Les policies locals es renoven amb unitats especials de seguretat

"Els avenços tecnològics han impactat de manera molt positiva en la modernització dels cossos de seguretat local", apunta Daniel Limones, director general de coordinació de policies locals del Departament d’Interior de la Generalitat. Limones també remarca que la proximitat continua sent el principal tret diferencial d’aquests cossos i que les problemàtiques de cada municipi determinen les seves prioritats.

En aquests avenços tecnològics va ser pionera la Policia Local de Palafrugell (Baix Empordà, 24.556 habitants). La seva unitat de drons va ser creada el 2019 amb l’objectiu d’incorporar la innovació a tots els àmbits del servei policial i convertir-la en una eina transversal dins de les operacions diàries del cos. "El que volíem era integrar una eina tecnològica que servís per a tota mena d’actuacions, des de seguretat ciutadana fins a trànsit o policia administrativa", assenyala Carles Hernández, coordinador de la unitat de seguretat ciutadana i de la unitat de drons.

Els drons s’utilitzen habitualment en accidents de trànsit, controls policials, vigilància mediambiental i actuacions d’emergència. Només durant el 2025, la unitat va superar el centenar d’actuacions i va participar en dispositius de seguretat ciutadana en grans esdeveniments i tasques de prevenció d’incendis forestals. "Quan actua el dron, els resultats es multipliquen. Ens permet coordinar molt més bé les patrulles", indica Hernández.

En el cas de la Policia Local de Castelldefels (Baix Llobregat, 69.689 habitants), la platja ha deixat de ser un servei d’estiu. La temporada no es limita als mesos centrals i obliga la Policia Local a treballar amb una lògica pròpia a la façana marítima. "Cada cap de setmana, si no plou, tenim la platja a rebentar", diu Raúl Vergel, inspector en cap del cos.

Prop de dos milions de banyistes passen cada any per la zona, que entre el maig i el setembre concentra al voltant del 60% de la feina policial. El dispositiu es reforça cada estiu amb entre 8 i 12 agents interins, que cobreixen les hores de més activitat, des de mig matí fins al tancament dels xiringuitos. Després agafa el relleu el torn ordinari, que està més vinculat a l’oci nocturn. La pressió es nota especialment en la mobilitat: el sector compta amb unes 6.500 places regulades que sovint s’omplen des de primera hora del dia. "Fa falta molta planificació. Amb els programes d’anàlisi i gestió d’incidents podem preveure on hi haurà més demanda", apunta Vergel.

La mediació aplicada a la prevenció és una altra de les eines innovadores que exploren les policies locals catalanes, en aquest cas a Platja d’Aro (Baix Empordà, 9.044 habitants). La unitat, integrada a l’àrea de proximitat, treballa per resoldre conflictes veïnals, familiars o de convivència abans que arribin als jutjats. Segons explica el cap de la Policia Local, David Puertas, el cos ha evolucionat cap a un model més ampli que combina prevenció, investigació i proximitat. "Som una policia integral que fa de tot: proximitat, patrullatge, mediació, investigació i seguretat ciutadana", assenyala.

A més d’intervenir en conflictes veïnals, la Policia Local impulsa des del curs 2023-2024 un programa de mediació entre iguals en escoles i instituts. Els agents i una mediadora professional formen alumnes en resolució pacífica de conflictes i comunicació no violenta, i alguns estudiants de l’institut Ridaura actuen posteriorment com a mediadors entre companys. La iniciativa va ser reconeguda aquest any amb un premi ADR Justícia 2025 del Departament de Justícia i també s’ha presentat en un programa Erasmus com a exemple de bones pràctiques.

Eina fonamental

La videovigilància és l’altra gran aposta de Platja d’Aro. El municipi va ser un dels primers de Catalunya a desplegar una xarxa de càmeres de lectura de matrícules i vigilància urbana, implantada el 2013 i estesa pels accessos i punts estratègics de Platja d’Aro, s’Agaró i Castell d’Aro. "Sense les càmeres de vigilància, la seguretat d’aquest municipi quedaria tocada", afirma David Puertas. Segons el cap policial, aquest sistema s’ha convertit en una eina fonamental per prevenir delictes i donar suport a les investigacions. Hi ha una dada que ho exemplifica: només en el primer any del nou Govern d’Illa es van autoritzar 70 càmeres de videovigilància a Platja d’Aro.

La unitat de videovigilància, formada per tres agents, s’encarrega d’analitzar imatges i recolzar les investigacions policials. Des de començament d’any ha contribuït a aclarir 23 casos. Un dels més representatius va ser un robatori mitjançant el mètode de la "sembra", resolt gràcies a les imatges de les càmeres i al sistema de lectura de matrícules, que van permetre identificar el vehicle utilitzat i facilitar la detenció dels autors. L’Ajuntament ampliarà pròximament la xarxa fins a unes 150 càmeres i incorporarà eines d’intel·ligència artificial capaces de localitzar persones i vehicles a partir de característiques concretes. "El que ara fem càmera per càmera es podrà fer en qüestió de minuts", explica Puertas. Malgrat l’avenç tecnològic, el cap policial insisteix que el factor humà continua sent determinant: "La càmera és una eina, però si al darrere no hi ha un professional que sàpiga interpretar-la no serveix de res".

Un model que inspira

La Policia Local de Palafrugell, per la seva banda, aspira a situar-se a l’avantguarda en l’ús d’aquesta tecnologia i a convertir-se en un model per a altres cossos policials. La unitat rep regularment la visita d’agents de diversos punts de Catalunya i d’altres comunitats interessats a conèixer la seva experiència. "Cada vegada hi ha més policies que venen aquí per veure com treballem i com elaborem els dispositius", assenyala Hernández, que considera que la formació és un dels factors clau per poder treure el màxim rendiment a aquesta eina.

Entre les actuacions més destacades hi figura el rescat d’una jove que amenaçava de precipitar-se des d’un terrat. "Amb el dron vam aconseguir captar la seva atenció i guanyar temps fins que van poder intervenir els serveis d’emergència", recorda Hernández. Per al responsable policial, aquesta tecnologia ja s’ha consolidat com una eina essencial dins dels dispositius amb què treballa el cos. "El dron ja no és una novetat sinó una realitat consolidada", assegura.

Notícies relacionades

Deu municipis de Barcelona aixequen prefectures amb inversions milionàries

Cels ‘securititzats’

La mateixa realitat consolidada que la unitat de platges de Castelldefels, en què l’evolució del model ha sigut profunda. Si als anys 90 la vigilància dels cinc quilòmetres de platja requeia en tot just dues parelles d’agents a peu, avui el dispositiu compta amb quads, bicicletes, càmeres de vigilància i sistemes de geolocalització que permeten mobilitzar el recurs més pròxim davant de qualsevol incidència. Segons assenyala Vergel, el punt d’inflexió va arribar ara fa uns 15 anys, quan l’augment dels robatoris en vehicles i dels furts a la sorra de la platja va obligar a crear un servei específic per a la zona costanera.

Des d’aleshores, la combinació de presència policial, tecnologia i coordinació amb els Mossos d’Esquadra ha permès reduir al voltant d’un 60% els delictes vinculats a la platja i als vehicles. Un dels reptes actuals més complexos continua sent el top manta. "S’ha de seleccionar molt bé el moment i el lloc on s’actua", indica Vergel. Un altre dels grans desafiaments arriba cada revetlla de Sant Joan, quan desenes de milers de persones omplen la costa i obliguen a desplegar un dispositiu especial de seguretat i neteja. Aquesta revàlida per a la unitat de platges de la Policia Local de Castelldefels, de fet, es repetirà d’aquí menys de dues setmanes.