Un vendaval històric provoca milers d’incidències a Catalunya

La borrasca Nils, que va colpejar l’àrea de Barcelona amb ratxes de més de 100 km/h, va causar més de 80 ferits, cinc d’ells greus/ Zones menys afectades, com Girona i les Terres de l’Ebre, qüestionen que l’emergència s’activés a tot el territori

Un vendaval històric provoca milers d’incidències a Catalunya
5
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista especialista en ciència i medi ambient.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Feia almenys 15 o 20 anys que Catalunya no vivia una jornada tan huracanada i, sobretot, tantes incidències causades pel vent. El pas de la borrasca Nils va desencadenar ahir un vendaval històric que, per primer cop, va fer que s’apliquessin mesures com el tancament total de les escoles i universitats, a anul·lar l’activitat sanitària no urgent i demanar a la ciutadania prioritzar el teletreball i limitar al màxim els seus desplaçaments. La força del temporal va fer caure arbres, murs i tota mena de mobiliari urbà en ciutats com Barcelona, Badalona i l’Hospitalet, on es van registrar ratxes de més de 100 km/h. Es van comptabilitzar més de 80 ferits i almenys nou persones hospitalitzades, dues d’elles en situació crítica i tres amb pronòstic greu.

Més enllà de l’impacte del temporal, que sobretot va colpejar l’àrea de Barcelona, la gestió de l’emergència va ser qüestionada per alcaldes i empresaris que van trobar a faltar un enfocament territorial més quirúrgic, ja que l’alerta i les restriccions es van aplicar de la mateixa manera en comarques amb diferent afectació.

Des que va començar el 2026, Catalunya ha viscut el pas de 10 borrasques de gran impacte que han deixat nevades, pluges torrencials, inundacions, temporals marítims i forts vents a tot el territori. Però res comparat amb el vendaval desencadenat pel Nils. Segons els experts, aquesta borrasca "altament activa i dinàmica" va crear un "passadís de vents" amb una força inèdita. En zones de muntanya, com a Puig Sesolles (Vallès Oriental) i Espot (Pallars Sobirà), es van produir ratxes d’entre 140 i 160 km/h. Però la situació més preocupant es va viure en poblacions que ahir es van veure colpejades per ratxes de fins a 120 km/h a Portbou, 104 km/h a Mataró i 101 km/h a Badalona.

A la ciutat de Barcelona, fins i tot a l’empara dels edificis i de les grans infraestructures, el vent també va desfermar la seva fúria. A la zona del port es van registrar ratxes de 105 km/h, entre les més altes observades durant l’última dècada a la ciutat. I al Raval hi va haver ratxes de fins a 90 km/h, una xifra que es perfila com la segona més alta des que hi ha registres. Als voltants de l’aeroport del Prat va bufar per sobre dels 92,5 km/h durant diverses hores i va obligar a cancel·lar un total de 101 vols i a desviar una desena de trajectes. Hi va haver retards durant bona part del matí.

Hospitalitzats

Les incidències es van comptar per milers. Salut va informar que 86 persones van requerir assistència sanitària. Se’n van hospitalitzar almenys nou. Entre elles, hi ha dos ferits crítics i tres de greus. Un dels dos crítics és una dona de 46 anys que es troba ingressada al Vall d’Hebron després de caure-li a sobre una part del sostre d’una nau industrial a Bon Pastor. El segon crític és un voluntari de Protecció Civil de 22 anys a qui ahir al matí li va caure un arbre quan netejava la calçada a Sant Boi. El noi és a Bellvitge, junt amb un altre company de 23 anys –greu, però fora de perill– ferit en les mateixes circumstàncies. També en estat greu i al Vall d’Hebron hi ha un home de 68 anys que va patir una fractura de pelvis i fèmur i traumatisme toràcic després de rebre l’impacte d’un fanal. Un operari de la construcció de 56 anys va ser hospitalitzat al Josep Trueta de Girona amb una cama afectada després de caure-li a sobre una paret.

Revisió de patis i escoles

Segons l’últim balanç proporcionat pels serveis d’emergència, el 112 va rebre ahir un total de 4.558 trucades derivades de la meteorologia adversa i, en total, es van atendre 3.912 incidents relacionats amb el vent, un miler a Barcelona. També es van notificar 250 incidents a Terrassa, 218 més a l’Hospitalet i 2.004 a Mataró. La majoria estaven relacionats amb caigudes d’arbres, de mobiliari urbà, afectacions en façanes, murs i altres elements vençuts pel vent. Els primers balanços també apunten que el temporal ha causat "destrosses" en almenys 40 centres educatius a les comarques del Barcelonès, Maresme i Baix Llobregat. A Barcelona, l’alcalde Jaume Collboni va dir que es revisarien els patis i els centres educatius per comprovar que avui "puguin obrir amb normalitat".

A més del centenar de vols cancel·lats, el vent també va provocar el caos en la mobilitat terrestre. A les carreteres es van registrar desenes de talls i desviacions com a conseqüència del temporal, com per exemple per la caiguda d’un cartell en plena C-31 a l’altura del Prat. A la xarxa ferroviària, durant tota la jornada es van registrar diversos talls en el servei de Rodalies a causa de la caiguda d’arbres a les vies i fins i tot es va decretar el tancament d’estacions com Malgrat de Mar, Premià de Mar i Barberà del Vallès. Al corredor d’alta velocitat entre Barcelona i Madrid també es van produir retards de fins a dues hores per una incidència a Tarragona i es van cancel·lar els trens en direcció a França. Una vintena de línies d’autobusos de Barcelona van haver d’alterar el recorregut i el metro va tancar diversos accessos temporalment.

Debat sobre les mesures

Davant l’arribada de la borrasca Nils, la Generalitat va enviar dimecres a la tarda un ES-Alert a tots els mòbils de Catalunya per demanar una paràlisi gairebé total del territori davant la previsió d’un vendaval històric i potencialment perillós. La mesura, no obstant, va ser criticada per empresaris i alcaldes de Girona, les Terres de l’Ebre i el Pirineu, ja que en aquestes zones el temps no va ser especialment advers i tot i així van haver de parar la seva activitat.

Notícies relacionades

Divers veus van atribuir aquesta decisió al "centralisme" de Barcelona i van reclamar que, davant aquest tipus d’episodis, s’apliquin "mesures quirúrgiques" i adaptades a cada territori. El Govern, per la seva banda, va defensar la seva actuació i va argumentar que l’alerta general va contribuir a evitar "accidents més greus" davant uns pronòstics meteorològics "incerts" i potencialment canviants.

La calma sembla que no durarà gaire. Després del pas d’aquesta borrasca Nils, els models apunten que a partir d’aquesta tarda arribarà un altre front que tornarà a activar avisos. Segons adverteix l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), a partir avui s’espera l’arribada de l’Oriana. Es tracta de la 15a borrasca des que va començar la tardor i l’11a des que va començar aquest 2026.