1.356 trasplantaments el 2025, el segon millor any a Catalunya

Catalunya torna a mostrar un full de servei "extraordinari" en trasplantaments d’òrgans. Segons el Departament de Salut, l’any passat es van practicar un total de 1.356 intervencions. Una dada que augmenta un 0,8% respecte a l’exercici anterior i s’erigeix en la "segona millor" de la història, han celebrat Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), i Pilar Otermin, subdirectora del Servei Català de la Salut. Amb les xifres a la mà, és un fet, com es va assenyalar ahir en la presentació del balanç de resultats del 2025, que Catalunya es troba al capdavant dels territoris amb més accés a un trasplantament en cas de necessitar-ho. De fet, se’n fa un cada sis hores. Però aquest "èxit col·lectiu" que converteix la sanitat catalana en un "referent mundial" també té un revers: l’augment de les negatives familiars a la donació, que ja se situen en un 27,6% del total de les entrevistes fetes.

En aquest sentit, les donacions de cadàver (370) van descendir el 2025 lleugerament per sota de la xifra registrada el 2024 (381). Una tendència –les xifres encara són elevades: es tracta de la quarta millor dada de la història– que Núria Masnou, coordinadora de Donació i Trasplantaments de l’Hospital Josep Trueta, va relacionar amb un canvi en els processos.

Temps enrere, va explicar, la majoria de donants es trobaven en mort encefàlica, mentre que ara un gruix important deriven d’una mort en asistòlia (quan una persona ja ha esgotat, sense èxit, tota l’assistència que se li podia oferir, es decideix retirar aquesta ajuda i es pregunta a la família si es poden extreure els òrgans en una intervenció que es fa en les següents hores). "Es tracta de moments molt dolorosos, en els quals resulta difícil prendre aquest tipus de decisions –va apuntar l’especialista sobre l’augment de les negatives de les famílies–. Per aquesta raó, seria recomanable que qui tingui voluntat de ser donant anticipi i deixi per escrit què li agradaria llegar als altres". En aquest sentit, Salut continuarà reforçant les accions divulgatives de sensibilització. El percentatge de negatives, assenyalen, és "molt alt en el nostre entorn".

De fet, des de Salut es va agrair als donants i a les seves famílies "el seu gran gest en moments tan difícils com és la mort d’un ésser estimat". Una cadena de "solidaritat" i "altruisme" que el 2025, incloent-hi les donacions de persones vives, han permès fer 945 trasplantaments renals, 206 d’hepàtics, 68 de cardíacs, 110 de pulmonars i 27 de pancreàtics. Aquestes dades representen una taxa de 167 trasplantaments per milió de població, cosa que situa Catalunya com a líder en aquest àmbit, per davant dels Estats Units (136) i de la mitjana espanyola (132,8).

En la joia de la corona, els trasplantaments renals, la donació de persona viva ha augmentat un 2%, amb 174 donants vius renals, unes intervencions que, va recalcar l’especialista Edoardo Melilli, nefròleg de l’Hospital de Bellvitge, voregen gairebé el 100% de supervivència un any després de l’operació. "És la millor opció per a la majoria de pacients en llista d’espera: per això els nostres equips fan gairebé la meitat dels trasplantaments renals de donant viu de l’Estat", va apuntar el director de l’OCATT. Precisament, pel volum de demanda, incrementada també sens dubte per l’envelliment poblacional, a 31 de desembre 1.407 persones es trobaven en llistes d’espera per rebre un trasplantament: 1.271 de ronyó, 41 de fetge, 29 de cor, 42 de pulmó i 24 de pàncrees.

Perfil del donant

Com és habitual, al capdavant dels hospitals en qüestió de trasplantaments es troben la Vall d’Hebron (356), seguit de Bellvitge (295) i el Clínic (184). Sí que ha canviat, amb el pas del temps, el perfil del donant. Si el 2003 l’edat mitjana era de 52 anys, ara aquesta s’eleva fins als 61. Així, el 55,7% dels donants –54% són homes– tenien més de 60 anys, i un 26,5%, més de 70.

Una dada reveladora d’aquesta fabulosa maquinària que també va involucrant més persones d’edats avançades és que, el 2025, el donant de més edat comptava amb 93 anys, i el receptor, amb 87 (pacient de ronyó). També ha canviat la causa de mort. Si temps enrere els accidents de trànsit estaven darrere d’un gruix de donacions, ara menys de l’1% dels donants han mort a la carretera.

Notícies relacionades

Una falsa alarma de bomba força l’aterratge d’un avió al Prat

"Agraïment és una paraula que queda curta"

Més enllà d’això, el 2025, 15.053 pacients també s’han beneficiat del Banc de Sang i de Teixits de Catalunya. "Es tracta d’una xifra rècord tant pel que fa a nombre de donants com de teixits obtinguts", va apuntar Tort, que va ressaltar que aquest tipus de donacions també "salven vides, com en el cas dels grans cremats o les vàlvules cardíaques".

Respecte als trasplantaments de medul·la òssia, l’any passat es van practicar 584 procediments (3,6% menys que el 2024). La donació de llet, per la seva banda, es troba "plenament consolidada" i amb aquesta s’ha alimentat 700 nadons prematurs i amb pesos inferiors a 1.500 grams. I finalment, amb tot just mig any en marxa, el Banc de Microbiota ha permès fer 65 trasplantaments de microbiota fecal a pacients amb infeccions intestinals greus i recurrents.