Els forenses creuen que l’acusada del parricidi de Vilanova exagerava problemes mentals

Pèrits forenses de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMELEC) van defensar aquest dimarts que l’acusada d’induir un amic amb esquizofrènia paranoide el 2019 que matés el seu propi pare, Alba Andreu, exagerava els seus problemes psicològics, segons informa Efe. Així els van explicar en la nova sessió del judici amb jurat que se celebra a l’Audiència de Barcelona.

Els experts asseguren que l’acusada no tenia cap tipus de trastorn, més enllà d’un depressivoansiós adaptatiu a ser a la presó. Els experts van destacar que Andreu no comptava amb cap tipus de trastorn o discapacitat, que la seva intel·ligència era mitjana-baixa dins de la normalitat, i que tenia poca expressivitat emocional, tendència a aïllar-se i trets de sadisme.

Una de les pèrits va relatar que la processada va explicar la història que va descriure en la seva declaració en el judici. En concret, que la seva exparella i amic també del parricida la maltractava, «fins i tot la violava sent a casa dels seus sogres». «Una persona maltractada no va tirant les culpes a aquesta persona, sinó al contrari», va destacar, per després remarcar que les víctimes que pateixen violència de gènere senten culpabilitat i no expliquen la història «com si estiguessin explicant un conte».

Els forenses consideren que l’acusada té una «moderada tendència» a la presentació negativa, que té capacitat per manipular la seva pròpia imatge en funció del que li pugui convenir i que volia mostrar-se com una persona dependent i submisa.

Les psicòlogues de la defensa

Els tres pèrits es van contraposar al testimoni aportat per d’altres de part, que van assegurar que Andreu tenia estrès posttraumàtic com a conseqüència de patir assetjament escolar, tot i que van poder determinar si també li venia dels suposats maltractaments de la seva exparella.

Notícies relacionades

Dos detinguts per robar més de 2.500 euros en peces de roba de botigues del passeig de Gràcia

Trist comiat d’amics i familiars als escaladors morts a Montserrat: "Guanya la sort d’haver-vos conegut"

Les dues psicòlogues privades van assegurar que quan a la imputada li van aplicar una primera prova d’intel·ligència va donar una resultat de 69, una puntuació molt a la baixa que fregava pel marge inferior el límit de la normalitat, un nivell que només té el 2,2% de la població. Les pèrits van puntualitzar que dubtaven si Andreu tenia una intel·ligència superior amb capacitat per falsejar la prova o veritablement tenia problemes per realitzar-la. En una segona prova, més senzilla, la noia va continuar donant resultats baixos, tot i que més normalitzats, cosa que reflectia que ho feia «el millor que podia».

Preguntades per la defensa d’Andreu, les dos pèrits van al·legar que l’acusada «pot mentir», però que no compta amb la capacitat «de manipular d’una manera complexa» i planificada. El tercer pèrit de part, un psiquiatre, va defensar que Andreu «no és capaç de crear una manipulació d’aquesta manera ni de convèncer algú que faci alguna cosa», ja que té «incapacitat» per a la persuasió. El facultatiu va afirmar que les «mentides fabulades» que explicava la processada per construir tot el relat «tipus Netflix», com el grup parapolicial, el personatge de Julia o els embarassos ficticis, es deuen a la construcció d’un «món imaginari» davant una vida «plana i poc agradable» que se sostenia amb més històries.