Una setmana d’investigació

Dones policia per investigar la violació d’Igualada

  • 22 dels 36 agents que integren la Unitat d’Agressions Sexuals són dones, com també ho és la seva responsable

  • Treballen sense donar per fet que es tracta d’un atac grupal i mantenen totes les hipòtesis obertes

Dones policia per investigar la violació d’Igualada

Oscar Bayona

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els agents dels Mossos d’Esquadra que aquests dies tenen més pressió a sobre són els 36 que formen part de l’UCAS (Unitat Central d’Agressions Sexuals). Són els que busquen el violador –o violadors– que van atacar la menor d’Igualada l’1 de novembre, un cas que, a causa del grau de crueltat infligit a una adolescent de 16 anys, ha commocionat la societat catalana. «Estan fent tot el que poden i més», remarquen fonts policials consultades per aquest diari, que afegeixen que aquests investigadors –investigadores, en realitat– tenen a la seva disposició els recursos de les altres unitats que reclamin. Resoldre aquest cas és una cosa «prioritària».

La responsable de l’UCAS és una dona, com ho són també 22 dels 36 policies que la integren. Diàriament es denuncien una mitjana d’una mica més de dues agressions sexuals a Catalunya, segons les dades del cos autonòmic. La immensa majoria d’aquests delictes els pateixen dones i els cometen sempre homes. A causa que els organismes policials han sigut històricament un lloc d’homes i que el càrrec d’investigador és una plaça molt preuada a què s’accedeix després d’alguns anys d’experiència, el que acabava passant gairebé sempre és que dones atacades per homes havien de posar-se en mans d’homes per rebre justícia. Els responsables dels Mossos van creure que potser seria menys complicat per a les víctimes obrir-se i declarar davant un policia que també fos una dona. A finals de l’hivern del 2020, en l’últim acte públic que els Mossos van poder celebrar abans que el temporal del coronavirus creixés, es va anunciar el naixement de l’UCAS. Es va presentar durant unes jornades policials en què es va afirmar que la lluita contra la violència sexual seria un objectiu primordial per al cos. Només es va dir que el cap seria una dona.

La unitat, que porta un any en actiu, ha sorgit després d’un procés de selecció que ha prioritzat comptar amb bones investigadores més que fer-ho amb bons investigadors. El resultat ha sigut una proporció de gènere que és una anomalia dins un cos policial que, com qualsevol altra força de seguretat, encara és lluny d’arribar a la paritat: a l’UCAS la xifra de dones dobla la dels homes. Una de les seves responsables directes, en una entrevista recent amb aquest diari, remarcava que per aquest grup era tan important resoldre els crims com fer-ho sense revictimitzar les denunciants amb un procés de recerca que posés sal a la ferida. Per demostrar-ho explicava el cas d’una dona que va requerir tres sessions diferents per acabar la seva declaració. Al recordar l’agressió patida, es trencava i les investigadores havien d’aturar les preguntes, recollir i tornar un altre dia. Tornar un altre dia perquè una altra de les normes de l’UCAS és que les seves integrants miren d’estalviar a les víctimes el tràmit de desplaçar-se a la comissaria i redacten la denúncia on els sigui més còmode. Així ha passat també amb el cas de la víctima d’Igualada, que té per davant molts dies d’hospitalització, que va recordant a poc a poc què li va passar i que ha anat parlant amb comptagotes amb les policies que s’han acostat aquesta setmana a Sant Joan de Déu.

Agressors en sèrie, múltiples o desconeguts

Notícies relacionades

Agressors en sèrie, múltiples o desconegutsL’UCAS investiga totes les agressions sexuals que cometen autors desconeguts, o que actuen en sèrie, o que han violat en grup. En el cas d’Igualada es presenta el primer supòsit, es desconeix si ho fa el segon i es creu que és probable que també ho faci el tercer. Els Mossos mantenen obertes totes les hipòtesis, expliquen fonts policials, i no donen per fet que es tracti d’una violació grupal però tampoc ho descarten. És a dir, hi podria haver un agressor o més, tractar-se d’algú que coneixia la víctima o que la va escollir com podria haver-ne escollit una altra que fos al carrer en aquella hora.

La víctima va sortir de la discoteca EPIC –per a menors– d’Igualada dilluns passat cap a les sis de la matinada. Segons les seves amigues, va marxar acompanyada d’un noi. Per telèfon, havia escrit un whatsap al seu padrastre per informar-lo que agafaria el tren de les sis i el més probable és que sortís del local d’oci nocturn amb la intenció de fer-ho. No obstant, va aparèixer una hora després en un descampat del polígon d’Igualada pròxim a l’estació. Estava inconscient, despullada, tenia una fractura cranial i greus lesions compatibles amb una violació abominable. Durant aquesta setmana, mentre es multiplicaven les mostres públiques de condemna, les policies han interrogat l’entorn de la noia, han rastrejat les seves xarxes socials, han recollit imatges de les càmeres de seguretat i han anat coneixent dades de l’examen forense que li van practicar a la recerca de restes biològiques de qui li va fer tant mal. Una setmana després, poca cosa més ha transcendit d’una investigació que avança hermètica.