Què voten els docents
Divendres, la Ustec i l’Aspepc, els sindicats majoritaris que mantenien les vagues d’educació, van firmar un preacord amb el Govern que fins dijous podrà ser refrendat pel professorat. En els grups de mestres i a les xarxes socials corren tota mena d’informacions i ‘fake news’. Aquí en van els punts acordats.
La sensació de final de conflicte que es va respirar la nit de divendres davant del Palauet adjunt a la Conselleria d’Educació va ser efímera. Després de la firma del preacord amb el Govern per part de la Ustec i l’Aspepc, els dos sindicats majoritaris que mantenien les vagues, semblava que començava a desencallar-se una situació enrevessada durant mesos. Encara quedava la ratificació del preacord per part del conjunt de docents, un compromís tant de la Ustec com de la CGT, que es va desmarcar del pacte a l’entendre que no recull les seves línies vermelles. El cap de setmana, les xarxes socials i els grups de professors es van omplir d’arguments a favor i en contra del preacord, sovint poc precisos. ¿Quines millores suposa exactament el preacord? ¿Què en queda finalment fora? Aquí van algunes respostes.
¿Quin és l’increment de sou pactat: 170, 450 o 600 euros?
Segons el que s’ha acordat en el preacord firmat el 29 de maig, més les millores ja pactades al març (l’increment del 30% del complement autonòmic) i les millores salarials acordades pel Govern d’Espanya per a la funció pública, la nòmina docent augmentarà prop de 600 euros mensuals en quatre anys. D’aquests, prop de 450 euros procedeixen dels dos complements catalans. D’una banda, hi ha el 30% d’increment del complement autonòmic recollit en l’Acord de país del mes de març (211 euros), així com el nou complement "de millora educativa" creat en aquesta última fase de la negociació i que finalment ascendeix a uns 170 euros. A aquests conceptes cal afegir-hi prop de 50 euros derivats de l’increment estatal d’aquests plusos. Els altres 170 euros procedeixen de la pujada salarial estatal aplicada a la resta de la nòmina.
A aquest import, un nombre important de docents hi sumaran la recuperació del "deute dels estadis", calendaritzada en cinc anys. Es tracta d’un complement salarial que s’obté cada sis anys de servei. Fins a les retallades del 2012, el professorat podia accedir al primer estadi als sis anys, al segon als 12 i al tercer als 18. La Generalitat va retardar llavors el primer reconeixement dels sis als nou anys, cosa que també va desplaçar el cobrament dels estadis posteriors. Ara el Govern es compromet a abordar el deute generat per aquests tres anys de retard acumulats entre el 2012 i el 2024, any en què es va tornar als sexennis. També en el capítol d’increment salarial, el preacord recull la demanda de l’Aspepc de crear 5.000 noves càtedres a secundària: 2.500 el 2027 i 2.500 el 2028.
¿Les negociacions només han obtingut millores salarials?
No és cert, tot i que sí que és innegable que la negociació sobre millores salarials és la que ha ocupat més hores de reunions i a la qual s’han dedicat més titulars. No obstant, el preacord inclou, en quatre anys, el desplegament de 6.400 dotacions per a l’escola inclusiva. Aquesta xifra es va pactar en la comissió de seguiment i desplegament de l’acord del 9 de març, celebrada dijous entre el Govern, CCOO i la UGT, just abans de la taula de negociació amb la resta de sindicats que es va celebrar el mateix dia a la tarda és cert, tot i que sí que és innegable que la negociació sobre millores salarials és la que ha ocupat més hores de reunions i a la qual s’han dedicat més titulars. No obstant, el preacord també inclou, en quatre anys, el desplegament de 6.400 dotacions per a l’escola inclusiva. Aquesta xifra es va pactar i recollir a la comissió de seguiment i desplegament de l’acord del 9 de març, celebrada dijous passat al matí entre Govern, CCOO i UGT, just abans de la taula de negociació amb la resta de sindicats que es va celebrar el mateix dia a la tarda.. El document inclou part de les demandes en aquesta matèria tant de la Ustec com de la CGT. L’Aspepc és l’únic sindicat que no dona suport al model d’escola inclusiva.El document inclou, això sí, part de les demandes en aquesta matèria tant d’Ustec com de la CGT (Aspepc és l’únic sindicat que no dona suport al model d’escola inclusiva).
¿El preacord concreta com es repartiran les 6.400 noves dotacions per a la inclusiva?
El document de la taula de seguiment i desplegament especifica el nombre de dotacions per especialitat i curs (entre el 27-28 i el 29-30) i incorpora figures com integradors socials, educadors, especialistes en educació especial o logopedes no entra al detall centre a centre, el document de la taula de seguiment i desplegament sí que especifica el nombre de dotacions per especialitat i curs (entre el 27-28 i el 29-30), i incorpora figures com integradors socials, educadors, especialistes en educació especial o logopedes.. Les dotacions per al curs 26-27 no són al document perquè ja van ser aprovades la setmana passada al Consell Executiu. El Govern va acordar el 26 de maig la incorporació de 1.787 nous professionals per a aquest setembre. Aquesta partida serà la primera del desplegament de 6.400 dotacions que recull el pacte.Les dotacions per al curs 26-27 no són al document perquè ja van ser aprovades la setmana passada al Consell Executiu. En plenes negociacions amb els sindicats, el Govern va acordar el passat 26 de maig la incorporació de 1.787 nous professionals per a aquest setembre. Aquesta partida serà la primera del desplegament de 6.400 dotacions que recull el pacte.
¿Inclou el preacord una ‘clàusula de pau social’?
No. L’anomenada clàusula de pau social no està recollida en el preacord segellat divendres. Tot i això, des de la CGT asseguren que hi ha "jurisprudència de sobra" per saber que si firmes un acord sobre una qüestió no pots reobrir el conflicte sobre aquesta qüestió mentre el pacte continuï vigent.Tot i això, des de la CGT asseguren que hi ha "jurisprudència de sobres" per saber que si firmes un acord sobre una qüestió concreta no pots reobrir el conflicte sobre aquella qüestió mentre el pacte continuï vigent.
¿El ‘no’ al preacord portarà a una vaga indefinida?
No. La consulta ofereix dues opcions: "sí" o "no, i em comprometo a fer les vagues necessàries fins a acabar el curs". No menciona de manera explícita una vaga indefinida. Aquesta és l’aposta de la Ustec en el cas que el professorat rebutgi el preacord.No. La consulta ofereix dues opcions: ‘sí’ o ‘no, i em comprometo a fer les vagues necessàries fins a acabar el curs". No menciona de manera explícita una vaga indefinida. Aquesta, això sí, és l’aposta d’Ustec en el cas que el professorat rebutgi el preacord que l’organització defensa. La CGT –sindicat que fa campanya pel no i que manté convocades les vagues, com la d’ahir a Barcelona– defensa "vagues estratègiques en dates clau". Aquest mes l’agenda està carregada de dies assenyalats, des de la visita del Papa fins a la fórmula 1.Des de la CGT –sindicat que fa campanya pel ‘no’ i que manté convocades les vagues, com aquest dimarts a Barcelona–, defensen, en canvi, "vagues estratègiques en dates clau" (aquest mes l’agenda està carregada de dies assenyalats, des de la visita del Papa fins a la Fórmula 1).
Notícies relacionades¿La taula de negociació només pot tractar millores per als docents?¿La taula de negociació només pot tractar millores per als docents, no per a altres professionals de l’escola?
A la Taula Sectorial Docent només es negocien les condicions laborals de mestres i professors, i les de les educadores infantils del 0-3 s’aborden en els seus propis espais. Però l’Acord de país del 9 de març, que ha marcat tota la negociació, recull un apartat en el qual s’estableix que es constituirà una taula tripartida formada per l’Administració, les organitzacions sindicals i les patronals per "analitzar les conclusions dels treballs tècnics sobre el model 0-3; valorar si les ràtios són adequades, i analitzar el model organitzatiu del 0-3". Si l’acord de març obria la porta a tractar aquesta etapa, sembla que hi havia un marge que no s’ha explorat prou.Si bé és cert que a la Mesa Sectorial Docent, en principi, només es negocien les condicions laborals de mestres i professors i que les de les educadores infantils del 0-3 [també en vaga] s’aborden en els seus propis espais (en els quals tenen molta menys força), també ho és que l’‘Acord de país’ del 9 de març, document que ha marcat tota la negociació, sí que recull un apartat específic, encara que breu, titulat ‘Primera etapa d’educació infantil (0-3)’. Hi estableix que es constituirà una taula tripartida formada per l’Administració, les organitzacions sindicals i les patronals per "analitzar les conclusions dels treballs tècnics sobre el model 0-3; valorar si les ràtios són adequades i analitzar el model organitzatiu del 0-3". De manera que, si l’acord de març obria la porta a tractar aquesta etapa –la més precaritzada de l’educació, amb diferència– sembla que aquí sí que hi havia un marge que no s’ha explorat prou.
