Els Mossos ultimen un pla per a la detecció d’extremismes violents

L’augment dels discursos d’odi i de l’activitat de grups ultres a Catalunya és motiu de preocupació per als Mossos d’Esquadra. Davant aquest fenomen, la Comissaria General d’Informació (CGINF) està intensificant la prevenció, la "detecció primerenca" i la neutralització dels extremismes violents. Una de les principals actuacions és l’elaboració d’"un mapa dinàmic de grups, líders i simpatitzants amb potencial capacitat de radicalització", va informar el Departament d’Interior en una resposta parlamentària. El control d’aquests ultres, que van des del gihadisme fins a postulats relacionats amb l’extrema dreta i l’extrema esquerra, permetria prevenir i neutralitzar qualsevol atac.

La Comissaria General d’Informació impulsa des de fa una dècada plans de prevenció per mitigar el risc de radicalització, principalment el derivat d’organitzacions que suposen una amenaça "per a l’exercici individual o col·lectiu de les llibertats, la seguretat de les persones, la pau o la cohesió social".

A partir dels protocols establerts, l’any passat es van identificar 208 alertes: 161 corresponien a processos de radicalització violenta, i 47, a casos anomenats "d’impacte educatiu i social": des de comentaris racistes i homòfobs reiterats fins a proclames d’enaltiment de grups terroristes o del nazisme, realitzats en l’entorn escolar o a les xarxes que, tot i que no estaven directament associats a extremismes violents, van ser abordats de manera coordinada amb centres educatius. El 2024 es van registrar 206 alertes, de les quals 159 corresponien a possibles processos de radicalització violenta, i 47, a casos d’impacte educatiu.

Aquestes deteccions es van realitzar en fases primerenques, sense que aquests casos arribessin a convertir-se en amenaces concretes. Dels casos coneguts l’any passat, un 62% estaven relacionats amb el gihadisme, un 11% amb la ultradreta i un 6% amb extremismes d’altres tipus. Del total d’alertes rebudes, 13 van comportar una notificació a la fiscalia i l’obertura de diligències penals. Tres d’aquests casos estaven vinculats a l’àmbit de la ultradreta i 10 estaven relacionats amb el gihadisme.

A la policia catalana hi ha una especial "preocupació" per la influència social del discurs de la ultradreta violenta, motiu pel qual treballen en "un protocol específic per a incidents" relacionats amb aquest extremisme. En aquest sentit, també proposen impulsar una resposta penal per a les fases prèvies d’una eventual radicalització.

Més enllà d’això, els Mossos també treballen en el desenvolupament d’indicadors que avaluïn el grau de perillositat de cada grup extremista. Per exemple, es realitzaran simulacres de control i s’estudiarà, juntament amb altres organismes estatals i internacionals, l’evolució del fenomen.

Entitats i xarxes

Així, entre les mesures que s’impulsaran, els agents aposten per enfortir vincles amb les entitats locals, educatives i socials per identificar discursos d’odi; formar els agents en ideologies extremistes, simbologia i estratègies de captació; instaurar nous sistemes d’identificació primerenca a les xarxes socials per detectar continguts d’extremismes violents, i reforçar les unitats d’intel·ligència amb perfils analítics especialitzats.

En aquest sentit, els Mossos ja monitoritzen les xarxes socials i els canals de missatgeria durant les 24 hores i els 365 dies de l’any, i col·laboren de manera intensa amb altres cossos policials. Per combatre la desinformació i els discursos d’odi, la policia també impulsarà accions comunicatives contra la manipulació informativa, detectarà fake news i discursos radicals a les xarxes socials, i promourà "la consciència crítica sobre la desinformació entre joves i col·lectius vulnerables".

Exemple d’aquest tipus de monitoratge és el seguiment que la Comissaria General d’Informació va realitzar a diferents grups d’ultradreta que havien sigut convocats per Núcleo Nacional a principis d’any a Catalunya.

Desplegament preventiu

La ubicació exacta de l’acte –un polígon de Sentmenat (Vallès Occidental)– no va ser comunicada fins a mitja tarda del mateix dia, el 10 de gener, cosa que va condicionar el desplegament policial, segons el Departament d’Interior. Seguint "els criteris habituals de proporcionalitat i adequació dels efectius", els Mossos van activar un desplegament preventiu amb unitats d’ordre públic i, quan van arribar al lloc, ja s’havien concentrat persones ideològicament contràries a Núcleo Nacional.

Notícies relacionades

Can Ruti investiga una cirurgia pionera contra l’Alzheimer

EL PERIÓDICO guanya el premi Petxina Km 0 del Col·legi de Periodistes

Per aquesta raó, els Mossos van activar un desplegament policial per evitar el "contacte directe entre col·lectius potencialment enfrontats". Els col·lectius antifeixistes, segons la policia, "van adoptar una actitud violenta, consistent a col·locar contenidors travessats a la via pública i efectuar llançaments d’objectes contundents i de material inflamable contra la línia policial".

Els manifestants van muntar barricades amb contenidors al carrer "amb la finalitat de llançar-los contra els efectius policials i, al mateix temps, efectuaven llançaments de pedres de grans dimensions i de material incendiari", expliquen des de la policia catalana. Malgrat que els Mossos van instar que cessessin la seva actitud violenta, van acabar carregant, segons ells, per "incrementar la separació entre els dos col·lectius, evitar qualsevol risc de confrontació directa" i per permetre la sortida dels assistents a l’acte. En la intervenció, sis agents van resultar ferits de diversa consideració, un d’ells amb fractura en un dit de la mà.