2
Es llegeix en minuts
Jaume Subirós, alma mater de El Motel, antes de recibir el Premi Nacional de Gastronomia 2026.

Jaume Subirós, alma mater de El Motel, antes de recibir el Premi Nacional de Gastronomia 2026. / Ricard Cugat

L’Acadèmia Catalana de Gastronomia té ja una llarga història. Recordo amb nostàlgia quan Miquel Espinet (president) i l’entusiasta Josep Maria Sanclimens (secretari) van voler demostrar que els bons restaurants eren una gran marca de Catalunya. I en els últims anys i amb la presidència de Carles Vilarrubí, mort prematurament al desembre, l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició ha adquirit més rellevància institucional i les seves gales anuals, en les quals es premien els millors restaurants, són tot un esdeveniment.

Aquest any cal destacar l’atorgat a El Motel, de l’Hotel Empordà, a la sortida de Figueres. Quan es va fundar (1961) no hi havia ni rastre d’autopista i l’N-2 era quasi l’única via de comunicació amb França. Eren els inicis del desenvolupisme i Josep Mercader el va fundar per enriquir la cuina catalana –a França començava la nouvelle cuisine– i Catalunya i Espanya ja volien ser Europa. I, des d’aleshores, El Motel ha sigut un gran referent. Que Josep Pla –el catalanisme que va aconseguir surfejar la dictadura– el convertís en un dels seus temples hi devia contribuir. Però l’essencial ha sigut la contínua traça, la cura dels plats, la professionalitat i el no deixar-se arrossegar per les modes més o menys efímeres.

I malgrat que l’N-2 ja és molt menys freqüentada i per arribar-hi cal desviar-se de l’autopista, El Motel, citat amb respecte a la Guia Michelin, continua incombustible. Jaume Subirós va ser fitxat per Josep Mercader poc després de la fundació, quan només tenia 11 anys. Avui pot semblar una gran barbaritat, però l’hi hem d’agrair perquè Subirós va aprendre l’ofici, es va casar amb la filla i ha continuat el negoci familiar, on avui és ajudat pels seus fills, que asseguren la continuïtat del que gairebé ja és una institució.

I és que el 1970 va llançar una start-up, el Gran Hotel Almadraba, situat al nord de Roses, al final d’una carretera sense sortida (per anar a El Bulli i a Cadaqués cal agafar una desviació anterior a la mateixa Roses), que és un dels millors de tota la costa mediterrània, amb vistes espectaculars sobre tota la badia de Roses, bons serveis i un magnífic restaurant en el qual els seus rigatoni –al costat dels peixos del dia– són els plats estrella. Un gran hotel sobre el mar i un gran restaurant són junts una cosa molt singular.

Notícies relacionades

I es comprova allò tan vell que diu que l’ull de l’amo engreixa el cavall. En temporada, gairebé sis mesos, l’habitual és trobar Jaume Subirós –malgrat la dedicació dels seus fills– supervisant l’esmorzar a les terrasses d’hotel. Al migdia és a El Motel, a Figueres, i a la nit se l’acostuma a tornar a veure a l’Almadrava, cuidant el sopar i conversant amb la clientela: catalana, francesa i d’altres països europeus.

Jaume Subirós és un exemple que el sector hoteler català és bastant més que sol i platja. L’Acadèmia l’ha encertat al premiar-lo. 65 anys molt ben portats són lluny de ser un aniversari qualsevol.

Temes:

Figueres