Oviedo: La ciutat dels passejants

«És com si no pertanyés a aquest món, com un conte de fades», va dir fa gairebé dues dècades Woody Allen de la ciutat d’Oviedo. I la capital del Principat li va tornar el compliment amb una estàtua en un dels seus carrers més cèntrics i freqüentats. Certament, aquesta urbs medieval té molt del que va expressar l’autor de ‘Manhattan’ i ‘Annie Hall’: una capacitat única per rebel·lar-se contra la modernització desmesurada i transportar-nos a un temps passat. Còmoda, elegant, bonica, ‘señorona’, aquí tot està net, cuidat, les voreres lluents, les façanes modernitzades i el centre completament per als vianants, molt propici per deixar-se portar pel plaer de deambular sense pressa.

Deixar-se portar

Notícies relacionades

La tardor s’assenta a la carta del Season Restaurant de Barcelona

Divertir-se en família molt a prop de Barcelona

Oviedo atresora un dels centres històrics més bufons del país i el seu entramat urbà sembla pensat per al vianant. Vuitanta carrers (més de 200.000 metres quadrats) es troben tallats al trànsit, cosa que converteix cada passeig en una experiència ben plàcida. Només una melodia trenca el seu silenci d’hora en hora: les campanades de la plaça de l’Escandalera, que, per a sorpresa del turista, entonen l’‘Asturias patria querida’. En aquest punt, on conflueixen el centre històric i l’àrea més comercial, trobem dues escultures, un dels trets més característics de la ciutat: ‘Maternidad de Botero’ (o ‘la muyerona’, com l’anomenen els locals) i ‘Los Asturcones’, de Manolo Valdés. Molt a prop, el Teatro Campoamor, on, des de 1981, s’entreguen els premis Príncep d’Astúries. També el carrer Uría, artèria principal flanquejada per reconeguts comerços, i el parc San Francisco, on la Mafalda ens espera asseguda en un banc. I, evidentment, el casc antic, un petri laberint de carrerons sota palaus i cases burgeses presidit per la seva imponent catedral gòtica. En aquesta zona emergeix com un transeünt més la figura de ‘la Regenta’, esculpida en homenatge al personatge i a la novel·la de Leopoldo Alas, ‘Clarín’, l’acció de la qual transcorre a Vetusta, transsumpte evident d’Oviedo.

De culet en culet

Parada obligatòria és el Fontán, una pintoresca placeta porticada, abraçada per les típiques cases de colors amb la seva balconada de fusta. Aquí el dia discorre entre botigues d’artesania i llocs de flors, llibres i antiguitats. I ja a la nit l’animació batega a les seves terrasses fins a ben entrada la matinada. El Fontán és un dels focus per entregar-se al ritual de la sidra, però no és l’únic a la ciutat. Carrers com Cimadevilla, Mon o Gascona donen fe que aquesta ciutat, pel que fa a l’oci, no té res de clàssica. Per acabar el nostre passeig, pugem a les altures. Res millor per apreciar Oviedo en perspectiva que fer una bonica excursió a les faldilles de la muntanya de Santa María del Naranco. Des d’aquest punt tindrem una panoràmica fabulosa sobre les teulades de la ciutat. I ja de passada disfrutarem de la vista de les esglésies de Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo, dues joies preromàniques, declarades Patrimoni de la Humanitat.