Més de la meitat dels majors de 45 anys pateixen edatisme laboral: «Necessitem gent més activa»

L’estudi, titulat ‘Edatisme i jo’, ha sigut elaborat amb la percepció de prop de 900 participants del Pla d’Ocupació de l’oenagé i, segons els seus autors, les dades són tan «contundents» que demostren com la «data de naixement s’ha convertit en una barrera infranquejable per al talent», per sobre de les discriminacions laborals per sexe o raça.

L’edatisme afecta els més joves, en concret el 26% dels menors, ja que les empreses els discriminen per la seva suposada falta d’experiència o de compromís, però es dispara en els majors de 45 anys (fins al 58%), cosa que demostra que «el mercat laboral penalitza severament l’experiència, i consolida un biaix que margina el talent sènior en un moment demogràfic en què la població activa envelleix inevitablement», segons diagnostica Carmen Díaz-Pache, tècnica de l’àrea d’ocupació de la Creu Roja.

El currículum

És freqüent que els candidats a una ocupació que superen els 45 anys sentin frases del tipus «necessitem gent més activa», «no està al dia amb les noves tecnologies» o «no dona el perfil, busquem algú més jove». La primera barrera, indica Díaz Pache, és el rebuig del currículum, fins al punt que els sèniors n’han d’enviar el doble que les persones més joves per accedir a la resta del procés selectiu, cosa que indica, segons el seu parer, «un biaix clar que augmenta segons incrementa l’edat de la persona que busca ocupació».

Una altra de les troballes preocupants de l’informe és la invisibilitat i la normalització del fenomen, ja que el 65% dels participants no coneixia el significat de la paraula ‘edatisme’ abans de participar en els tallers de la Creu Roja. «La discriminació per edat està tan integrada en la cultura corporativa i social, que ni tan sols les mateixes víctimes són capaces d’identificar-la pel nom tècnic», indica Díaz-Pache.

L’efecte psicològic

Al seu torn, l’anàlisi demostra que la discriminació té un gran efecte psicològic, especialment en els aturats grans de llarga durada. Perdre la feina passats els 45 anys suposa una «fractura de la identitat» perquè els afectats perden un dels pilars en la seva vida i saben que, a partir d’aquell moment, serà molt difícil trobar una altra feina. «No hi ha res pitjor que la societat decideixi per tu que ja no vals». «Compleixes 50 anys i de sobte passes a ser invisible», «són alguns dels testimonis recollits en la investigació.

L’impacte psicològic i laboral s’agreuja per l’autoedatisme, és a dir, perquè un nombre significatiu (un 22%) de les víctimes interioritzen els estereotips com si fossin veritat i s’autodescarten, no es reciclen o no es formen convençuts que són «massa grans», i validen així la discriminació que pateixen.

Els estereotips

Experts en psicologia laboral i ocupabilitat identifiquen en l’informe els quatre grans estereotips que estan presents als departaments de recursos humans de les empreses, tres dels quals són falsos. En primer lloc, es creu, erròniament, que les persones grans són menys productives, quan l’evidència empírica no recolza aquesta afirmació.

Notícies relacionades

«Lluitar també és educar»: els professors catalans inicien la jornada de vaga tallant carreteres

Patricia Levy: "Impulsem la formació en lideratge femení i programes de ‘mentoring’

En segon lloc, persisteix el mite que es resisteixen als canvis. En tercer lloc, es creu que tenen menys capacitat d’aprenentatge. Paradoxalment, l’únic estereotip que la investigació confirma com a cert és el que sistemàticament ignoren les empreses: que els treballadors grans tendeixen a ser més fiables, honestos, lleials i compromesos, per la qual cosa amb la discriminació les empreses perden una oportunitat estratègica.

«Continuar marginant el talent sènior no només és una injustícia social, és un suïcidi econòmic per a un país que no es pot permetre el luxe de malgastar l’experiència del seu grup poblacional majoritari», sentencia l’informe. Davant d’això, la Creu Roja proposa una bateria de mesures, com campanyes de sensibilització que desmuntin creences errònies, polítiques inclusives o eines de formació continua.