El Govern llança la segona convocatòria de la llei de barris: 200 milions ampliables fins a 400 si prosperen els pressupostos

«El Pla de Barris uneix tres idees clau: la justícia social, la sostenibilitat ambiental i la qualitat urbana», ha afirmat la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en roda de premsa. La també portaveu del Govern ha insistit que l’Executiu català aspira a «barris on es visqui millor, amb polítiques públiques palpables en benefici de la vida real de les persones». Panequeha precisat que espera que l’ampliació de la dotació d’aquesta segona convocatòria arribi a «com a mínim 300 milions» si prosperen els pressupostos que pactats amb els Comuns.

Aquesta segona línia d’ajuts al món local català seguirà la línia de la primera del 2025, que també es va posar en marxa sense pressupostos aprovats. Els consistoris podran tornar a optar a recursos per a inversions entre els 3 i els 25 milions en funció de la seva població, que s’hauran de completar amb fons de les administracions locals. L’executiu de Salvador Illa, que ha aprovat el nou pla en el Consell Executiu d’aquest 26 de maig, es compromet a resoldre provisionalment les peticions a la tardor, sense concretar data de moment. A un any de les municipals, la Generalitat emmarca el seu pla de barris en el seu programa per combatre l’ ascens del vot a l’extrema dreta.

L’executiu català calcula que, amb els 200 milions pressupostats fins ara, podrà tornar a finançar actuacions en barris degradats d’uns 20 municipis, que passarien a ser 40 si s’acabés duplicant la partida pressupostària catalana. Entre ells hauran d’estar representades totes les vegueries catalanes. Hi ha municipis que ja han fet explícita la seva voluntat d’optar al Pla de Barris, com per exemple Badalona i Sant Adrià de Besòs, que presentaran un projecte conjunt. L’any passat, la dotació de 200 milions va acabar ampliant-se en 32 més precisament per arribar a la cobertura de projectes que redundessin en benefici de 20 barris.

Si en la primera convocatòria el comissionat de barris liderat per Carles Martí va rebre un total de 83 sol·licituds, l’estimació del Govern és que les peticions puguin fins i tot incrementar-se en aquesta segona crida. El segon pla de barris del Govern tornarà a prioritzar criteris com la renda de la ciutadania, la continuïtat territorial o l’homogeneïtat demogràfica. La rehabilitació de vivendes a les denominades ‘àrees d’atenció especial’ tornarà a ser una tònica dels projectes de regeneració urbana, amb l’habitual veto de construcció de vivenda o edificis nous excepte si és per reallotjar veïns o per a renovació d’equipaments que ja existeixen –la rehabilitació d’una escola en barracons, per exemple–.

Els orígens de la llei de barris catalana

La llei de barris és un dels primers projectes que va posar en marxa el Govern de Salvador Illa, però el seu naixement es remunta als tripartits que el PSC va liderar amb Pasqual Maragall i José Montilla. La norma es va aprovar el 2004 i durant aquells dos mandats, fins al 2010, es van mobilitzar 1.900 milions d’ euros en set convocatòries.

Notícies relacionades

El Papa a Barcelona: 20 minuts amb 80 presos de Brians, confessions a Montjuïc i missa i benedicció a la Sagrada Família

Terrassa planeja construir més de 3.000 pisos de protecció oficial

D’aquestes es van beneficiar entre 15 i 20 municipis per any, fins a un total de 140 poblacions. Els alcaldes metropolitans recorden avui que aquell emblemàtic Pla de Barris de Maragall va servir per «dignificar l’espai públic» i veuen en l’actual una nova oportunitat de millorar els barris més necessitats de Catalunya.

Sota la premissa que el pujolisme s’havia oblidat durant dues dècades dels barris més envellits i perifèrics de les grans ciutats, el Govern del PSC, ERC i ICV-EUiA va impulsar el 2004 un pla d’actuacions a determinades zones degragades o amb problemes d’infraestructures o marginalitat. En col·laboració amb els ajuntaments, la majoria socialistes com ara, les actuacions es van finançar amb fons municipals, autonòmics i europeus. Un mannà que es va anar esvaint a partir del 2011 per la crisi econòmica i les retallades socials del Govern d’ Artur Mas.