"Ser cristià no és una cosa només de gent gran"

Es diu Rosario, té 16 anys, viu a Algete– a 30 quilòmetres de la capital– i quan va sortir l’oportunitat de ser voluntària no ho va dubtar. "Les meves amigues encara no podien perquè en tenen 15 i per això he vingut sola. És una oportunitat boníssima. Qui no viu per servir no serveix per viure", sentencia la jove, que treballa des del matí i avui es despertarà a les cinc de la matinada per continuar ajudant en la missa de la plaça Cibeles. "M’he portat el sac i dormiré en una congregació. Això és una cosa superbonica. Ser cristià no és una cosa de gent gran, és una cosa també de molta gent jove", assegura resumint el bany de joventut que es va donar el Pontífex en la vigília de la plaça de Lima.

Mig milió de persones, la majoria adolescents i joves, van omplir els voltants de la plaça des de primera hora de la tarda. "És una alegria enorme veure tota aquesta gent jove connectada amb Déu, i també gent gran", asseguren la Sofia i l’Amaya –24 anys–, de la parròquia de l’Assumpció de Parla, que envolten la seva cintura amb una bandera d’Espanya, com molts altres assistents.

"Resin per nosaltres"

L’espera, per a molts assistents, va ser llarga, sobretot per la forta calor, malgrat les actuacions musicals, entre les quals la de Siloé, que va interpretar el seu tema més conegut, Todos los besos que damos, i el cantant del qual, Fito Robles, va demanar a l’acabar que resin per ells. Des de les 16 hores la cua era enorme per accedir als sectors que s’havien assignat al públic prèviament amb un codi QR. "Fa una hora que esperem al sol; hi ha hagut algun grup que s’ha colat", denunciava el Juan, madrileny, que va arribar amb la seva família.

L’Anni, que és d’origen africà, viu a Pamplona, però també va acudir a la crida del Pontífex. "La meva amiga i jo ens vam quedar a casa del meu fill Álvaro". L’Anni porta una motxilla de la Jornada Mundial de la Joventut del 2011. "Vaig veure el papa Benet XVI a Cuatro Vientos", recorda la dona, que assegura que no volia deixar passar l’"oportunitat".

"A veure si el podem veure de prop", esperava el Daniel, veneçolà resident a Houston, d’uns 50 anys, que havia arribat a Madrid fa uns dies per visitar el seu germà aprofitant que el papa Lleó viatjava aquí. "No és la primera vegada que veig un papa. Ja vaig veure el papa Francesc a Mèxic i Joan Pau II a Maracaibo", assegura l’home.

Els baixos d’Azca, la zona financera del passeig de la Castellana enganxada a Lima, són una mena de grup de laberints pels quals la gent es ficava per poder arribar al seu sector o fins i tot colar-se, una cosa complicada ja que hi havia un policia nacional cada 30 metres. "Mira", admeten la Marina i el Lorenzo, "catòlics no practicants" d’uns 50 anys que estan prenent un refrigeri en un bar, "nosaltres no teníem QR, i ho hem intentat però no hi ha hagut manera. Estem prenent una canyeta i des d’aquí veiem la pantalla. Estem com volem".

Notícies relacionades

El 20% dels treballadors amb horari rotatiu prenen hipnòtics

"Tinc el rellotge biològic trencat"

Pels baixos d’Azca es veuen famílies amb nens, joves abillats amb mocadors amb els colors vaticans, i la Pilar i la Carmen, ja jubilades, que van aconseguir un lloc en un banc de pedra a l’ombra. "És que el meu fill", assenyala una d’elles, "és a l’organització i pensàvem que podíem entrar, però no ha sigut possible". Totes dues diuen sentir-se "orgulloses" de veure "tanta gent diferent, de molts llocs, esperar el Papa amb tant entusiasme".

Per haver-hi hi havia fins i tot persones tocades per l’evangelització del Pontífex, com l’Antonio, un advocat que viu a prop de la plaça d’Orient que "va atrapar" el discurs matutí de Lleó XIV. "No tenia pensat venir, però estava per una llibreria del centre i l’he escoltat. Té un discurs molt bonic i contagiós, que parla de l’entesa", assegura. "Crec que el seu viatge serà un revulsiu per al país".