L’assetjador de la pintora i escriptora Paula Bonet pateix una «anomalia psíquica» i és absolt en un segon judici

«T’estimo. Ho sento pel pany. ¿Ens hauríem de perdonar?”. Aquest va ser el missatge que l’acusat va deixar escrit Paula Bonet en una pissarra el 22 de juny del 2025. Al costat, va dipositar 235 euros en bitllets. V. G. va entrar al local de la il·lustradora la nit anterior, cap a les 22.50 hores, quan ella no hi era, aprofitant que la persiana metàl·lica no estava completament baixada i obrint a puntades de peu una porta. Una vegada a l’interior, l’assetjador va buscar l’artista i va arribar a pujar per una escala fins a una zona que ella utilitza com a dormitori. Al no trobar-la, va abandonar el taller, tot i que hi va tornar al cap de poques hores, a les 7.23 hores, amb la intenció de veure Bonet. Però aquesta vegada es va apoderar d’un penjant d’or, valorat en 180 euros, guardat en un calaix amb el nom de la il·lustradora. Després li va deixar el referit missatge.

Aquesta i tres accions més de fustigació les va cometre V. G. quan un jutjat penal ja l’havia condemnat, el desembre del 2023, per assetjament de tres mesos de presó, dues multes i a la prohibició d’aproximar-se en un radi de 500 metres a l’artista, al seu domicili i al seu lloc de treball, així com de comunicar-se amb ella, durant cinc anys. Aquestes mesures li van ser notificades a l’acusat el 15 de gener del 2024. No obstant, durant els mesos de maig a juliol del 2025, l’acusat, «amb la finalitat de coartar la llibertat» de Bonet i «d’imposar la seva presència malgrat la negativa d’aquesta a relacionar-se amb ell», va intentar acostar-se a la víctima fins en cinc ocasions, tant al taller on treballa com al seu domicili particular, en una població de la província de Barcelona.

Va tocar el timbre de casa seva

La primera vegada que va intentar veure Bonet va ser el 12 de maig del 2025, quan es va traslladar amb tren a la localitat de la víctima i la va abandonar amb autobús. L’estació i la parada del bus estan a pocs metres de la vivenda de la il·lustradora, per la qual cosa l’acusat va transgreixar la condemna. Al cap de pocs dies, es va dirigir al taller de l’artista i, un altre dia, el 22 de juny, va tornar a aquest domicili. Però aquesta vegada, V. G. va tocar el timbre i Bonet, sense saber que era el seu assetjador, li va obrir una de les dues portes i va dir «hola» per comprovar la identitat de la persona que s’havia apostat a l’entrada de casa seva. No va ser fins que ella va sortir per l’obertura de la bústia quan ho va reconèixer. Aquesta situació, explica la sentència, li va causar un «immediat estat de pànic i ansietat que el va fer trucar a emergències». L’acusat va ser detingut. Al cap d’uns dies, el 17 de juliol, l’imputat va acudir a una estació de metro pròxima al taller de la il·lustradora.

Notícies relacionades

Lolita Flores: «Moltes dones gitanes s’han hagut de guanyar la vida venent mort»

Quan Miles Davis va plantar BCN

La sentència relata que, des del febrer del 2025, Bonet havia reforçat les mesures de seguretat que «havia implementat» després de l’assetjament que havia patit anys abans per part de la mateixa persona i després que aquesta fos condemnada. Per exemple, precisa la resolució judicial, es va comprar un gos de defensa, va posar alarmes al seu domicili, es va traslladar de residència, es va comprar un vehicle i va llogar una plaça de garatge a prop del seu taller, a fi d’evitar l’ús de transport públic. En aquest local també va instal·lar alarmes i càmeres, cosa que li va generar «una important despesa econòmica», remarca la jutge. A més, la il·lustradora es va comprar un bat de beisbol, que va col·locar a l’entrada del taller, i va portar un esprai de pebre. Fins i tot ha tingut escorta per part dels Mossos per garantir la seva seguretat. Aquesta situació de «terror» li va impedir realitzar «accions quotidianes», tals com utilitzar el transport públic o posar-se auriculars pel carrer.

«Viure amb por és l’alteració més gran possible de la vida quotidiana d’una persona i els actes d’assetjament de l’acusat» van fer a la víctima «viure amb pànic» davant la possibilitat que aparegués V. G. i «haver de suportar una violència psicològica materialitzada a través de contactes i comunicacions no desitjades i rebutjades», remarca la resolució. Aquesta angoixa va alterar «greument» la seva vida, fins al punt de sentir la necessitat de sol·licitar o obtenir una ordre judicial de protecció. Malgrat això, afegeix la jutge, «no va poder viure tranquil·la i sense sotsobre fins que es va produir l’ingrés a presó provisional de l’assetjador, el 27 de juliol del 2025».