Yeremi Vargas, una desaparició en quatre minuts

El nen, que tenia set anys, va desaparèixer el 2007 quan jugava en un solar amb els seus cosins

Ithaisa Suárez, mare de Yeremi Vargas, en una imatge de març del 2007.

Ithaisa Suárez, mare de Yeremi Vargas, en una imatge de març del 2007. / EFE (ARXIU)

2
Es llegeix en minuts
ROGER PASCUAL / BARCELONA

Herminia Santana estava netejant l'habitació del seu nét Yeremi Vargas quan, de sobte, es va fixar en 'El misterio de la piedra mágica', un conte que la seva filla Ithaisa havia encarregat al cap de poc de donar a llum. Era d'una promoció d'una empresa de bolquers en què, amb quatre dades (el nom del nadó, el d'alguns familiars i la ciutat on residien), una editorial confeccionava un llibre personalitzat. El va obrir i no es podia creure el que llegia. "Un matí, Jeremy José, de 8 mesos, de Vecindario [Gran Canària], estava jugant al parc. Amb la seva galleda i la seva paleta, estava excavant la sorra per construir un castell [...]. Per un estrany encanteri, el parc on estava jugant va desaparèixer [...] i es va trobar en un bosc encantat". Després de llegir-lo, a l'àvia Herminia se li va posar la pell de gallina i se li van humitejar uns ulls que vessaven incredulitat. "Sembla que estigués escrit el que passaria", aventurava mentre resseguia el tacte de la portada del conte com si, a través d'ell, intentés transmetre les seves carícies al seu nét.

Un any abans, el dissabte 10 de març del 2007, Yeremi Vargas jugava amb els seus cosins al solar del costat de casa seva, al carrer Honduras de Vecindario. Herminia els va cridar a les 13.30 per dinar. Havien de celebrar l'aniversari de l'avi José. Com sempre, els petits es van fer els ronses, però al cinquè reclam Aarón, de 9 anys, i José Alexis, de 5, van pujar; Yeremi, de 7, no. Van treure el cap al solar per fer-lo entrar, però només van veure sorra. Ni rastre dels seus cabells rossos ni dels enormes ulls marrons que amagava darrere les seves ulleres de muntura verda. Només van trobar, a diversos metres del solar, la solitària galleda groga amb què havia estat construint castells de sorra. "En quatre minuts. En només quatre minuts se'l van emportar", mussitava l'avi José.

En realitat es deia Jeremy, però el dia que va desaparèixer, el seu oncle Gilberto, afectat pels nervis, va posar Yeremi als cartells que va repartir pels hospitals amb l'esperança de trobar el seu nebot. Perquè no hi hagués confusions, especialment en les recerques per internet, van preferir no canviar-lo. Des d'aleshores Yeremi és un nom recurrent en els fòrums de la xarxa.

Notícies relacionades

José tornava cada dia a casa amb les sabates enfangades de buscar-lo per pous, barrancs i per tot arreu que se li acudia, fins que la quimioteràpia el va obligar a abaixar el ritme. Malgrat això, seguia recorrent amb un quad els camins perduts de Vecindario buscant alguna pista. Durant molt temps els cosins el cridaven "Yeri, Yeri" en els seus jocs. Deien que era el seu cosí invisible. I el seu germà Aidan, que quan tot això va passar tenia 2 anys, saludava el seu "manito" sempre que el veia en un dels pòsters que apareixien en cada cantonada de la seva ciutat, començant per l'immens cartell que corona el mur de casa seva, el que dóna just al solar on Yeremi es va evaporar.

Ja han passat nou anys de la seva desaparició, ningú volia perdre l'esperança que aquesta inquietant història tingués el mateix final que el conte. A 'El misterio de la piedra mágica', després de passar diverses aventures i enfrontar-se a una sinistra bruixa, "de la mateixa manera que es va trobar de sobte en el bosc encantat, Jeremy José va aparèixer de nou al parc de la seva ciutat: Vecindario".

Temes:

Llibres