Un circuit ràpid entre els CAP i l’Hospital de Bellvitge redueix de dos anys a sis mesos el diagnòstic de la fibrosi pulmonar

Un circuit ràpid de derivació entre Centres d’Atenció Primària (CAPs) i la Unitat Funcional d’Interstici Pulmonar (UFIP) de Bellvitge ha aconseguit reduir de 22 mesos a 6 mesos el temps necessari per al diagnòstic de la fibrosi pulmonar. Una troballa clau quan es tracta d’una malaltia que sol detectar-se tard perquè els seus primers símptomes, la falta d’aire o tos seca persistent, freqüentment es confonen amb altres problemes respiratoris més comuns. 

Els resultats, publicats a ‘npj Primary Care Respiratory Medicine’ del grup Nature, prova que aquest model de coordinació entre nivells assistencials no només accelera el diagnòstic, sinó que també millora el pronòstic dels pacients. La supervivència lliure de trasplantament a set anys augmenta un 14 % en les persones derivades per aquesta via preferent.

La investigació liderada per l’Hospital de Bellvitge, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Atenció Primària i Comunitària delta de l’Institut Català de la Salut (ICS), ha analitzat 726 persones derivades a la UFIP entre el 2012 i el 2015, amb un seguiment mínim de cinc anys. Entre aquests pacients, 112 van ser identificats i derivats directament a Atenció Primària a través del circuit ràpid. 

Un diagnòstic primerenc preserva els pulmons 

La Dra. Guadalupe Bermudo, metge especialista de la UFIP i del Servei de Pneumologia de Bellvitge, investigadora de l’IDIBELL i primera autora de l’estudi, explica l’impacte d’aquesta nova via: «Les persones que passen pel circuit ràpid arriben a l’hospital amb menor afectació pulmonar i més opcions terapèutiques». 

Els resultats mostren com els tractats de forma preferent presenten una millor capacitat pulmonar quan arriben a la unitat especialitzada (89,6 %), davant els que ho fan a través del circuit habitual( 71,6%). Aquest millor estat de salut ajuda a iniciar abans els tractaments antifibròtics i millorar el pronòstic. 

En els casos més avançats, aquest diagnòstic precoç, també permet preparar amb més temps tractaments com el trasplantament pulmonar. Als set anys d’observació, la supervivència lliure de trasplantament és un 14% superior en les persones derivades a través de circuit ràpid (57,1 %), en comparació amb el circuit habitual (43,6%).

«Diagnosticar aviat significa canviar la trajectòria de la malaltia», assenyala la Dra. Maria Molina, cap de la Unitat Funcional d’Interstici Pulmonar de Bellvitge, responsable del grup d’investigació a Pneumologia de l’IDIBELL i directora científica de l’IDIBELL i del CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES). «Un diagnòstic precoç ens permet intervenir en fases més tractables i millorar la qualitat i l’esperança de vida de les persones ateses», afegeix.

Un model coordinat i vàlid territorialment

El circuit ràpid desplegat a la regió Metropolitana Sud de Barcelona inclou la formació professionals d’Atenció Primària per identificar signes d’alerta, coordinació directa entre radiologia i la Unitat d’Interstici Pulmonar de Bellvitge, a més de la derivació preferent a través d’un canal específic i una primera visita hospitalària en menys d’un mes. 

Elsavantatges que té aquest model són detectar la fibrosi en fases inicials, evitar proves repetides i garantir un accés més eficient a valoracions especialitzades. El comunicat recull valoracions de doctors de diferents centres sanitaris que van participar en aquest treball, que destaquen «la senzillesa i eficàcia» del model operatiu, i la importància de les «eines i criteris clars per identificar casos sospitosos» per derivar-los de manera immediata i accelerar el tractament de la fibrosi pulmonar.

El treball conclou que aquest model assistencial pot replicar-se fàcilment en altres territoris i contribuir a reduir desigualtats en l’accés al diagnòstic de malalties respiratòries complexes.

Innovar davant les malalties minoritàries

Aquest circuit ràpid pertany a les noves línies d’innovació destinades a accelerar el diagnòstic de les malalties intersticials pulmonars, impulsats pel Campus Salut Bellvitge. Una altra de les investigacions d’aquesta branca seria el projecteSEPI-IA, que utilitza intel·ligència artificial aplicada a la imatge mèdica per a pronòstics precoços. 

Notícies relacionades

Neix a Bellvitge el primer programa espanyol per a malalties minoritàries de l’adult

«La intel·ligència artificial inocula feixisme a la sang de la humanitat»

«La combinació de circuits clínics ràpids, coordinació territorial i eines d’intel·ligència artificial ens ha de permetre diagnosticar abans i millor aquestes malalties», conclou la Dra. Maria Molina.

El treball també s’emmarca en el programa d’investigació REMMA Bellvitge, impulsat per l’IDIBELL, que té per objectiu millorar el diagnòstic de les malalties minoritàries de l’adult a través de models assistencials coordinats i eines de medicina de precisió.