Símbols antàrtics

El pingüí emperador i el llop marí, declarats en perill d'extinció

La UICN adverteix que el canvi climàtic ha empitjorat greument l'estat de conservació d'aquestes espècies emblemàtiques

El pingüí emperador i el llop marí, declarats en perill d'extinció
3
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Periodista

Especialista en medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

L'Antàrtida, un dels grans reguladors de l'equilibri climàtic del planeta, mostra senyals cada vegada més alarmants. La pèrdua accelerada de gel marí i l'escalfament de l'oceà estan posant contra les cordes diverses espècies que depenen d'aquest ecosistema extrem per sobreviure.

Entre les més afectades hi ha dues de les més representatives de la regió: el pingüí emperador i el llop fi antàrtic. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) ha advertit d'aquest deteriorament i ha reclassificat ambdues espècies en la categoria d'"en perill" dins de la seva Llista Vermella. Es tracta d'un canvi especialment significatiu perquè situa aquests animals dos nivells abans de l'extinció i reflecteix fins a quin punt la seva situació s'ha agreujat.

En el cas del pingüí emperador, l'escenari és límit. No només es tracta d'una espècie singular per la seva adaptació a un dels entorns més durs del planeta, sinó que a més és probablement l'animal antàrtic més conegut a escala mundial. La seva imatge s'ha convertit en un emblema de la fauna polar i en un de les grans icones de la lluita contra el canvi climàtic.

Futur fosc

Les dades recollides mitjançant imatges per satèl·lit mostren que entre el 2009 i el 2018 la seva població va caure al voltant d'un 10%, cosa que suposa la pèrdua de més de 20.000 exemplars adults. Però el més inquietant no és només la caiguda ja registrada, sinó el que apunten les previsions: si continuen les alteracions en el gel marí, la població podria reduir-se a la meitat a la dècada de 2080.

¿I quina és la raó d'aquest declivi? El pingüí emperador necessita gel marí estable, unit a la costa, al fons o a grans blocs de gel encallats, per reproduir-se i per travessar fases delicades del seu cicle vital, com la muda. En aquest període, com que no compten amb plomatge impermeable, depenen completament de l'estabilitat de l'entorn.

Quan el gel es trenca abans d'hora, les colònies reproductores queden exposades i les cries poden morir abans d'estar preparades per entrar a l'aigua. Aquest escenari ja no pertany únicament a les projeccions científiques: els investigadors han documentat episodis en què colònies senceres han fracassat reproductivament per la ruptura prematura del gel.

Cas paradigmàtic

A diferència del que passa amb la majoria d'espècies en perill, més amenaçades per la destrucció del seu hàbitat que pel canvi climàtic, el cas d'aquestes dues espècies sí que es pot relacionar amb l'escalfament global, que és precisament l'origen de la destrucció de l'hàbitat antàrtic.

Per a la UICN, els models climàtics són clars: sense una reducció ràpida i profunda de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la disminució del pingüí emperador s'accelerarà al llarg d'aquest segle.

Llop marí antàrtic

L'amenaça no es limita a aquesta espècie. El llop marí antàrtic també travessa un retrocés sever. Durant anys va ser considerat un animal de "preocupació menor", però l'evolució recent de la seva població ha obligat a revisar aquesta valoració.

Notícies relacionades

El 1999, s'estimava que hi havia uns 2,19 milions d'individus madurs. Però el 2025, se'n van comptabilitzar tot just 944.000, menys de la meitat. El motiu principal torna a estar relacionat amb la transformació de l'ecosistema antàrtic. L'augment de la temperatura de l'oceà i la menor presència de gel marí estan alterant la distribució del krill, la base de la seva alimentació.

La nova actualització de la Llista Vermella també subratlla el deteriorament d'altres mamífers marins del sud, com l'elefant marí austral, la població del qual també s'ha vist afectada per l'expansió de la grip aviària altament patògena.