Catalunya ultima una nova estratègia conjunta en la prevenció d’incendis forestals

Tot i que es vol donar importància a la prevenció, i es dona per fet que aquesta prioritat es mantindrà en els pròxims cursos, aquest darrer any es va gastar molt més diners en extinció que no pas en mesures per impulsar una gestió forestal sostenible. Els experts adverteixen des de fa temps que, a més d’abordar l’extinció, és imprescindible anticipar-se millor al foc amb més planificació territorial.

Fa gairebé un any, Salvador Illa va sentenciar que hi havia massa bosc i que calia reduir la massa arbrada per prevenir megaincendis. Ara, deu mesos després d’aquelles declaracions, a més de reforçar la plantilla de bombers, just es comencen a posar les bases del que pretén ser un nou model de política forestal. Tot i així, el canvi de rumb, de moment, no s’ha traduït en una inversió superior a l’habitual en gestió durant aquest hivern.

La Generalitat va tancar el 2025 amb una despesa de 367 milions d’euros en l’àmbit de la prevenció, extinció d’incendis i salvament. El projecte de pressupostos elaborat pel Govern, que finalment no es va arribar a presentar però que no es descarta recuperar, incrementava aquesta dotació fins als 392 milions, fet que suposa un augment del 7%. Aquesta despesa, en teoria, hauria de servir per desplegar el nou Pla Bombers 2030, pensat per modernitzar la capacitat operativa del cos, però també per redoblar les polítiques forestals.

Separar la despesa

Tanmateix, Catalunya encara no separa de manera clara la despesa destinada a prevenció i la dedicada a extinció, una distinció necessària per avaluar millor les polítiques públiques. La major part de les actuacions preventives depenen del Departament d’Agricultura, a través de la direcció general de Boscos.

En aquest àmbit, la intenció era passar d’una inversió de 28 milions a 48 milions si els pressupostos tiraven endavant. En cas contrari, es buscaran altres fórmules per fer possible aquest increment. Les xifres reflecteixen un salt més rellevant que en extinció, malgrat que en valors absoluts la prevenció continua molt per sota del volum de recursos destinat a l’extinció.

El director general, Jordi Minguell, defensa que el canvi d’enfocament és imprescindible. “La idea d’invertir més en prevenció i no anar sempre darrere del foc és correcta”, sosté.

Ara bé, adverteix que reforçar la prevenció no implica necessàriament reduir altres recursos, perquè Catalunya compta amb “un sol cos de Bombers per a moltes emergències”.

Segons el seu punt de vista, l’extinció ha arribat a un límit: “No per tenir més mitjans podrem apagar més”. Per aquest motiu insisteix que el marge de millora és preparar millor el territori. Catalunya té al voltant d’un 60% de superfície forestal i no és viable actuar de la mateixa manera a tot el territori. Durant l’últim hivern s’han fet diverses cremes prescrites i actuacions de reducció de combustible. Però hi ha marge per actuar més i de manera més contundent a les àrees clau.

“El plantejament passa per identificar els punts crítics: urbanitzacions i cases al costat del bosc, perímetres d’actuació prioritària, espais naturals i zones que poden funcionar com a ‘interruptors’ per frenar la continuïtat del bosc i limitar la capacitat de propagació dels grans incendis”, resumeix Jordi Minguell.

“Bona direcció”

Ferran Dalmau, enginyer forestal de la Fundació Pau Costa, considera que Catalunya va en “bona direcció”: “En planificació i en l’ús tècnic del foc, va molt per davant respecte d’altres autonomies”.

Però la prevenció, avisa, no passa únicament per desbrossar, sinó per recuperar una mirada ecològica del paisatge. “Abans, les desbrossadores de la natura eren els herbívors i el mateix foc”, assenyala.

Des d’aquesta perspectiva, defensa que hi haurà casos en què caldrà acceptar que alguns incendis cremin sota control. “La planificació forestal és part de la vacuna que podem posar al territori per evitar després grans incendis forestals”, resumeix Ferran Dalmau.

Una altra línia de treball, més específica però també rellevant, depèn de l’àrea de Territori i se centra en els plans de prevenció d’incendis en espais naturals protegits. Actualment hi ha diversos documents en fase d’elaboració o revisió.

Treball municipal

Notícies relacionades

L’Agència Tributària va declarar el 2022 "fallida" l’empresa acusada

El frau en ‘cripto’ de futbolistes podria superar els 24 milions

El desplegament municipal també ha millorat, tot i que encara queda camí per recórrer. A dia d’avui, hi ha 385 municipis catalans amb el pla per risc d’incendis forestals homologat i en vigor. Entre els 758 municipis obligats a disposar d’aquest instrument, 351 tenen el pla homologat, 348 el tenen pendent de revisió i 59 no l’han elaborat mai.

Entre els 189 municipis on el pla és recomanat, 34 el tenen homologat, 38 pendent de revisió i 117 no l’han fet. Són unes dades millors que les de fa un any, quan més de la meitat de localitats obligades a tenir-lo no disposaven del pla.