La periodista Tura Soler sobre el crim de Susqueda: «Seria una gran injustícia no aclarir-lo»

El pantà de Susqueda ja era un dels llocs més misteriosos de la geografia catalana: un terreny de boscos densos que creixen sobre pendents que apunten a un bassal d’aigües fosques, un lloc de destinació per a pescadors furtius, traficants de marihuana o ciutadans poc disposats a viure enlluernats pels fanals de la ciutat. Però després del 24 d’agost del 2017 es va convertir també en l’escenari d’un crim atroç. El Marc (23 anys, Arenys de Munt) i la Paula (21 anys, Cabrils) van ser assassinats i els seus cossos van ser llançats a l’embassament llastats amb pedres perquè mai se sabés qui ho havia fet. Setmanes després, el pantà els va tornar a la superfície i els Mossos d’Esquadra van arrestar Jordi Magentí Gamell, un veí d’Anglès que ja havia assassinat la seva dona el 1997 i que aquell dia es trobava al lloc dels fets. La periodista Tura Soler (Santa Pau, 1963) creu que encara queden incògnites per resoldre i ha tornat una vegada i una altra a Susqueda per mirar d’aclarir-les. «Per més que ho revisi tot, continuo sense veure-ho clar», conclou.

Notícies relacionades

Gairebé la meitat dels morts en carreteres catalanes aquest any són ciclistes, vianants i motoristes

Els Mossos alerten de la "reinvenció" dels qui cultiven marihuana: amb una despesa de 6.000 euros se n’obtenen 24.000

Soler, adscrita a la secció de successos del Punt Avui des de fa dècades, publica ‘A orillas del pantano’ (Ediciones Península), un llibre que és un mapa del pantà i una bíblia dels seus habitants, a qui la periodista s’acosta amb valentia, malgrat la por que admet haver patit en més d’una ocasió. També és una reconstrucció minuciosa d’un crim sobre el qual encara no s’ha dictat sentència. «No és un problema que no s’hagi jutjat encara. Perquè el que jo explico aquí és tot el que m’han explicat a mi [els testimonis que s’han deixat entrevistar per Soler, que són molts] i els fets que he pogut comprovar», aclareix. Conscient que a aquest llibre li falta la versió de les famílies del Marc i la Paula, Soler únicament diu que ha intentat obtenir-la però que ha d’acceptar que no desitgin compartir-la. «Hi ha famílies que necessiten exterioritzar el dolor que senten quan un ésser estimat és víctima d’un crim perquè creuen que això els ajudarà. D’altres, al contrari, no volen que s’exterioritzi res, com és el cas de les famílies del Marc i de la Paula. Jo he intentat respectar aquesta decisió al màxim. És clar que els dos hi apareixen perquè són les víctimes però s’explica d’ells l’imprescindible per comprendre el succeït. Res més».

Tenaç en la seva negativa d’acceptar la versió policial sobre els assassinats, Soler assegura que el pitjor que podria succeir amb aquesta història és que quedés sense resoldre. «Seria una gran injustícia», manté. «Ho seria per a les famílies, però també per a la resta de la societat, que mereix una explicació». La periodista comparteix al llibre que aquest dimarts ha presentat a Barcelona els dubtes que la corroeixen des que es va apassionar pel cas, quan es va adonar que com més sabia menys comprenia, i el desig de saber per què els van matar.