Almenys sis mesos d’espera perdiagnosticar trastorns d’aprenentatge

A Catalunya, la unitat privada de trastorns de l’aprenentatge escolar (UTAE) de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona té una llista d’espera de sis mesos, informen les famílies usuàries, i en aquests moments estan donant cites per al setembre. El servei de diagnòstic, que també inclou la detecció de les altes capacitats, no el cobreixen les mútues de salut i el cost se situa al voltant dels 500 euros, al marge del posterior seguiment i tractament terapèutic i/o farmacològic. Aquests imports són similars en tota la sanitat privada. Les famílies que acudeixen aquí ho fan perquè necessiten com abans millor un diagnòstic per als seus fills, agilitat que no existeix en el sistema públic.

El sistema públic està saturat. D’una banda, la Conselleria d’Educació ofereix els equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP), que, previ avís de l’escola, ajuden a detectar necessitats, orientar recolzaments i facilitar que cada alumne rebi la resposta educativa més adequada dins del sistema inclusiu. El problema és que estan desbordats. En el sistema sanitari, els centres de salut mental infantojuvenils (els anomenats CSMIJ) no assumeixen les dificultats de l’aprenentatge, sinó que prioritzen problemes greus de salut mental, tot i que sí que poden tractar casos de TEA o de TDAH. Els especialistes adverteixen que una detecció tardana o una falta de diagnòstic "agreuja" la problemàtica a la qual s’enfronten aquests nens.

Els trastorns de l’aprenentatge no estan augmentant, però les famílies sí que consulten més sobre aquests. Roser Colomé, neuropsicòloga de la UTAE de Sant Joan de Déu, reconeix que en aquesta unitat especialitzada s’observa, any rere any, un "augment de derivacions de sospites de trastorns de l’aprenentatge escolar". El "coneixement", la "sensibilització" i la "identificació precoç", tant per part de les famílies com de les escoles, fan que hi hagi més consultes per trastorns de l’aprenentatge. "Però això no significa un augment real de la prevalença", matisa.

Des d’aquest curs, els centres d’educació primària i secundària catalans fan cribratges a tots els alumnes per detectar dislèsies i altres trastorns d’aprenentatge. L’informe Faros del 2024, del qual Colomé és coordinadora i coautora, ja assenyalava que el 13% del fracàs escolar té relació amb dificultats d’aprenentatge "que no han sigut abordades adequadament". Per això, aquesta neuropsicòloga insisteix a avançar en la "detecció precoç". "Quan s’agafa a temps, l’aprenentatge millora substancialment."

A més, Colomé explica que, des de la pandèmia de covid-19, hi està havent un "increment molt significatiu" de "psicopatologia infantil", com ansietat o depressió.

També el psicòleg clínic Santiago Batlle, responsable assistencial del CSMIJ de l’Institut de Salut Mental de l’Hospital del Mar, assenyala que "no augmenten els trastorns de l’aprenentatge". Però fa un matís: sí que pugen "les dificultats derivades d’aquests". ¿Què vol dir? "Sovint als trastorns no se’ls dona una resposta ajustada a les necessitats", precisa. I això es deu al fet que els trastorns de l’aprenentatge estan circumscrits a l’"àmbit escolar", on sovint "no hi ha prou dotació per fer aquestes valoracions".

A les escoles catalanes, que segueixen el sistema inclusiu –"molt potent", diu Batlle, però infradotat de recursos–, la repetició de curs és una "mesura excepcional". "Imagina’t que un alumne té unes dificultats, que no són identificades, que continua avançant dins del sistema, que no té capacitat per donar una resposta. Va passant de curs, però cada cop aprèn menys. La seva capacitat d’aprenentatge és pitjor i arriba a l’adolescència sense unes bases", il·lustra Batlle.

Estrès i absentisme escolar

Aquestes "dificultats" en porten d’altres, com l’"estrès" de no saber fer coses que li demanen que faci. "De vegades apareix ansietat o clínica depressiva. I, també, absentisme escolar", explica aquest psicòleg. És quan apareixen aquests símptomes, el moment en què el CSMIJ visita aquests nens. És a dir, en aquests casos més agreujats hi havia un problema d’aprenentatge "no detectat".

"Crec que ara s’identifica molt més perquè es mira molt més. Però s’identifica tard i per això en veiem un increment. No hi ha una resposta des de l’àmbit públic a aquestes dificultats", opina Batlle.

Notícies relacionades

Las intensas lluvias invernales y la previsión de una primavera cálida agravan la temporada de alergias

El primer centre d’FP especialitzat en el sector ferroviari de Barcelona es posarà en marxa aquest setembre a Torre Baró

La treballadora social Berna Villarreal, directora de l’Institut de Docència i Recerca de Pere Claver, adverteix que sovint la mirada als trastorns de l’aprenentatge se centra en l’àmbit genètic o neurobiològic, fet que considera "reduccionista" i obre la porta a la "hipermedicació".

"Les dificultats d’aprenentatge han d’entendre’s com un fenomen multifactorial, en el qual influeixen també el desenvolupament, la criança i el context: l’escola, la família i factors contemporanis com l’ús de pantalles", defensa Villarreal.