Jonathan Andic va trigar 4:34 minuts a fer la primera trucada després de la caiguda d’Isak i va ser a la parella del seu pare

La primera trucada que va fer Jonathan Andic va ser a la parella del seu pare, Estefanía Knuth, i després en va fer dues més al servei d’emergències 112 a les 12:36:24 hores i a les 13:13:44 hores, tal com consta en els registres. «D’acord amb la investigació en curs per part dels Mossos d’Esquadra, l’única persona que hauria presenciat els fets seria el fill del mateix, amb qui va acudir a la zona de muntanya. Aquest últim relataria que caminava 3 o 4 metres davant del sinistrat, moment en què escoltaria un soroll de pedres caient, s’acostaria al lloc de l’accident, cridaria amb la finalitat d’obtenir resposta del seu pare, sense poder observar res pel fet de tractar-se d’una zona molt escarpada. Després d’això es posaria en contacte amb la senyora Estefanía Knuth i, a continuació, amb el servei d’emergències 112», assenyala l’última interlocutòria de la jutgessa.

A més, de la interlocutòria es desprèn que Jonathan va justificar davant els Mossos aquesta primera trucada a Knuth perquè anés a «recollir-lo» a Collbató després de la caiguda, una resposta que per a la jutgessa no té sentit.

«El meu pare ha caigut»

La defensa del mateix Jonathan Andic va transcriure el contingut d’aquestes trucades per assegurar que no existeix la contradicció que remarca la jutgessa, sobre si anava davant o al costat del seu pare quan va caure. L’acusat va afirmar, entre sanglots: «El meu pare ha caigut, som a Collbató» i «crec que ha caigut per un barranc, si us plau envieu algú, envieu una ambulància, envieu algú, si us plau».

La jutgessa indica que «en la primera declaració el senyor Jonathan va manifestar que anava davant del seu pare tres o quatre metres, ja que el senyor Isak Andic anava fent fotos, qüestió desmentida, ja que consta al mòbil del senyor Isak que l’última foto la va fer a les 12:17:20 hores, i el succés va passar entre les 12:28:20 hores i les 12:28:26 hores». A partir d’aquesta contradicció i de visionar el telèfon del propietari de Mango, els Mossos van començar a sospitar.

A més, afegeix que «en una segona declaració» Jonathan «manifesta que va escoltar un soroll de roques i va veure un embalum com queia. I finalment en la trucada amb el SEM va manifestar que va veure caure el seu pare i com cridava, són tres versions completament contradictòries».

La interlocutòria considera que les declaracions de Jonathan Andic «no es corresponen amb la realitat i, per tant, no es pot descartar que existeixi una participació activa, premeditada i preparada en la mort del seu pare, el senyor Isak Andic».

Només hi havia Jonathan

La jutgessa de Martorell remarca que al sender de Collbató únicament hi serien els Andic i afegeix que «no sortien a caminar junts mai», segons l’anàlisi de les converses de tots dos dels últims deu anys recuperades del mòbil del difunt.

Notícies relacionades

Més de la meitat dels professors encara no ha votat el preacord amb Educació, una consulta de resultat incert

Una nena de 10 anys està en estat crític després d'empassar-se per una teulada a Balsareny

En aquest sentit, la jutgessa creu que «hi ha indicis suficients per continuar amb la investigació i centrar-se en la persona del senyor Jonathan Andic» després d’estudiar aquests missatges, així com el posicionament del telèfon de Jonathan i d’Isak; els accessos del vehicle a la zona on es produïen els fets; les declaracions de testimonis, informes i inspeccions oculars de la Unitat de Muntanya dels Mossos, l’autòpsia i els reportatges fotogràfics realitzats per la Policia Científica de la Unitat d’Investigació dels Mossos de Martorell.

«Els indicis obtinguts fins al moment permeten fer les afirmacions següents: la mala relació del fill amb el pare; l’existència d’un possible mòbil econòmic amb la creació de la fundació; una planificació i estudi previ del lloc dels fets; un intent de crear una situació i circumstàncies concretes tan discretes com fos possible prèviament als fets, en el mateix moment i durant els minuts posteriors a la caiguda; les diferents versions i afirmacions que no es corresponen amb la realitat el dia dels fets; les lesions que es reflecteixen en l’autòpsia i que descarten pràcticament que la caiguda fos producte d’una relliscada o entrebancada; l’obsessió del senyor Jonathan Andic pels diners; la manipulació emocional del senyor Jonathan Andic sobre el seu pare per aconseguir els seus objectius econòmics; haver verbalitzat en els seus escrits sentir odi, rancor, idees de mort, i culpabilitzar de la seva situació el seu pare; trobar una solució única per rebre l’herència en vida, o que la figura del pare deixi d’existir de pensament o en vida».