A un any del 23A

Els comicis municipals examinaran la gestió d’Illa

El PSC vol revalidar les seves majories i guanyar pes en zones rurals, l’independentisme precisa d’un revulsiu per tornar a enlairar-se i l’extrema dreta es prepara per irrompre amb força a diverses places on actualment no té representació.

ERC busca revertir el cicle descendent que va iniciar en els anteriors comicis municipals

Els comicis municipals examinaran la gestió d’Illa
4
Es llegeix en minuts
Gisela Boada
Gisela Boada

Redactora

ver +
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els partits catalans han començat ja a escalfar motors per a la pròxima gran cita amb les urnes a un any vista. Més enllà de la batalla per les alcaldies, els comicis mesuraran si el PSC rendibilitza el Govern territorialment, l’estat actual de l’independentisme entre Junts i ERC, la competència entre el PP i Vox, i l’impacte municipal d’Aliança Catalana.

El PSC no té dubte que, des de la talaia que suposa governar la Generalitat, mantindrà el primer lloc del podi en les municipals. Una supremacia en vots que, més enllà del gran bastió de l’àrea metropolitana de Barcelona, aspira a completar governant a les capitals de província. No dubta que Jaume Collboni retindrà Barcelona, de la mateixa manera que Fèlix Larrosa i Rubén Viñuales continuaran a les alcaldies de Lleida i Tarragona. La gran assignatura pendent és Girona. Encara és una incògnita si el president Salvador Illa tornarà a apostar com a candidata per Sílvia Paneque, quan en aquests moments és una de les conselleres clau del Govern. Al mes de juny, el partit començarà ja a proclamar caps de llista amb l’horitzó de superar les 615 candidatures de fa tres anys.

Pendents de Barcelona

Junts ja té més d’un centenar de candidats proclamats. No obstant, continua pendent la joia de la corona: la candidatura a Barcelona. Es tracta d’un punt especialment delicat, sobretot perquè venen d’una victòria de Xavier Trias el 2023. Després de mesos intentant evitar aquest desenllaç, la direcció del partit haurà de celebrar un procés de primàries. La renúncia de Josep Rius semblava haver aclarit el camí del líder municipal actual, Jordi Martí Galbis, però li han sortit altres possibles contrincants: Jaume Giró, Josep Maria Argimon, Glòria Freixa i Jaume Alonso Cuevillas estan valorant les seves opcions. En una situació semblant es troba el partit a la ciutat de Tarragona, mentre que sí que ja té elegits els candidats de Lleida i de Girona.

ERC vol que les municipals del 2027 siguin un punt d’inflexió per deixar enrere un cicle electoral a la baixa que va començar, precisament, la nit de les eleccions locals del 2023. Per agafar impuls, el partit ha accelerat la selecció dels seus candidats. En 23 de les 25 ciutats més poblades de Catalunya ja tenen alcaldable i en 15 d’aquestes, un 65%, és una cara nova. Aquesta serà una de les seves senyes d’identitat: renovar-se per tornar a créixer. L’altra serà la feminització de les seves llistes. El gran estendard serà la candidata a Barcelona, Elisenda Alamany.

A Barcelona estaran especialment centrats els Comuns. Recuperar l’alcaldia, aquesta vegada amb Gerardo Pisarello com a candidat, és el gran somni electoral. Però també ho és recuperar altres places perdudes, com Sant Feliu de Llobregat, Montcada i Reixac, Castellbisbal o Altafulla, a més de mantenir les places icòniques, com el Prat de Llobregat o Montornès del Vallès. Per a això, entre d’altres, volen implicar en la seva campanya col·lectius de migrants per frenar l’extrema dreta. També tenen al davant el repte de recompondre els ponts que havien tingut amb Podem i fins i tot, en el cas de Barcelona, explorar un potencial "front d’esquerres" que estaria abanderat per Pisarello.

El PP té com a prioritat conservar Badalona, on Xavier García Albiol governa amb una majoria incontestable, i Castelldefels, on Manu Reyes aspira a guanyar amb prou marge per governar en solitari. Juntament amb Josep Tutusaus, alcalde de Pontons, i Núria Carreras, alcaldessa de Monistrol de Montserrat, són els quatre únics alcaldes del PP que hi ha a Catalunya. El partit mirarà de guanyar terreny a la corona metropolitana i utilitzar les municipals com a aparador territorial de cara a les eleccions generals vinents, en què Alberto Núñez Feijóo aspira a arribar a la Moncloa de la mà d’un bon resultat a Catalunya. A Barcelona, el PP tornarà a apostar per Daniel Sirera.

Auge de l’extrema dreta

Vox fa mesos que està en precampanya amb la mirada posada en l’àrea metropolitana, on aspira a capitalitzar el malestar ciutadà amb un discurs centrat en la mà dura contra la delinqüència, el rebuig de la immigració i la denúncia de la inseguretat. L’últim any i mig el partit ha desplegat campanyes en diferents punts de l’àrea de Barcelona i de la segona corona, sobretot al Vallès i el Maresme. La formació ha impulsat ofensives xenòfobes a Sabadell, Tarragona i Santa Coloma de Gramenet.

Notícies relacionades

La CUP aspira a revalidar l’alcaldia de Girona, on governa Lluc Salellas, amb el suport de Junts i ERC, així com de 21 localitats més, com Berga, Olesa de Montserrat o Sarrià de Ter. L’objectiu prioritari de la CUP es centra en conservar l’alcaldia gironina i explora fórmules per confluir amb altres formacions d’esquerres i candidats externs, especialment en places com Barcelona.

Aliança Catalana puja amb força a les enquestes, però té una falta de candidats per liderar els projectes polítics als municipis. En les últimes setmanes, la formació de Sílvia Orriols ha començat a presentar alguns alcaldables, la majoria perfils poc coneguts, tot i que també ha recorregut a antics càrrecs locals de Junts i del PSC, i fins i tot tempteja noms procedents d’ERC. A un any de les eleccions, el principal interrogant continua sent Barcelona. El partit es va comprometre a anunciar el seu candidat per Sant Jordi, però el termini va vèncer sense novetats i la incògnita encara segueix oberta. Segons fonts de la formació, encara no hi ha cap nom definitiu sobre la taula.