Els nuclis amb dèficits de l’àrea de BCN podrien absorbir fins a 127.000 veïns
Un estudi de la Diputació de Barcelona analitza el marge de creixement d’aquestes urbanitzacions disseminades segons els plans urbanístics
Les comarques amb més potencial són el Baix Llobregat, el Maresme, l’Anoia i l’Alt Penedès
Aquestes zones registren ara 88.600 veïns, però un procés de densificació les faria arribar als 200.000
La Barcelona no densificada té un ampli marge per créixer segons el planejament urbanístic vigent. Especialment a les 367 urbanitzacions amb dèficits de la província, a la palestra per la reivindicació per regularitzar-les de desenes d’alcaldes i una reforma legal del Govern per facilitar-ho. El seu potencial creixement l’analitza un estudi recent de la Diputació de Barcelona (DIBA), que situa en fins a 127.995 els nous habitants que les àrees disseminades poden arribar a absorbir amb base als plans urbanístics que avui regeixen.
L’informe de la DIBA assenyala que si aquestes zones registren ara 88.629 veïns empadronats, un potencial procés de densificació pot arribar a incrementar aquesta xifra fins a una altra que sigui entre els 185.700 i els 216.624 empadronats en total. Aquest fet, segons el parer de l’anàlisi provincial, "representaria un repte rellevant per a les polítiques públiques, ja que es produiria en assentaments que actualment no compleixen els requisits necessaris per ser considerats plenament habitables".
Lorena Perona, tècnica de l’àrea d’Urbanisme de la DIBA, adverteix que les xifres són un "exercici teòric per saber quanta gent com a màxim podrien acollir les urbanitzacions amb dèficits urbanístics", i no una projecció demogràfica real. És a dir, que la dada no és una estimació de l’increment de població previsible, sinó "un sumatori del total de veïns empadronats a totes les parcel·les en el supòsit que estiguessin completament edificades", matisa Perona.
També a Sant Cebrià de Vallalta, la urbanització Castellar d’Índies lidia amb zones mal asfaltades. /
Nous habitants
Aquesta potencial densificació, de fet, dona una forquilla d’entre 97.071 i 127.995 nous veïns que aquestes urbanitzacions poden arribar a assumir. El càlcul integra dues variables. D’una banda, els nous empadronats que cabrien en parcel·les avui buides i encara per construir, que el dictamen quantifica entre 58.601 i 82.044. De l’altra, els nous habitants que aflorarien en una hipotètica conversió de les segones residències en primeres, entre 38.470 i 45.951.
Les estimacions màximes de la DIBA posen èmfasi en el fenomen del canvi d’ús de segones a primeres residències, una tendència a l’alça aquests últims anys. Fins i tot ubica territorialment les comarques on l’increment pot arribar a ser més gran. En termes absoluts, destaca el Baix Llobregat, el Maresme, l’Anoia i l’Alt Penedès, que oscil·larien entre els 8.002 nous potencials habitants de la primera i els 5.352 veïns de l’última de les comarques citades.
En el còmput global, no obstant, sumant tant els canvis d’ús residencials com les obres noves, les comarques remarcables són el Moianès, Osona i la Selva. A les urbanitzacions amb dèficits de la primera d’aquestes comarques, per exemple, hi ha actualment empadronades 839 persones. Ja que l’estudi contempla que el planejament permet que hi arribessin 2.998 persones més, cosa que implicaria un augment poblacional màxim del 357%.
Els potencials creixements xoquen frontalment amb la falta de serveis essencials de les urbanitzacions, que les converteixen en llocs no preparats per viure-hi. Aquest diari ja va publicar que un total de 70.000 veïns estan en el dia d’avui empadronats en urbanitzacions que directament no tenen xarxa pública de clavegueram o en pateixen una amb carències, cosa que els obliga a utilitzar fosses sèptiques individualitzades o fins i tot mecanismes més rudimentaris com abocaments d’aigües residuals a la via pública. Després hi ha 5.515 veïns més que viuen sense accés a una xarxa d’aigua potable, mentre que 38.885 residents lluiten diàriament amb una xarxa en mal estat.
Mentrestant, els alcaldes exigeixen al Govern solucions concretes per a les urbanitzacions que encara es troben sense legalitzar. Les principals reclamacions són tres: constituir una taula de treball alcaldes-Generalitat sobre les urbanitzacions; habilitar les fonts de finançament adequades; i redactar un Pla Director Urbanístic per a totes les urbanitzacions amb dèficits que hi ha a Catalunya.
Notícies relacionadesL’estudi de la DIBA
L’informe de la DIBA que actualitza la caracterització de les urbanitzacions amb dèficits de la província de Barcelona es titula Les urbanitzacions amb dèficits urbanístics (UDU) a l’Escola de Barcelona. Una exploració de les dades del Catàleg de la Diputació (Col·lecció Eines, País i Habitatge 15). Els seus autors són Andrea Visioli i Oriol Nel·lo, que pertanyen al Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més, el dictamen ha comptat amb la direcció tècnica de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats del Servei d’Urbanisme de la DIBA.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
