La justícia torna a intervenir la fundació Cellex

La justícia torna a intervenir la fundació Cellex
1
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La gestió de la fundació Cellex –pedra angular de la investigació biomèdica de Catalunya, constituïda per l’industrial i mecenes català Pere Mir, que va morir el 2017– va ser tornada ahir per la jutge de Barcelona Myriam Linage a la Direcció General d’Entitats Jurídiques de la Conselleria de Justícia de la Generalitat, davant "el risc per a la integritat del patrimoni que es pretén salvaguardar".

D’aquesta manera, la magistrada va corregir un error procedimental que havia detectat l’Audiència de Barcelona i que va originar que s’anul·lés la intervenció judicial inicial (amb el nomenament d’un administrador judicial) dictada el 14 d’abril del 2025, tot just començar la investigació per la presumpta apropiació de fons de l’herència de Pere Mir, en la qual haurien participat els tres marmessors imputats: Jordi Segarra Pijuan (qui va ser la mà dreta del mecenes); l’advocat Juan Francisco Capellas Cabanes, i el metge i investigador Josep Tabernero Caturla (cap d’Oncologia Mèdica de la Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia). Es preveu que declarin aquesta setmana.

Notícies relacionades

Apropiació indeguda

La togada també va acordar la intervenció judicial d’una altra fundació, la Mir Puig, i de quatre empreses: Simex, Mil Veinte, Sociedad Anónima de Intereses i Jose Pàmies SA. Aquestes societats estan dedicades a diferents activitats: des de la gestió d’inversions individuals i col·lectives fins a la inversió immobiliària o la importació de matèries primeres. La jutge va ratificar la decisió de prohibir la venda de sis immobles, entre ells la finca a la Vall d’Aran que va rebre el metge i marmessor Tabernero, segons la interlocutòria a la qual va tenir accés EL PERIÓDICO, i va reiterar que considera "prou assentada" l’existència d’indicis sobre la comissió de delictes, tals com administració deslleial i apropiació indeguda d’uns 6,2 milions d’euros.