La viuda que es va enfrontar a l’estafador dels cementiris de Barcelona

El testimoni de la Norma

El marit de la Norma va morir el març del 2022. De sobte. I mirant de complir el seu desig, la Norma va demanar a la funerària que l’enterrés al cementiri de les Corts. «Era molt culer, més de 50 anys de soci barcelonista i la seva il·lusió era descansar al costat del Camp Nou», explica. Però la funerària li va informar que no hi havia nínxols disponibles a les Corts. La Norma va insistir que la seva parella havia de descansar allà i la funerària va respondre de nou que no hi havia places, que no podria ser. Frustrada, va acabar enterrant el seu marit lluny de Barcelona.

Amb el pas dels dies, sumida en la irrealitat de les noves hores sense el seu company de viatge al costat, va descobrir que volia continuar lluitant per la seva última voluntat. Es va presentar a l’oficina de Cementiris de Barcelona al cementiri de les Corts i allà la va atendre un comercial d’uns 50 anys que li va semblar educat, amable i carismàtic. Era el presumpte estafador dels cementiris de Barcelona.

El comercial la va convidar a asseure’s i va encendre l’ordinador. «Va teclejar alguna cosa, va imprimir uns papers i, sorprenentment, em va dir que tenia uns quants nínxols disponibles». Així de senzill. ¿La funerària li havia assegurat a la Norma que no hi havia res a fer i n’havia tingut prou amb una simple visita al cementiri de les Corts?

El treballador es va aixecar i va demanar a la Norma que l’acompanyés. «Vam fer un tomb pel cementiri i em va anar ensenyant nínxols disponibles. I anava dient coses com ‘aquest no m’agrada perquè el baixant és a prop i quan plou es mullarà’ o ‘si et dono aquest, serem veïns perquè aquí tinc enterrats els meus pares’. Fins que vam arribar al nínxol que em va vendre: ‘aquest sí’», recorda. Després, comercial i viuda van tornar a l’oficina i van començar la paperassa per formalitzar la transacció.

El pressupost i el sobre

La Norma encara guarda el pressupost de la concessió del nínxol per 50 anys que li va entregar l’estafador, i l’ensenya durant l’entrevista. «Ho va incloure tot: làpida, flors seques, gerros ¡Per a un nínxol que estarà buit durant dos anys i un dia, com a mínim! –aquest el temps que per llei ha de transcórrer abans de procedir al trasllat del cos del seu marit. I jo ja tinc una làpida, però ell em va assegurar que no podria portar-la perquè havia de ser negra per qüestions normatives, d’estètica i la meva és blanca. No vaig poder escollir res del pressupost, tot ho va manejar ell al seu gust».

No satisfet amb engrossir la factura, el comercial va treure un sobre buit i l’hi va entregar. I al full del pressupost va anotar amb bolígraf blau un número: 1.840 euros. Aquesta era la quantitat que havia de ficar en efectiu i en negre dins del sobre si volia tancar una operació que s’havia de rubricar com més aviat millor. «Em va dir que era per a sobrecostos dels treballs de marbrista i operaris perquè així es poguessin guanyar la vida sense haver de pagar l’IVA».

El missatge

La Norma va tornar a casa contrariada: havia aconseguit el nínxol, però sospitava que l’havien manipulat. Ho va pensar durant hores i va acabar escrivint un missatge al treballador de les Corts per dir-li que pagaria fins a l’últim cèntim, però amb factura, no en negre. 

El comercial li va trucar quan el va llegir i la va amenaçar de cancel·lar la concessió del nínxol. Això va ser massa per a la Norma, que no estava disposada a renunciar a l’última voluntat del seu marit, una altra vegada. La dona va acudir a l’Ajuntament de Barcelona amb el pressupost i el sobre buit i va explicar què havia passat. Al cap de pocs dies, va rebre una trucada del treballador investigat. «Em va dir que era un pare de família i em va preguntar si era conscient de què estava fent». 

Notícies relacionades

Cauen dos clans familiars a Sabadell que tenien quatre plantacions de marihuana

L'assassí d'Esplugues ingressa a la unitat psiquiàtrica de Brians 1

Després de l’avís de la Norma, l’ajuntament va informar Cementiris de Barcelona i aquesta empresa, que depèn de Serveis Municipals de Barcelona, en vista de les proves, va apartar el comercial del seu lloc de treball, en el qual feia gairebé tota la vida que hi era, i va obrir una investigació interna. Va revisar vendes anteriors i va contactar amb els clients. Així va trobar set famílies més que van explicar fets similars als de la Norma. El comercial va ser acomiadat al juny. L’ajuntament ha denunciat els fets en un jutjat de Barcelona i els Mossos d’Esquadra consideren el sospitós un estafador. «L’única cosa que continua sense encaixar és per què la funerària em va dir que no hi havia plaça a les Corts», remarca. 

L’ajuntament ha tornat els diners estafats a totes les famílies. La Norma ha conservat el nínxol per al seu marit i d’aquí dos anys traslladarà el seu cos al costat del Camp Nou. No només ha complert la seva última voluntat, sinó que també ha destapat un estafador que s’aprofitava de persones abatudes per la mort.