El primer episodi de calor de l’any deixa 111 morts prematures a Espanya

El càlcul, elaborat per científics de l’Institut de Salut Carlos III, reflecteix una estimació estadística basada en informes diaris sobre mortalitat i temperatures a Espanya. Segons matisen els responsables d’aquest projecte, no es tracta d’un registre real de defuncions sinó d’un càlcul sobre quantes de les morts registrades al país poden ser atribuïbles a les altes temperatures.

El mes de maig, per exemple, el MoMo apunta a un clar augment de les morts per calor a partir del dia 23, coincidint amb l’inici de l’episodi de calor. La corba de defuncions va anar ascendint així que pujaven les temperatures fins a arribar a les xifres més altes entre els dies 28 i 30, just quan la calor va tocar sostre i es van arribar a registrar valors extremadament alts per a l’època. Els registres apunten que en tan sols tres dies, entre dijous i dissabte, la calor va causar més de 40 defuncions prematures al país.

Les estadístiques del MoMo es remunten fins a l’any 2015. Des d’aleshores, segons apunten les dades històriques d’aquesta base d’informació, l’habitual per a aquestes dates era registrar entre 10 i fins a 60 morts prematures per calor. Aquest any, segons recull aquesta eina, només al maig es van registrar 101 defuncions atribuïbles a les altes temperatures. I a aquestes se suma el registre de dilluns passat, l’últim dia de l’episodi de calor. Així, el balanç d’aquest pic de calor inèdit per a una primavera espanyola s’eleva fins a les 111 defuncions prematures atribuïbles a la calor a Espanya. Es tracta de la xifra més alta assolida en més d’una dècada de dades, la qual destrona fins ara el rècord absolut del 2015, un any en què es van registrar 98 defuncions després d’un dels maigs més càlids des que existeixen registres i que també va deixar un episodi de calor inèdit amb valors per sobre dels 42 graus en diversos punts del país.

Cornisa nord

Les primeres anàlisis d’aquest episodi apunten que s’han registrat temperatures fins a 10 ºC per sobre del normal per a l’època i que, en molts casos, es corresponen més amb l’esperable en un mes d’agost, en plena canícula, que a finals de maig, quan se suposa que encara és primavera. Durant aquest episodi, a diverses localitats d’Andalusia i Extremadura es van superar de llarg els 40 ºC. Però segons reflecteixen les estadístiques, el major nombre de defuncions relacionades amb la calor es van registrar a Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc. Tot apunta que en aquestes regions, fins ara no acostumades a la calor, la població ha patit especialment l’arribada d’extrems per sobre dels 35 ºC i de nits per sobre dels 20 ºC.

Les morts per calor no sempre estan relacionades amb episodis bruscos com, per exemple, els col·lapses soferts després d’un cop de calor agut. Aquests casos, de fet, tan sols representen una minoria de les defuncions atribuïbles a les altes temperatures. "El principal impacte de l’estrès tèrmic en la salut és la sobrecàrrega crítica del sistema cardiovascular", comenta la investigadora Blanca Paniello, experta de l’ISGlobal en salut pública i canvi climàtic. L’explicació, afirma, té a veure amb l’estat d’estrès que pateix el cos durant l’exposició a la calor extrema.

Quan pugen les temperatures, per dissipar l’excés de calor, l’organisme activa una vasodilatació perifèrica (desviant el flux sanguini cap a la pell), augmenta la despesa cardíaca (ja que el cor ha de bombar amb més freqüència i intensitat per mantenir la pressió arterial) i perd líquids a través de la suor (cosa que afavoreix la deshidratació). "Aquesta combinació de factors eleva el risc d’esdeveniments isquèmics, ictus, infarts de miocardi i insuficiència renal aguda", comenta.

Notícies relacionades

Vaga de professors a Barcelona i Catalunya: ¿On és avui dilluns 1 de juny i on toca demà dimarts?

Què voten els docents

Grups de risc

Aquests fenòmens afecten especialment grups de risc com, per exemple, les persones grans, ja que, segons explica Paniello, són grups de població que a causa de l’edat solen tenir menys capacitat de termoregulació i acostumen a tenir malalties preexistents que poden, al seu torn, augmentar el risc de patir complicacions derivades de la calor. Això, a la pràctica, significa que moltes de les morts atribuïbles a la calor són defuncions relacionades amb condicions de salut preexistents que s’agreugen quan les temperatures arriben a valors extrems i el cos ja no disposa de prou eines per mantenir una temperatura normal. En els càlculs del MoMo, de fet, la gran majoria de les morts per calor registrades al maig s’atribueixen a persones de més de 65 anys. I més concretament, dones grans. Moltes vegades per sobre dels 85 anys.