Judici per inducció a l’assassinat

«Jo no vaig ordenar al meu amic que matés el seu pare»: declara l’acusada d’induir un parricidi a Vilanova

  • Alba Andreu culpa la parella que tenia abans del crim d’inventar-se una falsa nòvia per a l’altre acusat, Ismael Moreno, així com l’existència d’un grup parapolicial i la simulació d’un embaràs

«Jo no vaig ordenar al meu amic que matés el seu pare»: declara l’acusada d’induir un parricidi a Vilanova

ZOWY VOETEN

4
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Complicar-ho tot fins al límit de la lògica. El jurat no ho tindrà fàcil per dictar el veredicte de culpabilitat o innocència d’Alba Andreu, la jove acusada de manipular mentalment el seu amic Ismael Moreno, que té esquizofrènia paranoide, perquè matés el seu pare el 8 de juny del 2019 a la vivenda familiar de Vilanova i la Geltrú. La noia, per a qui el fiscal reclama 35 anys de presó, va admetre que, juntament amb la seva llavors parella, l’Arnau, es va inventar una nòvia fictícia per a l’Ismael, que també era el seu amic, a fi d’aixecar-li l’autoestima perquè aquest mai havia mantingut una relació sentimental amb una dona. No obstant, va negar que l’induís a acabar amb la vida del seu pare i que el mateix dia del crim li truqués per incitar-lo a clavar-li un ganivet al coll. «Mai li vaig dir a l’Ismael [demanen per a ell l’internament en un centre psiquiàtric per un màxim de 25 anys] que el seu pare era de la màfia».  «No li vaig dir a l’Ismael que matés ningú; les ordres són falses. Ho repeteixo, jo no li vaig donar cap ordre», va insistir.

De les tres trucades amb l’Ismael registrades al seu mòbil el dia del crim, l’Alba només va reconèixer haver-ne tingut una. Em va dir que «estava ple de sang», que «l’havia cagat» i que «havia matat» algú, sense especificar qui. Al ser preguntada per les altres connexions telefòniques que, segons ella, no va fer mai, va desviar les sospites cap a l’Arnau, al·legant que aquest controlava «absolutament» el seu mòbil. El judici se celebra a Barcelona.

La processada també va culpar la seva exparella d’inventar-se una trama protagonitzada per la falsa Julia, de la qual l’Ismael, com va reconèixer, es va enamorar, tot i que mai s’havien conegut en persona. En aquesta delirant i fantasiosa història hi ha un grup secret que va col·laborar amb els Mossos en indagacions sobre tràfic de persones, un embaràs fictici, un segrest simulat i clans mafiosos que, com van fer creure a l’Ismael, estaven vinculats al seu pare. Tot, segons l’Alba, inventat per l’Arnau. La processada va arribar a admetre que havia recollit un pot amb el semen de l’Ismael per a una hipotètica fecundació in vitro que, al final, va llençar a les escombraries.

Una «manada» i els suposats maltractaments

Per l’Alba, el culpable d’absolutament tot va ser l’Arnau, la seva exparella, que la maltractava i l’amenaçava. Ella, segons les seves paraules, era una simple «manada» que li tenia por i no s’atrevia a «plantar-li cara». «Era una mentida rere una altra, com una bola de neu que es feia cada vegada més gran i no sabia com parar. Jo ho intentava, però l’Arnau no volia [...]. No sé la finalitat que tenia tanta mentida», va detallar l’Alba. Va reconèixer, això sí, que tant ella com la seva llavors parella, que no està imputat i només declararà com a testimoni, manejaven el perfil fals de la Julia pels problemes d’autoestima i «complexos» que tenia l’Ismael per no haver tingut nòvia. «Va ser l’Arnau. Jo havia de fer el que ell volia. En la intimitat em pegava amb la mà o amb un fuet. Em deixava marca. Mai vaig anar a l’hospital, ni ho vaig denunciar», va relatar la processada.

Notícies relacionades

L’acusada va detallar que la majoria de les faules que la falsa Julia li comentava a l’Ismael eren producte de l’Arnau i que ella només conversava amb l’Ismael (a través del perfil fals) de coses «normals» de parella. Així, va atribuir la invenció del grup secret de col·laboració dels Mossos i el fals embaràs a la ment de la seva exparella. «L’Arnau i jo escrivíem. L’Arnau em va dir que jo podia donar-hi un toc femení», va assegurar, per rebutjar després el pla que ella pretengués estafar l’Ismael, argumentant que els diners que li va entregar eren per a despeses del pis que havien llogat. De la mort del pare de l’Ismael, sempre segons la seva versió, se’n va assabentar per una notícia en un mitjà de comunicació que li va passar l’Arnau.

«Vaig entrar en xoc, no entenia res [...]. Lamento el mal que he pogut causar al fer-me passar per Julia», va recalcar l’Alba, que en un moment del seu interrogatori va començar a plorar. Un amic de l’Ismael va declarar que ell ja sospitava que hi havia una cosa rara en la relació del seu col·lega amb la tal Julia, fins i tot que mesos després ja va intuir que el perfil era fals. Després del crim, aquest amic es va presentar voluntàriament davant la policia per explicar que, segons la seva opinió, l’Alba havia manipulat l’Ismael.