L’última visita d’un papa a Montserrat, fa 44 anys, va acabar amb tragèdia

Al voltant de les quatre de la matinada arribaven els primers pelegrins al santuari. L’aigua, la boira i el vent començaven a incomodar els presents. Qui més qui menys buscava refugi, i els que tenien acreditació per accedir a les places i a l’església s’hi dirigien i començaven a viure el calvari que va portar molta gent als serveis mèdics d’assistència.

El maldecap per als organitzadors i per als serveis públics desplaçats a Montserrat va començar amb l’arribada dels més de 4.000 pelegrins, la majoria molt joves, que pujaven pel traçat de l’antic cremallera procedents de la vigília nocturna celebrada a Monistrol, als patis de l’antiga escola La Salle.

Pluja, boira i 4.000 pelegrins

Arribaven a Montserrat xops, morts de fred i cansats després de més de dues hores de caminada, sempre costa amunt, envoltats per una boira espessa i amarats per la pluja fina que no havia deixat de caure des de la tarda anterior. Alguns d’aquests joves van haver de ser atesos pels serveis mèdics quan van arribar a les places de Montserrat.

L’hora prevista per a l’arribada del Papa era dos quarts de vuit del matí, però aquesta es va anar retardant. Finalment, el papamòbil va prendre l’avinguda que comunica la plaça de les Pagesos amb la plaça de la façana. Els resistents veuen recompensada la seva tossuderia o la seva fortalesa física amb la presència del pontífex; són dos quarts d’onze.

Breu introducció de l’abat Cassià Maria Just i del cardenal arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany. La missa queda suspesa i només se celebra la Litúrgia de la Paraula. L’homilia de Joan Pau II comença amb dues frases en català. Parla de la sort de tenir un Montserrat. De Catalunya, diu que és una regió.

Al cap de vint minuts, Joan Pau II entra a la basílica acompanyat per l’abat i pel cardenal arquebisbe. Resa a la capella del Santíssim, obra de Josep Maria Subirachs. Resa al presbiteri. Venera la imatge de la Verge. Juan Pablo fa un retir. Pren aliment i alguna cosa calenta; el mal temps i els viatges també li han deixat empremta. Se’l veu atordit.

Passa a l’interior del monestir i saluda la comunitat, els convidats i l’Escolania. Es fa fotografies amb tots, hi ha intercanvi de regals i marxa.

Dos joves moren a la carretera de Can Maçana

Notícies relacionades

Ja és oficial: la UE endureix avui les normes per als amos de gossos i gats amb un nou requisit obligatori

Què se n’ha fet de Berta García, l’alumna que va treure la millor nota a la selectivitat catalana: «El pitjor de la universitat és Rodalies i els mals professors»

Per si no fos suficient amb les desenes de pelegrins atesos pels serveis mèdics, el dia, que semblava venjar-se dels presents, no podia acabar pitjor: dues joves, de 17 i 18 anys, van morir aixafades per un despreniment de fang i pedres a la carretera de Can Maçana mentre eren a prop de l’autocar que les havia portat i que les havia de tornar a casa, a Girona l’una i a Sant Hilari Sacalm l’altra. Era la una del migdia i havien demanat al conductor que obrís una de les portes del maleter per agafar roba seca. El talús del quilòmetre 6,5 de la carretera de Can Maçana va desprendre tones de terra i pedres i va causar ferides mortals a les dues joves.

Traslladades urgentment a Manresa, a conseqüència de les múltiples ferides sofertes moririen durant el trajecte. El Papa va enviar un telegrama de condolença a les famílies a través de la nunciatura. L’abat Cassià va concelebrar un dels dos funerals. No podia acabar de forma més tràgica un dia que s’havia preparat amb tota la il·lusió del món.