Més de la meitat dels més grans de 45 viuen edatisme laboral

Els joves, per inexperts. I els més grans, per no estar al dia. La discriminació per l’edat, que es coneix com a edatisme, és un enemic silenciós que és molt present en el teixit productiu. Especialment en contra dels treballadors que van complint anys, malgrat que més del 50% de la població espanyola ja supera els 45 anys i les projeccions indiquen que el 2050 tindran més de 50 anys, en un imparable procés d’envelliment demogràfic. Malgrat això, gairebé un 44% de les persones que busquen feina han patit discriminació per raó d’edat, un percentatge que s’eleva al 58% en els més grans de 45 anys, segons revela un informe de Creu Roja.

L’estudi, titulat Edatisme i jo ha sigut elaborat amb la percepció de prop de 900 participants del Pla d’Ocupació de l’oenagé i, segons els seus autors, les dades són tan "contundents" que demostren com la "data de naixement s’ha convertit en una barrera infranquejable per al talent", per sobre de les discriminacions laborals per sexe o raça.

L’edatisme afecta els més joves, en concret el 26% dels menors, ja que les empreses els discriminen per la seva suposada falta d’experiència o de compromís, però es dispara quan es tracta dels més grans de 45 anys (fins al 58%), cosa que demostra que "el mercat laboral penalitza severament l’experiència, cosa que consolida un biaix que margina el talent sènior en un moment demogràfic on la població activa envelleix inevitablement", segons diagnostica Carmen Díaz-Pache, tècnica de l’àrea d’ocupació de Creu Roja.

El currículum

És freqüent que els candidats a una feina que superen els 45 anys sentin frases del tipus "necessitem gent més activa", "no està al dia amb les noves tecnologies" o "no dona el perfil, busquem algú més jove". La primera barrera, indica Díaz-Pache, és el rebuig del currículum, fins al punt que els sèniors n’han d’enviar el doble que les persones més joves per accedir a la resta del procés selectiu, cosa que indica, al seu judici, "un biaix clar que augmenta segons s’incrementa l’edat de la persona que busca feina".

Una altra de les troballes preocupants de l’informe és la invisibilitat i normalització del fenomen, ja que el 65% dels participants no coneixia el significat de la paraula edatisme abans de participar en els tallers de Creu Roja. "La discriminació per edat està tan integrada en la cultura corporativa i social que ni tan sols les mateixes víctimes són capaces d’identificar-la pel nom tècnic", indica Díaz-Pache.

Notícies relacionades

El Govern allarga la mà per millorar les condicions dels docents

Un estudi avisa de substàncies perilloses en les extensions de cabells

Al seu torn, l’anàlisi demostra que la discriminació té un gran efecte psicològic, especialment en els aturats grans de llarga durada. Perdre la feina passats els 45 anys suposa una "fractura de la identitat" perquè els afectats perden un dels pilars en la seva vida i saben que, a partir d’aquell moment, serà molt difícil trobar una altra feina.

L’impacte psicològic i laboral s’agreuja per l’autoedatisme, és a dir, perquè un nombre significatiu (un 22%) de les víctimes interioritzen els estereotips com si fossin veritat i s’autodescarten, no es reciclen ni es formen convençuts que són "massa grans", cosa que valida així la discriminació que pateixen.