«Vaig passar a ser una nena de nou anys casada amb un home que em considerava de la seva propietat»

Però la història de Nada no s’entén sense la de Neus Sala. Quan la periodista la va conèixer, anys després del seu rescat i estar sota la tutela de la Generalitat, no va dubtar a ajudar-la perquè pogués tirar endavant i llaurar-se un futur estudiant i treballant. La generositat de la Neus va servir perquè Nada resistís, igual que ho va fer durant set mesos a la selva boliviana en condicions extremes.

Ara les dues firmen el llibre ‘Yo soy Nada, la història d’un segrest i dos rescats’ (Ediciones B) en el qual la jove explica, sense embuts i amb una honestedat colpidora, la seva arribada a Espanya amb la seva família, l’infern que va viure durant el seu segrest i el desemparament que va sentir al tornar a Catalunya després de ser rescatada. Al costat seu, com sempre, Neus l’acompanya per apuntalar una història que no deixa indiferent i que ens recorda que dins del dolor sempre hi ha esperança.

Una vida truncada a Espanya

Nada va néixer el 2004 a Tetuan i quan era petita va venir amb la seva família a l’Hospitalet de Llobregat. Aquí va viure «en l’extrema pobresa» i «hi havia dies en què no teníem ni per menjar», tot i que el més dolorós per a ella era la violència «de les discussions entre els seus pares». Explica que s’evadia a l’escola i que la família va començar a rebre l’ajuda d’un home, Grover, que es va instal·lar al pis del costat: «Era baix i prim, tenia els cabells llargs i barba, i la pell morena. La seva manera de ser era molt estranya. A mi em recordava Ned Flanders, el personatge de Los Simpson, aquest veí perfecte i amb unes conviccions profundament religioses».

El nou veí es va guanyar la confiança de la família de Nada gràcies a aliments, joguines i altres regals i, quan ella tenia nou anys, va proposar a la mare emportar-se la nena de viatge al seu país, Bolívia, per les bones notes. «Ens va fer creure que allò no tenia res d’estrany, que no hi havia perill; al contrari, serien unes vacances divertides», explica la jove al llibre i afegeix que Grover també va convèncer la mare dient-li que portaria algunes joies que podrien vendre.

No obstant, a l’arribar a Bolívia tot va canviar. «Grover s’havia tret la màscara. Ja no quedava res del veí amable i encantador. Era una persona freda com el gel, incapaç de commoure’s davant la desesperació i el plor d’una nena», explica Nada, i afegeix que «les violacions eren constants, no li importaven el lloc ni l’hora. El que més em pertorbava era la manera que tenia d’iniciar-les. De vegades, quan em trobava jugant amb les nines que m’havia deixat la nena que vivia a sota, ell s’acostava i fingia que també volia jugar. Llavors els començava a treure la roba a les nines i seguidament em feia el mateix a mi per violar-me. Per això, cada vegada que jugava, ho feia amb por».

L’home va canviar la identitat de Nada, «vaig passar a ser Evelyn», i va començar a fer-la portar vestits llargs. D’aquesta manera se’n van anar a viure a la selva boliviana al costat d’una secta a la qual pertanyia el segrestador. «Les meves tasques començaven quan sortia el sol i acabaven quan s’amagava. Anomenar allò treball seria un intent en va d’emblanquinar la realitat, que és que vaig passar a ser una esclava a la selva. L’explotació infantil va ser una de les experiències més dures que em va tocar viure i, no obstant, i malgrat el que pugui semblar, va ser de les més suportables. Qualsevol cosa que hagués de fer de dia era preferible al malson que m’esperava cada nit amb el meu segrestador», explica Nada.

Al llibre, remarca com «de cop havia passat a ser una nena de nou anys casada amb un home que em considerava de la seva propietat i, per tant, que tenia tota l’autoritat per abusar de mi i utilitzar-me a la seva conveniència». També explica el seu dia a dia a la plantació: «M’aixecava quan sortia el sol, anava a les plantacions a treballar, tornava a la casa deu minuts per menjar una mica d’arròs amb remolatxa i tornava a la feina fins que es feia de nit. Llavors era quan arribava la pitjor part del dia, ja que em tocava ‘exercir de dona’. Jo només desitjava que el cansament i l’entumiment del meu cos fessin que em quedés adormida abans que les seves exigències comencessin».

Un rescat a la selva

Malgrat viure un infern, Nada assegura que «conservava el més valuós que té un nen: somnis. El somni de tornar a Espanya, de fer una cosa important en el futur, de tornar a l’escola i arribar a anar a la universitat. Aquests eren els pensaments que em rondaven pel cap la major part del temps, als quals m’agafava per continuar mantenint l’esperança. M’ho havia tret tot, sí, però encara no havia aconseguit que deixés de somiar».

També assegura que el seu capturador, que va morir a la presó fa anys, cada vegada estava més trasbalsat i «estava convençut que s’havia convertit en un home tocat directament pel dit de Déu». Set mesos després de ser segrestada Nada va ser alliberada de la selva gràcies al treball conjunt de la Guàrdia Civil, la policia de Bolívia i la fiscalia dels dos països.

Al llibre Neus explica la investigació després que els pares denunciessin la desaparició de la seva filla davant els Mossos d’Esquadra i que la Guàrdia Civil descobrís l’autèntica identitat del seu capturador, que s’havia escapat de Bolívia després de ser acusat de violar dues de les seves germanes. Un jutjat de l’Hospitalet de Llobregat va ordenar la seva recerca i captura. Gràcies a la col·laboració entre les forces policials i judicials d’Espanya i Bolívia es va poder rescatar Nada i traslladar-la amb la seva família Espanya.

L’abandonament i la salvació

No obstant, al malson de la violència que hauria patit durant set mesos el va seguir l’abandonament institucional. Els pares van perdre la custòdia de la llavors menor després que la Generalitat considerés que l’havien abandonat i els acusessin d’aquest delicte. Nada va estar en centres d’acolliment, sense futur, fins que es va creuar amb Neus Sala fa uns anys. La seva història va arribar gràcies als agents de la Guàrdia Civil que l’havien salvat.

Notícies relacionades

La Generalitat ja incentiva els centres mèdics que escurcin les baixes de pacients, malgrat les crítiques

"No podem ser paranoics, urgeix educar per a una societat digital"

La Neus la va ajudar. Primer a legalitzar la seva situació a Espanya, ja que era una víctima de violència sexual. Després a rebre atenció psicològica, social, emocional, orientació educativa i laboral. Nada va arribar a la universitat i, ara sí, comença a viure el somni que li va donar esperances a la selva. Per girar full, Nada va voler explicar la seva història i en això també va comptar amb la col·laboració de Neus, ja que els seus relats, com les seves vides, es fonen i complementen.

«Potser havia viscut aquella experiència tan dura i hi havia sobreviscut per explicar-la. A la selva havia vist que jo no era l’única nena treballant als camps, ni l’única de la secta. Llavors no era conscient que tots érem esclaus. Ara sí. Jo havia sortit d’aquell infern, però eren molts els nens i les nenes que continuaven allà, perdent la seva infància en aquells camps de coca. Vaig decidir que sí, que explicaria la meva història si això servia per donar-los veu, per ajudar-los i per conscienciar d’alguna manera la societat que ens donava l’esquena». Aquesta és l’esperança de Nada i Neus i aquesta és la seva història, compartida, que mereix ser llegida.