Catalunya vol reordenar i protegir el litoral: «Una de les prioritats és renaturalitzar platges»

«És prioritari trobar una gestió consensuada i que tingui en compte la sostenibilitat», assegura la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, que ha presentat el pla aquest diumenge al Vendrell, en un hàbitat costaner recuperat anomenat Les Madrigueres.

El PPOL neix precisament per posar ordre en aquest «marc competencial complex i desordenat» i substituir la lògica de pedaços per una planificació estratègica que connecti terra i mar. La idea és «posar sobre la taula diferents visions» i evitar una gestió segmentada incorporant iniciatives públiques i privades i apostant per un model amb més transparència. El pla, a més, no es planteja com un document tancat: s’obrirà a participació i aportacions durant la seva tramitació, amb l’horitzó d’una aprovació final el 2028.

El diagnòstic que acompanya el pla és contundent. El litoral, recorden, és un actiu econòmic, social i ambiental, però també un espai amb moltes fragilitats, especialment davant els efectes del canvi climàtic. La pujada de temperatures, la contaminació o l’acidificació de l’aigua, sumades a la pressió humana, empenyen al mig costaner a superar límits ecològics i socials, amb pèrdua de valors propis del litoral, d’habitabilitat i de paisatges.

«Això complica la vida al mar», apunten des del Departament, que defensa que la resposta ha d’integrar instruments de planificació terrestre i marina i reforçar la gestió costanera amb una mirada estratègica.

Aliança amb la naturalesa

En aquest marc, la Generalitat situa la renaturalització com un dels eixos del PPOL i reivindica una «aliança amb la naturalesa» per protegir la costa davant temporals i fer un ús sostenible. L’objectiu passa per recuperar ecosistemes, avançar cap a un litoral més regeneratiu, «com el d’abans», i limitar l’urbanisme en els espais més sensibles. Tot i així, sempre s’abordarà buscant el consens i el diàleg amb ajuntaments i agents implicats.

També es vol actualitzar el mapa i elaborar un catàleg de trams de platja, una eina amb què el Govern pretén homogeneïtzar la metodologia d’anàlisi, però aplicar criteris territorialitzats: «Busquem un marc comú, però adaptat a la realitat de cada punt del litoral».

El Govern remarca que el propòsit no és convertir la costa en un «no» permanent, sinó ordenar usos i reduir riscos sense posar en perill el seu futur. Per això, a més de la recuperació ambiental, el pla incorpora línies com la diversificació del turisme, la millora de la governança i l’impuls del coneixement i la ciència. De fet, des del Departament insisteixen que la protecció ha de ser compatible amb l’activitat econòmica: es tracta de garantir el turisme, però amb regles més clares i amb la vista posada en la resiliència.

Notícies relacionades

Desenes de clubs nàutics catalans busquen escletxes legals per esquivar la llei de Costes i evitar el tancament

¿Aquest és Gaudí? Surt a la llum el que podria ser el primer vídeo en què es veu l’arquitecte

Entre les mesures més concretes que es posen sobre la taula figura una d’especial calat: no atorgar autoritzacions quan se superi un «llindar de risc». La intenció és introduir criteris preventius i evitar noves pressions en zones especialment exposades, en un context de temporals més freqüents i intensos.

A Catalunya hi ha 991 municipis, dels quals 70 tenen costa i 21, tot i que interiors, es troben a la seva zona d’influència. S’hi suma un entramat de competències creuades i altres instruments de planificació, com el POEM.