Els professors es planten pels seus drets en una vaga històrica

Dues de les paraules més repetides ahir en la vaga de professors a Catalunya, tant en els càntics com en les pancartes –fetes a mà, amb missatges nascuts de les entranyes– eren vocació i inclusió. Bastant més que sou, que apareixia, és clar, que apareixia, però en menys mesura, malgrat que la pujada salarial és, juntament amb la baixada de ràtios, la millora dels recursos en educació i menys burocràcia, una de les principals demandes que van treure al carrer desenes de milers de docents.

"M’encanta la meva feina, però no pot ser que cada tarda me’n vagi a casa trista sentint que no he pogut arribar a tots els nens", resumia com a motius per secundar la vaga i participar en la manifestació la Sandra, tutora de sisè de primària en una escola pública de la província de Barcelona. "Jo soc aquí per mi, però també pels meus fills", afegia la Laura, la seva companya de feina i, ahir, de protesta. Totes dues estaven emocionades de veure la quantitat de gent que es va concentrar a Barcelona: més de 60.000 segons els sindicats, 25.000 segons els càlculs policials i moltíssima gent a ulls de qualsevol. "No només han fet vaga –l’aturada va tenir un seguiment d’un 85% segons els sindicats i un 41% segons la conselleria–, sinó que són aquí, al carrer", es mostraven orgulloses. Una jornada històrica, amb més seguiment que la del 15 de març del 2022, la més multitudinària dels últims anys. Tenint en compte que els serveis mínims eren del 30%, la xifra oficial del 41% de seguiment de la vaga és una de les més altes que es recorden.

"Aquí hi hauria d’haver tota la comunitat educativa. Les famílies i els nens també", prosseguia la Sandra. De fet, moltíssimes docents van acudir a la manifestació amb les seves criatures. Un nen lluïa una samarreta groga en la qual havia escrit amb un retolador: "Em manifesto per la meva mare, per les meves mestres i per mi". La seva mare és la Marta, docent de Montornès del Vallès, que va acudir a la marxa amb el seu marit i els seus dos fills. Es manifestava per recursos per a "una inclusió que no és real" i per una educació pública i de qualitat per als seus fills, assegurava.

"Si he d’elegir entre que m’apugin el sou –la reivindicació que centra les negociacions– o que millori tot la resta, ho tinc clar. Jo la pujada de sou no la vull si no milloren les nostres condicions de treball a l’escola i els recursos per atendre els nens", coincidien convençudes la Sandra, la Laura, la Mavi, la Montse i l’Anna.

Una de les urgències apuntades per la Montse és recuperar la confiança de les famílies. "Cada setmana rebo una amenaça que em denunciaran. I ho hem normalitzat, però no hauria de ser normal. Les professionals dels centres no estem protegides", lamentava. "Te’n vas de colònies, et passes 48 hores treballant, hores que no cobres i, quan tornes, la família et diu que et denunciarà, ¿com se sosté això?", es desesperava. Totes assentien, tot i que afegien que "també hi ha coses positives, ¿eh?". La vocació, una altra vegada. "Juguen amb això".

"Faig de bombera"

Totes compartien la necessiten de més personal. Logopedes, psicòlegs, educadors i treballadors socials, infermers. "El meu dia a dia és fer d’apagafocs. Faig de bombera. Prenem decisions que no hem de prendre. Decisions mèdiques. Si cal fer una contenció a un nen. Però has de fer-ho o el nen es farà mal a ell mateix o a algun company", deia una docent membre d’un equip directiu, abans d’acabar el seu relat amb un "el que volem és poder ensenyar".

Notícies relacionades

El Govern allarga la mà per millorar les condicions dels docents

Un estudi avisa de substàncies perilloses en les extensions de cabells

Hores abans de la multitudinària manifestació no només a Barcelona (també van reunir milers de docents les concentracions a la resta de capitals), Catalunya es va despertar amb talls de trànsit a les principals carreteres. Abans de les vuit del matí, grups de professors van parar la circulació a la Meridiana, la Gran Via –a l’altura de la Campana–, la Ronda Litoral a la Vila Olímpica i la Ronda de Dalt. Les protestes al crit de "Lluitar també és educar" van tallar també el trànsit a la C-17 i la C-32, a Mataró. Feia setmanes que els docents catalans advertien que la vaga educativa convocada de manera unitària per tots els sindicats del sector seria "una cosa gran".

A més dels talls de trànsit, les primeres protestes van bloquejar els accessos de, com a mínim, 115 centres educatius de l’àrea metropolitana de Barcelona, tant de primària com de secundària, que van començar la jornada amb problemes per obrir les portes a causa del sabotatge. Segons va informar el sindicat CGT, el boicot als accessos va afectar centres educatius de tots els districtes de Barcelona, així com altres ciutats de l’àrea metropolitana.