La soledat no desitjada per Nadal: «M’agradaria celebrar-ho amb els meus fills, però sembla que no existeixo per a ningú»

Però no sempre passa així. Són moltes les persones que no tenen bona relació amb els seus familiars o bé els tenen lluny. També és freqüent que les malalties o la falta de recursos econòmics impedeixin disfrutar del Nadal com marquen els cànons socials.

Per exemple, la María i a Sonia, que acudeixen a les activitats per a gent gran de Creu Roja a la seu local de Terrassa, admeten que els agradaria celebrar totes les festes de Nadal amb els seus fills i les seves respectives famílies, però tenen «poca relació» amb ells i, per tant, en aquestes dates se senten «tristes i soles».

La María (nom fictici perquè prefereix ocultar la seva veritable identitat, igual com la Sonia), que té 75 anys i està separada del seu marit, ha pres aquest any la decisió de no celebrar les festes de Nadal, a casa seva, amb la seva família, com fa anys que està fent. Considera que ells «agrairan estar amb la família política, que sí que els donarà aquells moments tan agradables que es tenen per Nadal».

Cuidar 24 hores al dia

El motiu que ha allunyat la María dels seus fills és doble. D’una banda, perquè es passa la vida «tancada» a casa, cuidant la seva mare, que té 93 anys i pateix demència. «Jo no puc anar al cine, a la platja, sortir de passeig, compartir amb les meves amigues un dinar, cosa que em porta a un límit que sembla que no existeixo per a ningú», explica amb tristesa. Cuidar la seva mare de forma tan intensa, com passa a moltes altres cuidadores, l’ha allunyat de la seva xarxa social. «Sento que la vida m’ha envellit, físicament i mentalment», reflexiona.

Però el més dur per a la María és que un dels seus fills té una malaltia mental i fa anys que està ingressat en un centre. «Fa set anys que no passo el Nadal amb ell i aquest any se m’està fent molt dur i, per això, he decidit que no vull celebrar el Nadal amb un gran dinar a casa meva, com feia sempre». «Em sento molt trista per no poder solucionar gaires coses i molt impotent, perquè el que li fa més mal a una mare en la vida és un fill», explica entre llàgrimes.

Al costat seu, la Sonia escolta amb atenció, perquè comparteix molts dels seus sentiments. Té 79 anys i es va divorciar fa 20. Però «quan et divorcies del teu marit, sembla que et divorcies de tothom», comenta amb resignació. I admet que li agrada passar molt temps a casa. «Necessito estar sola i hi ha molts dies que desaparec. El metge em diu que m’obligui a sortir però quan no em ve de gust fer-ho, no ho faig, perquè torno pitjor», explica.

Mesos sense parlar

Com a la María, a la Sonia el que li fa més mal és la relació «especial» que té amb els seus fills. De vegades, es passa mesos sense parlar amb ells ni veure’ls. Per això, per Nadal admet que se sent «sola». «La nit de Nadal la solc passar a casa de la meva sogra, perquè ella em convida, i la nit de Cap d’Any se celebra a casa d’un dels meus fills, però no sempre», confessa amb pesar.

Totes dues acudeixen a algunes de les activitats que Creu Roja organitza per a gent gran, com els tallers per a cuidadors o de memòria. En aquest tipus de cursos els treballadors de l’entitat «miren de detectar si algun dels assistents pateix soledat no desitjada, tot i que no ho verbalitzi, perquè no sempre és fàcil d’adonar-se’n i admetre-ho», explica Núria Planagumà, tècnica social dels projectes per a gent gran de la seu de Terrassa.

Una vegada realitzada la detecció, Creu Roja té diversos serveis destinats a minimitzar la soledat, com Veus en xarxa, que proporciona als usuaris dispositius de veu que permeten parlar, escoltar música, la ràdio o fer videotrucades, o l’itinerari personalitzat ‘Sempre acompanyats’.

Joves i grans

Notícies relacionades

Els sèniors redueixen la bretxa digital: el 75 % fa servir internet i les xarxes socials, però un 20 % encara pateix soledat no desitjada

Les proves d’accés a la universitat a Catalunya seran els dies 9, 10 i 11 de juny del 2026

La soledat no desitjada no és un problema exclusiu de persones d’edat avançada. De fet, els joves són els més afectats (amb una prevalença del 25%) però el següent grup d’edat són els més grans de 75 anys (amb una incidència del 20%). «En la vellesa es produeixen pèrdua de relacions socials per la jubilació, la malaltia sobrevinguda o perquè s’enviuda, hi pot haver una confluència de factors», indica Planagumà.

El problema és que en persones d’edat avançada la soledat actua com un enemic invisible. Diversos estudis alerten que l’aïllament social augmenta el risc d’ictus, cardiopaties, deteriorament cognitiu i mort prematura, així com la possibilitat de patir depressió, ansietat i pensaments suïcides.