així ho va assegurar, almenys, un exreclús en el programa televisiu Equipo de investigación dedicat a l’assassí en sèrie de Castelló. Tenien en comú les manualitats, va comentar. També va dir de JFV que com a intern «s’avenia amb tots».

Fins al dia que l’han posat en llibertat ha sigut un pres model, per la qual cosa es va guanyar el lloc d’ordenança, una tasca que es reserva per als interns de confiança. Entre altres funcions, exercia tasques a la cuina, repartia el correu i netejava les instal·lacions. Ha arribat fins i tot a vigilar i acompanyar altres reclusos. Entre reixes, per tant, ja no se’l considerava algú perillós, més aviat un més entre els que venen a denominar-se els comuns.