Resolució polèmica

Un jutge torna a arxivar l’espionatge a la víctima de ‘La manada’

  • Dues detectives privades «van accedir a la identitat i domicili de la víctima», als seus xats privats i li van fer fotografies a la seva piscina

  • El jutge Enrique de la Hoz entén que, malgrat això, «no es veu afectada l’esfera de la intimitat» ni s’han descobert «secrets» de la jove

Un jutge torna a arxivar l’espionatge a la víctima de ‘La manada’
3
Es llegeix en minuts
Vanesa Lozano
Vanesa Lozano

Redactora

Especialista en Sucesos

ver +
Luis Rendueles
Luis Rendueles

Redactor

Especialista en sucesos, investigació

ver +

Les dues detectives privades que van seguir els passos de la jove víctima de ‘La manada’ dels Sanfermines, que van fer fotos de casa seva i a la seva piscina i que van arribar a veure xats privats de la noia no van cometre cap delicte, segons la interlocutòria dictada pel jutge Enrique de la Hoz, titular del número 40 de Madrid al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. El magistrat ja havia arxivat la investigació l’octubre del 2020, però l’Audiència de Madrid li va ordenar reobrir-la perquè veia «indicis de delicte» en l’actuació de les detectives privades, contractades per la família d’Alfonso Cabezuelo, exmilitar professional i un dels agressors de ‘La manada’, condemnat després a 15 anys de presó. Ara de nou dicta el sobreseïment i l’arxiu provisional de la causa.

La jove tenia 18 anys quan va patir agressions sexuals en mans de cinc homes en un portal de Pamplona durant els Sanfermines del 2016. La víctima va denunciar i els agressors van ser detinguts. Abans que se celebrés el judici contra ells, va ser vigilada per les detectives. L’Audiència de Madrid va ordenar al jutge De la Hoz que investigués l’actuació d’aquestes professionals després de comprovar que en els seus informes, les investigadores van incloure «dades d’identificació del domicili actual de la víctima a Madrid, així com dades de la localitat on ella i la seva família tenen la seva segona residència», segons la denúncia que va presentar la jove. També, imatges de la víctima en un bar acompanyada dels seus pares, al costat d’expressions com «sopa còmodament amb la seva família» o ella «és el centre d’atenció de la taula amb la seva conversa». Després dels seus seguiments, van concloure que la jove «no ha canviat els seus hàbits posteriorment als fets denunciats», afegint fins i tot que «fuma, surt de marxa, pren cafè amb els amics...».

Doble victimització

El seu informe i un segon dossier que van elaborar amb l’activitat de la noia a les xarxes socials van ser incorporats per un dels advocats de ‘La manada’ durant la investigació del cas, tot i que finalment la documentació va quedar fora del procediment. No obstant, aleshores la jove ja havia patit una «victimització secundària o reiterada», segons la interlocutòria de l’Audiència, que conclou: «La víctima hauria d’haver estat protegida en la seva intimitat i dignitat, durant la sustentació del procés, i pels que tenen l’obligació legal de garantir aquesta protecció. Aquesta responsabilitat pot assolir també qui tenint coneixement de les informacions existents a l’expedient processal, fan un ús il·legítim d’aquestes, per atemptar contra els béns personalíssims d’aquesta».

Notícies relacionades

El jutge llavors va haver de reobrir la investigació i va citar les dues detectives, que es van acollir al seu dret a no declarar en la causa. El seu advocat, Agustín Martínez, és el mateix que va defensar els agressors de ‘La manada’ i el que ha aconseguit ara l’arxiu d’aquesta denúncia. El jutge ha acceptat els seus arguments que no es va cometre cap delicte al no haver-se difós l’informe. En la seva resolució considera que no «s’entén que es vegi afectada l’esfera de la intimitat (de la víctima) o que s’hagin pogut descobrir algun dels secrets», com exigeix la llei.

L’advocada de la víctima, Teresa Hermida, recorrerà aquesta decisió de nou davant l’Audiència Provincial de Madrid, segons ha confirmat la lletrada a aquest diari. «Hi ha indicis més que racionals de criminalitat penal en la conducta de les detectives que fan afirmar la possible comissió d’un delicte contra la intimitat de la víctima, cosa que no ha sigut negat per les investigades», apunta. Insisteix que en els delictes contra la intimitat no «es requereix que l’autor arribi a assolir la finalitat perseguida, en aquest cas, difondre l’informe, sinó que «per a la consumació» del delicte, n’hi ha prou que creessin un perill per a la víctima i per a la seva intimitat».