Gairebé el 30% dels feminicidis a Catalunya són matricidis

L’any 2025 va acabar a Catalunya amb la detenció d’un home de 37 anys per haver assassinat la seva mare al Vendrell (Baix Penedès), una dona d’edat avançada. Va ser el tercer matricidi en un any en què es van registrar quatre feminicidis comesos pels familiars de la víctima (l’altre va ser perpetrat per un germà), el nombre més alt de la sèrie històrica per a aquesta tipologia de crims –que exclouen les comeses per les parelles o els dels pares contra els fills–, ja que van suposar gairebé el 40% dels 11 assassinats masclistes a Catalunya.

Si el 2024 es va caracteritzar per un rècord d’assassinats vicaris (van morir tres menors a Catalunya i nou a escala espanyola), és a dir, de pares que van acabar amb la vida dels seus fills per infligir el màxim mal a la mare, el 2025 ha registrat un nombre inusualment alt dels anomenats feminicidis familiars: quatre a Catalunya en tot l’any (el mateix nombre que el 2022, però aquell any es va incloure un assassinat vicari) i 11 a Espanya només en els sis primers mesos (encara no s’han publicat les dades de l’últim semestre).

El motiu de l’augment dels feminicidis familiars no està del tot clar i, com sempre passa en violència de gènere, pot tenir un origen multifactorial. Però els especialistes consideren que és hora de posar el focus en aquest tipus de crims, ja que és un fenomen a l’alça i que normalment passa inadvertit, perquè els esforços se centren en la violència en el si de les parelles o exparelles (en el que portem de 2026 s’ha segat la vida de tres dones).

De fet, a Catalunya no van començar a comptabilitzar-se en l’estadística de feminicidis fins al 2018. A escala espanyola van començar a registrar-se el 2022, en una estadística diferent a la de violència en l’àmbit de les parelles i que inclou els assassinats de dones per motius de gènere en mans d’un familiar (com fills, germans...), els feminicidis sexuals, els vicaris i, finalment, els socials, que computen les comeses per un home, amb qui la víctima no tenia una relació de parella ni era un familiar, és a dir, desconeguts, companys de feina, veïns, amics...

Més grans de 60 anys

Notícies relacionades

Al currículum de primària i l’ESO

Corachan estrena un programa cardiorenal pioner en la privada

De tots ells, els més nombrosos són els familiars, comesos, normalment, per fills contra la seva mare, d’edat avançada. Per exemple, el 80% dels feminicidis a escala estatal fora de l’àmbit de les parelles, en els sis primers mesos, van correspondre a víctimes de més de 60 anys. I en els tres matricidis catalans no s’han difós les edats exactes, però sí que les víctimes eren grans.

Les causes que porten un fill a acabar amb la vida de la seva pròpia mare són diverses, perquè, com adverteix Isabel Muntané, codirectora del màster de gènere i comunicació de la UAB, "cada feminicidi és únic i complex". Però, segons les especialistes consultades, poden convergir diverses circumstàncies. "Hi pot haver factors econòmics, socials, laborals... És a dir, que el fill faci una mala gestió emocional del fracàs i transformi el dolor en violència. També pot ser que s’hagi interioritzat la violència des de la infància, o s’hagi viscut el desinterès o l’abandonament de la mare. En qualsevol cas, es tracta d’un fenomen en què hi té molt que veure el masclisme estructural, reflexiona Muntané. Al seu torn, Alba Alfageme, psicòloga experta en violències masclistes, afegeix que normalment els fills violents han crescut en ambients agressius i masclistes i la "violència passa de pares a fills".