Susana Fuster, periodista i professora universitària: "L’important és com ho comuniques"

El 77% dels universitaris reconeixen que no han tingut formació en comunicació oral. ¿Quina reflexió es mereix?

És una dada reveladora i preocupant perquè la comunicació és tot. Som éssers socials i comunicatius per naturalesa. Des del meu punt de vista, el sistema educatiu està tan centrat en l’aprenentatge de continguts i els ha prioritzat tant que ha descuidat les habilitats transversals. Aquestes capacitats marquen la diferència en la societat actual en la qual, gràcies a la IA, tot està ja disponible a cop de clic. La gran pregunta no és què saps, sinó com ho comuniques.

Però ningú ho ensenya.

Alguns centres sí que ho fan. A la Universitat Carles III, on soc professora, treballo les habilitats interpersonals. Però el sistema educatiu, en línies generals, no està donant prou importància a aquest tema. S’assumeix que cadascú ha de treballar-lo sol, quan és cert que requereix molt entrenament i pràctica. Com en qualsevol altra disciplina, hi ha eines i estratègies que ens poden ajudar a comunicar millor. Però difícilment les coneixerem si ningú ens les ensenya.

¿Quina és la principal barrera a l’hora de comunicar?

No n’hi ha una, sinó tres. La primera: nosaltres mateixos i la por de quedar-nos en blanc, a ser jutjats, a què diran, al pensament d’‘ho faré malament’. Aquest Pep Consciències intern amb el qual ens autosabotegem i que hem d’aprendre a gestionar. De poc serveix que t’expliquin tècniques d’oratòria si primer no treballes la teva mentalitat, el que anomenem el mindset del comunicador. Primer cal treballar aquest aspecte i després ja vindran les tècniques i les eines. La segona barrera és descuidar l’audiència, que és el més important. Estem tan preocupats per fer el discurs perfecte i quedar bé que se’ns oblida que el més rellevant no som nosaltres sinó a qui ens adrecem. Quan posem el focus en l’audiència, en aportar i connectar, la tensió disminueix de manera natural.

¿I la tercera?

Voler transmetre molta informació sense tenir una estructura clara. No per dir més comuniques millor. És important preguntar-se què vull explicar, què vull que la meva audiència s’emporti i com organitzo la informació. La neurociència ens dona moltes claus, com, per exemple, que retenim només un 20% del que ens expliquen i que el nostre cervell recorda millor quan agrupem aquesta informació en tríades. El meu consell és que si has de fer una xerrada utilitzis l’estructura en trios: tres conceptes, tres idees. Això facilitarà la comprensió i ajudarà el públic a retenir més la informació.

¿Quan s’ha de començar l’aprenentatge de la comunicació oral?

A l’escola, des de ben petits. Sempre acudim al mantra del model anglosaxó, però és que és un gran referent. Als EUA, des de molt petits treballen l’expressió oral a l’escola i es valora molt aquesta habilitat. A poc a poc, la integren i van adquirint seguretat, així que la barrera de la por escènica va disminuint i desapareixent. El més important és practicar, practicar i practicar.

Notícies relacionades

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en oratòria

Un exregidor ‘tory’, acusat de violar la seva dona amb cinc homes més

¿Com?

Amb exercicis d’expressió oral, presentacions curtes i debats. També cal treballar la part emocional. En les meves classes parlo del mètode Pepe: practica y ensaya (practica i assaja). Davant d’una presentació, cal ensenyar els alumnes com poden regular el nerviosisme, que és bastant normal. Cal instruir-los en les tècniques de respiració i visualització i l’ús conscient del llenguatge no verbal, que és el gran oblidat. La neurociència ens ho deixa clar: com més ens exposem a una situació que percebem com una amenaça, com per exemple parlar en públic, més disminueix l’ansietat associada fins a deixar de veure-ho com una situació perillosa.