Editorial

Els missatges del Papa

És de desitjar que a la Sagrada Família ressoni també el missatge a favor de la convivència

Els editorials estan elaborats per l'equip d'Opinió d'El Periódico i la direcció editorial

La visita a Espanya del papa Lleó XIV ha destacat fins ara, en l’etapa madrilenya, per la seva gran capacitat de convocatòria i pels missatges que el Pontífex ha emès, no només referits estrictament a la comunitat catòlica, sinó amb la finalitat que siguin escoltats per la resta de la societat i per la classe política. Tant en la vigília d’oració a la plaça Lima com a la missa dominical del Corpus i en la trobada a l’estadi Santiago Bernabéu, la presència del Papa ha aixecat una gran expectació, amb centenars de milers de fidels, molts joves, reverdint el model de trobades massives que no estava clar que l’agustí Robert Prevost perpetués. Les seves paraules, administrades en funció del to de cada acte, més popular o més institucional, es poden resumir en uns conceptes nítids que, segur, es repetiran en les jornades que falten. El Papa ha parlat de la "dignitat inviolable de la persona humana", de la necessitat de posar fi a la "cultura de l’enfrontament" i d’afrontar els reptes actuals des de la perspectiva del multilateralisme, lluny de la polarització política. Ha posat èmfasi en la situació dels més vulnerables i s’ha referit al drama de la migració, un aspecte, aquest, que serà el focus d’atenció en l’última etapa a les Canàries. Així mateix, ha advocat pel diàleg com a condició indispensable per a la pau i pel respecte a l’altre. En la seva històrica compareixença a les Corts, també ha deixat clara la postura de l’Església, des d’una perspectiva moral tradicional, en contra de l’avortament i de l’eutanàsia, de la mateixa manera que ha comminat els bisbes reunits a la seu de la Conferència Episcopal a lluitar per "la veritat, la justícia i la reparació" en el delicat assumpte dels abusos sexuals a menors. Missatges amb múltiples facetes que cap sensibilitat política pot intentar patrimonialitzar en la seva integritat sense tergiversar o mutilar. Sobretot, quan no sembla que hi hagi gaire disposició a aplicar les lliçons sobre la necessitat de bastir ponts i evitar la polarització.

Amb aquest bagatge, Lleó XIV arriba avui a Catalunya per protagonitzar l’esdeveniment de caràcter religiós i cultural més destacat del seu viatge. La benedicció de la creu de la torre de Jesús, a la Sagrada Família, és un homenatge a la figura d’Antoni Gaudí i a la seva emblemàtica obra i, al mateix temps, un reconeixement de la idiosincràsia especial del catolicisme català, simbolitzat també en la visita a Montserrat. La polèmica sobre l’ús de la llengua catalana en la missa i en la litúrgia de la benedicció, després dels canvis anunciats recentment, sembla ara fora de lloc, i encara més la crida a rebre el Papa amb xiulets. Més enllà de la legitimitat democràtica de tota protesta, convé retenir justament les paraules del Papa en contra de la crispació política. I pensar en la imatge que produiria que la presència del català en lloc de ser un missatge al món en positiu es converteixi en una imatge d’hostilitat.

És previsible que tant la vigília a l’Estadi Olímpic com les visites de caràcter social a Brians1 i a la parròquia de Sant Agustí, al Raval, es desenvolupin amb la mateixa expectació que hem viscut fins avui. Tant per la transcendència dels actes com per la repercussió mediàtica és de desitjar que a la Sagrada Família ressoni també el missatge a favor de la convivència.

Temes:

Focus

Inicia sessió 0 Comentaris