La violència masclista a Catalunya: Set dones assassinades i vuit fills orfes

El 14 d’abril, a Manresa, la Jordina va morir escanyada. Tenia dues filles, de set i quatre anys. El 27 d’abril, a la Bisbal del Penedès, la Pilar va morir perquè el seu nòvio –presumptament– la va ruixar amb gasolina i després li va calar foc. Tenia una filla major d’edat. L’homicidi de la Betty a Creixell va ser públic el 18 de maig però va rebre un tret a la cara i un altre al pit entre el 12 i el 13 de maig. Tenia dos fills majors d’edat. També el 18 de maig, la Lucía va ser apunyalada a Corbera de Llobregat. El seu marit es va penjar després de matar-la. Tenien dos fills, el més gran, de 13 anys, va ser qui va descobrir els cadàvers. El 2 de juny, l’Alla va ser apunyalada pel seu marit a la seva casa de Porqueres. La matinada del 30 de juliol, el cos de l’Antonella va aparèixer completament calcinat en un terreny de Sant Vicenç de Castellet. El seu marit es va penjar davant de la seva filla de dos anys amb el cinturó de seguretat del cotxe. El mateix 30 de juliol, la Pamela, de 25 anys, va ser trobada sense vida al seu domicili amb símptomes compatibles amb estrangulació. El seu marit, sobre qui pesava una ordre d’allunyament que va trencar, va ser arrestat per la seva mort. Els set crims han deixat orfes vuit fills, cinc dels quals eren menors d’edat. 

El sot de la pandèmia

Només una de les dones, la Pamela, comptava amb una mesura de protecció, que va resultar inútil. La resta no estaven protegides. L’entorn de dues d’elles era coneixedor de l’infern que patien, el de les altres cinc no tenia ni idea del que estava passant al si d’aquelles relacions. Aquests últims factors, analitza la caporal Andrea García dels Mossos d’Esquadra, es deuen a l’aïllament social més gran» provocat per la pandèmia, durant la qual les situacions de violència han transcorregut més allunyades de l’ull públic i, en conseqüència, les víctimes han estat més soles. 

La radiografia de les dades que maneja la policia catalana detecta en més aspectes el pas del coronavirus. El principal és que se n’han recollit, fins aquest 25 de novembre, un total d’11.407, una suma que suposa un 7,9% més que el 2020 i un 2,7% més que el 2019. És a dir, possiblement ara s’han presentat en dependències policials dones que no ho van poder fer l’any anterior, quan les restriccions de mobilitat, o fins i tot el confinament més estricte, les mantenia tancades amb els seus maltractadors.

La caporal García posa també la lupa sobre els menors: aquest any han crescut un 20% les víctimes que encara no havien complert els 18 anys. No obstant, les denunciants joves actuals suposen un 24,3% menys que el 2019. En el cas dels adolescents, la majoria dels quals tenien 17 anys, no ha sortit encara del túnel de la pandèmia. «I la violència que es dona en els més petits és la mateixa que reprodueixen els grans», avisa. En termes generals, el 93,3% de les dones ateses eren adultes. La majoria tenien entre 31 i 40 anys.

A l’abordar el contingut de les denúncies, la caporal García detalla que la violència psicològica forma part del 52% dels testimonis recollits. La violència física suposa el 40% dels casos i la sexual, un 3%. La ciberdelinqüència encara és un fenomen menys freqüent, però, tal com remarca la policia, també és la que més creix any a any. En concret, les conegudes com ‘pornovenjances’ –quan l’agressor castiga la víctima divulgant públicament imatges o vídeos de contingut sexual per humiliar-la– continuen inquietant els Mossos.

135 dones protegides

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

Els Mossos donen protecció policial a 135 dones. Al recollir les denúncies, les víctimes completen una entrevista que mesura el risc a què estan exposades. En funció del resultat, els policies proposen al jutjat que s’adoptin mesures de seguretat. «Les dictin o no, si l’enquesta detecta que hi ha perill, els Mossos ofereixen aquest recolzament», remarca García, que afegeix que els jutges acorden establir ordres d’allunyament o d’acompanyament gairebé sempre que els policies ho proposen.

En alguns casos, l’acompanyament d’agents del cos català és puntual i, per exemple, es porta a terme en situacions que es consideren de més exposició, com anar o tornar de la feina o portar i recollir els fills de l’escola, perquè formen part d’una rutina que l’agressor pot conèixer. En altres casos, la vigilància que presten els Mossos es concentra a assegurar el domicili on resideix la dona amenaçada. Finalment, en el grau més elevat de risc, els funcionaris acompanyen durant les 24 hores del dia les dones perquè l’home que els vol fer mal podria actuar en qualsevol moment.