Més del 94% de les platges catalanes tenen una qualitat d'aigua excel·lent

L’Agència Catalana de l’Aigua és l’encarregada d’efectuar el control de la qualitat de l’aigua a les zones de bany de Catalunya des de 1990 a través del ‘Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges’. Al llarg de 16 setmanes es duen a terme mostrejos quinzenals a les platges i zones de bany continentals, cosa que suposa uns 2.000 controls analítics durant cada temporada d’estiu.

La xarxa de control de les zones de bany a la campanya del 2019 està formada per 254 zones costaneres (87 al litoral de Girona, 83 al de Barcelona i 84 al de Tarragona), així com 14 zones de bany interiors (7 a Lleida, 3 a Girona, 3 a Barcelona i 1 a Tarragona). La informació sobre la qualitat de les aigües de bany es posa en marxa l’1 de juny i finalitza el 24 de setembre, i es pot consultar al web de l’Agència i també a l’aplicació mòbil i web PlatgesCat.

Des de l’inici del programa de vigilància, el nombre de platges amb qualitat excel·lent s’ha incrementat des del 26% certificat el 1990 fins a situar-se per sobre del 94% el 2018. Això significa un increment de més de 30 punts, un fet que demostra que l’esforç que s’està fent en matèria de sanejament per preservar les masses d’aigua –en aquest cas, les litorals– està donant resultats positius.

La depuració de l’aigua residual, un procés clau

La depuració de l’aigua residual és un procés clau per garantir la qualitat de l’aigua i, per tant, la salut de les persones i la preservació del medi. Per això la importància de tornar enmig (als rius i al mar) l’aigua que ha sigut utilitzada en condicions òptimes.

Gràcies a l’esforç en matèria de sanejament i a l’acció coordinada de les administracions responsables, han desaparegut els nombrosos punts negres (en termes de qualitat deficient) que Catalunya tenia fa 30 anys al seu litoral, i molts rius han pogut recuperar la seva qualitat ambiental, tornant a ser rius vius.

Les 521 estacions depuradores d’aigües residuals i els pretractaments que funcionen actualment a Catalunya garanteixen un adequat retorn al medi de les aigües prèviament utilitzades i eviten el deteriorament de les masses d’aigua, principi bàsic de la ‘Directiva marc de l’aigua’. Les depuradores en servei permeten tractar les aigües residuals procedents del 97% de la població catalana. La planificació hidrològica en l’àmbit del sanejament preveu continuar augmentant progressivament el percentatge de la població sanejada.

Catalunya multiplica per sis les seves depuradores en 30 anys

Durant la dècada dels 90 s’impulsa la construcció de nous sistemes de sanejament. Això va permetre, entre el període comprès entre els anys 1990 i 2000, doblar el número de població sanejada –dels 3 als 5 milions– i triplicar el nombre de depuradores existents (de 80 a 245 en 10 anys).

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

Entre 1990 i 2019, Catalunya ha passat de tenir 80 depuradores en servei a les 521 actuals, multiplicant la xifra per sis. El seu efecte en el medi és incontestable: ha millorat la qualitat de l’aigua i la seva transparència. D’una banda, les depuradores eviten l’abocament d’aigua sense tractar al medi i, de l’altra, aporten aigua a rius, rieres i mar en condicions prepotables. Això permet que, de manera lenta però progressiva, es millori la qualitat de l’aigua.

Les actuacions en matèria de sanejament no acaben aquí. La planificació hidrològica catalana preveu noves actuacions de sanejament, així com millores dels sistemes que estan en servei, que contribuiran a millorar encara més la qualitat de les nostres masses d’aigua.